divendres, 16 de gener de 2009

POUETONS, VIA MEANDRE ESTRET

La caiguda de pedres és un signe de que quant passem trobarem alguna cosa gran molt gran, aquest era el comentari mentre picàvem aquell petit forat, el clonc sec i sonor dels topis que cauen vertical avall es esperançador, sona aigua molta aigua. La postura es molt incòmoda i produeix lesions al canell. El company, a cops estirat, a cops les cames per davant el cos arquejat , clinc, clinc.... el repicar de la maça sobre l'escarpra. Un dintre, dos fora, no hi cabem, inclús per entrar surt el de dins entra el següent...... passem.......
Feia una llarga temporada que teníem al cap fer un cop d'ull a unes incògnites en el Pouetons. La idea era intentar trobar noves galeries i forçar passos que semblen impenetrables i de vegades no ho son. Per fi hens decidirem a fer un primer intent en una de les zones baixes de l'avenc en qüestió, es miraren dos possibles passos, un a priori era pràcticament molt difícil de forçar, penso que en un altre moment el podrem tornar a intentar. El bo, és un pas força estret en el seu començament per accedir cal superar una gatera còmode però gatera. S'hagué que passar un estret pas concrecionat i aquí en una petita diguem-ne, saleta, un forat en el seu centre dóna pas a una vertical d'uns vint metres, aquest forat el varem picar a maceta i escarpra cosa que ens costar dos caps de setmana (16 i 30 de març del 2008), per poder acomodar el pas a les nostres pors. (Pas del canell).
Un cop superat el pas trobem un meandre esfondrat molt concrecionat i no gaire ample que, com deia en uns metres en deixa en la base d'una lleixa on prenem una vertical també d'altres vint-i-pocs metres que menen al llac, zona terminal del avenc. En la primera vertical observem tres ressalts amb unes esplèndides colades, que a les bases de les quals s'han format uns gours, plens d'aigua.
Dir que aquesta zona és una part pseudo-activa on circula i canalitza bona part de les aigües que és recull en les parts superiors. No es tracta de un nou pou si no d'una nova via que fa mes directe el trajecte fins a la part mes fonda de l'avenc.
També fer esment que en la base de la primera vertical trobàrem una capçalera amb dos espits i un tercer més avall que feia el fraccionament, per seguir a la vertical del llac. Aquests estaven prou envellits però restaven utilitzables. Crec entendre per on accediren els companys que arribaren fins aquest indret, el que és evident que per on accedírem nosaltres segur que no.
En breu disposarem de la topografia i la situació, que encara considerem que l'exploració no es acabada.
Han participat en aquesta exploració, Rafa, Miquel, Lluís.
Salut i al forat