LA MINA DEL CADET, LES MASIES.

La meva intenció és que aquestes cavitats artificials quedi constància d'elles, per això la motivació i preocupació en realitzar aquestes tasques en alguns casos recuperant-les en altres, simplement documentant-les.
Quan vaig iniciar aquest blog, en un dels articles, en els comentaris vaig trobar-me amb la sorpresa de què em convidaven a visitar una antiga mina d'aigua. Sense mes em vaig posar en contacte amb el propietari de la mina per poder fer una primera visita i valorar l'estat de la mina, ja que desprès de les converses mantingudes via correu electrònic, era recuperar aquesta i tornar a donar-li la utilitat que tingué en temps passats.
Com sempre les distancies sota terra, qui no esta avesat a aquestes qüestions, donen distancies relativament altes, jo no és que sigui cap falcó en aquestes coses, però per comparació d'altres mines ja vistes, es relativitza bastant. En la primera exploració ens férem una idea de com era la mina, prou llarga per ser tant estreta i baixa, tenia un avantatge en el seu final un pou donava a l'exterior cosa que en Joan, propietari de la mina no havia parat atenció mai i això que hi passa molt sovint pel llogarret. Al següent cap de setmana hi férem cap, per aixecar la topografia, cosa que enllestirem en poc temps, prou que el seu recorregut, curt malgrat les estretors. Mes tard en dies posteriors, netejar de sediments tot el terra de la galeria, per poder fer el mes transitable i que l'aigua corregués mes lliurament, vaig aconsellar de fer una petita pressa i per canonada dur-la al seu destí amb un màxim aprofitament, que en breu acabarem d'enllestir.

Situació:
Es localitza en els terrenys particulars dels propietaris de l'Hotel Restaurant "Masia del Cadet" les Masies de Poblet, L'Espluga de Francolí

Coordenades accés porta
X: 340669.1 Y: 4582734.3 Z: 545 m.s.n.m

Coordenades pou
X: 340687.2 Y: 4582690.8 Z: 560 m.s.n.m

Descripció:

Accedirem a la galeria de la mina per una petita entrada de volta de canó amb una porta de ferro que tanca l'accés. Que no arriba al metre d'altura i uns 50 cm d'amplada, en el seu començament trobarem l'antic decantador que per mitja d'una canonada soterrada garantia l'aigua a una antiga font a una setantena de metres. Passat el decantador, una galeria de baixa altura, que és la que predomina en tot el recorregut no mes alt de 1,20 ens du per una galeria bancada amb pedra nua i el sostre amb volta de mitja canya. Als pocs metres un tronc col·locat a mena de puntal horitzontal manté la verticalitat de la part baixa de la paret, cosa que obliga a alçar les cames per seguir avançant. En poc mes la galeria deixa d'estar folrada per continuar nua del tipus blanca, excavada a la roca, abans però de perdre aquesta condició trobem un pou intermedi que amb una altura d'uns 5 metres i de planta circular, on en tot el recorregut pot restar dret. A partir d'aquí el sostre s'ajup uns centímetres mes fent que l'avanç sigui prou penós. En una distancia d'uns 6 metres tornem a trobar una petita secció bancada encara mes baixa, 2 metres i de 1,12 metres d'alt, ocupat el seu terra per una catifa de guineus (arrels) amb un gruix d'uns 10 a 15 centímetres. Passat aquest tram la galeria recupera una mica la seva alçada, on ens troben en la part baixa de la paret una a floració blava verdosa de carbonat de coure (?). En uns 6 metres arribem a la deu d'aigua en forma de capella. Una rampa de 2 metres en fort desnivell ens du al centre d'un pou de 9 metres d'alçada i 90 centímetres de diàmetre excavat en la pissarra, coronat per una llosa, podem observar la llum de l'exterior en l'espai que no tanca aquesta. En els seus 2 últims metres folrat amb roques nues i toixó massís evitant que cedeixi el terreny de la part superior d'aquest que és excavada en el terrè del bosc. En uns 3 metres per sobre de la base del pou, una colada de color rogenc amb una a floració també de carbonat de coure(?), dues galeries s'aboquen al pou, aquestes galeries amb orientacions E-S i S, finalitzen als pocs metres hom trobem dues possibles deus temporals. Que actuarien com a recollidors de grans pluges i o quan el sistema és satures. Indicar que la circulació de l'aigua es produeix a estesa, (que no existeix canalització i va a tota l'amplada del coll de mina) això és per la falta pressuposem de canalització, i del posible aprofitament dels regalims que es produeixin al llarg de la galeria, no mes resta una part en el principi de la mina d'escassos centímetres de llargària.

Es pot accedir per la part exterior aixecant la llosa amb l'ajuda d'un tractel o similar. És per aquí on desenrunarem la part mes interior de la mina. La mina mancada de fenòmens reconstructors, a excepció de les colades parietals en algunes parts de la mina. Si que observarem en la part final de la galeria una sèrie d'estalagmites en el terrè que suren del llot produït per als dics de terra i arrels que han anat curullant el terrè de la galeria. A hores d'ara aquestes son historia pel fet d'haver netejat tot aquest terrè, aconseguint que l'aigua hi circuli millor.

Geologia de la zona:

Faré quatre pinzellades de les unitats geològiques que formen la localització on és troba la mina aquesta excavada en direcció S-SE. Em cridà l'atenció per les característiques que dibuixa el mapa geològic que col·loca un petit massís amb altures de mes de 1000 metres , localitzant materials del Silurià i el Carbonífer inferior. Afectades aquestes unitats per un metamorfisme de contacte que produeix unes característiques en qüestió d'aigües que sorprèn per la quantitat de brolls que s'aprecien al voltant d'aquest. Gracies segurament a la fractura anterior del conjunt.

La mina situada en materials pissarres negres, amb nivells de quarcites i calcaries. Troba en les parts superiors del massis, altres materials com pissarres, gresós, lidites, amb filons de pórfirs dioritics i quarsdioritics. En la base margues amb guixos i argiles. Subjecte a la intervenció de falles i contactes amb cabussaments d'entre 25 a 30 graus, que li confereixen que aquesta reculli una quantitat no menyspreable d'aigua. Producte d'això és la a floració de materials carbonats e hidrats com la limonita molt profusa en la mina que es manifesta en colades parietal tant en la galeria com en el pou interior.

Salut i al forat.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG..... LA HISTÒRIA DE LA FLAIRA DEL GARRAF

Vaig assistir a la presentació del Llibre OLOR DE PODRIT del company Pau Pérez. Una pregunta va ressonar per la sala quan el que tots sabem, interpel·lar a algun assistent a la presentació a la causa efecte i relació dels problemes que estem patint al Garraf amb la baixa quantitat d'oxigen d'algunes cavitats. Jo em centraré en aquesta pregunta ja que en resposta en Pau, que vaig entendre també és al costat fosc, senyalant als ecologetas, observava que un 30% aproximadament del metà que es genera dins aquest desastre vergonyós de l'abocador de MERDA, re nombrat pels ecologetas com abocador controlat de residus. I que la cosa no acabarà aquí mentre aquests es vanaglorien de com han gestionat l'espai que havans era una meravella, ara és millor, però com es diu pa per avui gana per la setmana, en el 2013 la cagarada que van produir deixarà de ser rentable i segurament quedarà abandonada o ...... La qüestió és que fins al 2060 no deixarà entre cometes de produir metà. Senyors ara entenc la limitació de velocitat. Aquí tenim la causa del desastre o part d'ella. Un clau un altre en trau.

Ja coneixia en Pau en aquesta faceta bel·ligerant contra les causes políticament correctes, que els nostres polítics s'afanyen a tapar ràpidament ampliant o disminuint perímetres de parcs dits naturals, mes aviat des-natural-itzats on prima els motius eco..... els que siguin, donat per ves a saber quines causes. En una ocasió va convidar a algú que presumia de les bondats dels ecoparcs i de les bales on es tanquen els productes en putrefacció, que les tingués al seu jardí com objecte de decoració si tan segures eren.

En definitiva vaig observar un home emocionat pels records que de l'any 1972 fins l'actual 2009 ha viscut i suposo patit. Al 2006 és decidir a escriure i publicar aquest llibre les ha vist de tots els colors, la motivació d'ell i tants com ell que van lluitar per una causa on el temps els hi ha donat la raó els fa ser veritables defensors de l'ecologia entesa com un projecte de futur i no d'un projecte polític per ves a saber quines motivacions.

Felicitar públicament a en Pau, per aquest llibre que crec imprescindible per entendre el moment històric i les causes en el seu moment, futures, ara presents. I quin futur, puagggggg, egggggssss.

El recomano i no tinc comissió de cap mena, que ell hagi publicat aquest, vol dir que se'm gira feina que ja havia d'haver fet.

Del costat fosc de l'espeleo, Salut i al forat.

NOTA: ser del costat fosc és un eufemisme, de ser crític amb les coses que és fan i es diuen, que no destructiu ni tancat a crítiques. no sigui el cas d'algú no ho entengui i se'm posi de morros.

SAURINS, RABDOMANCIA, RADIESTESIA.

Havia sentit parlar dels Saurins, no en va l'activitat de visitar, estudiar i arranjar mines d'aigua els he sentit nomenar si mes no a l'hora de començar a fer una mina o pou. En la nesecitat de disposar d'aquets per aquestes construccions.Però l'altre dia vaig com es diu flipar colors, quant un company del GEXXI resulta que te aquestes habilitats.Armat d'una vareta, amb forma de Y i col·locada als costats de la cintura aquesta quant passàvem per un lloc on presumiblement passa aigua s'aixecaven amb una força diguem paranormal sense que ningú mes intervingues. He de dir que t'ho pots creure o no però no se com dir-ho, fantàstic. La gracia de tot plegat es que en una zona on ja altres Saurins, han detectat aigua tots tres han coincidit a major o menor profunditat. Cosa que fa que t'ho acabis creient o tenint el dubte raonable.

Cercant per Internet, he trobat algunes definicions de aquest tipus de persones sensorials, que en base a certes forces tel·lúriques poden localitzar aigües subalves, vetes de minerals, àdhuc caps de bestiar perduts.Les seves tècniques i com es pot arribar a tenir aquestes sensacions per en primer lloc, trobar aigua.He extret una serie de paràgrafs de algunes webs que faig esment al final, considero fer un resum segurament seria desvirtuar aquestes explicacions.

Al final de la pagina teniu les adreces per si voleu seguir una mica mes el fil de l'assumpte, una d'elles fa un anàlisi desfavorable d'aquestes tècniques. Es lògic que tinguin detractors que sembla increïble que aquest inexplicable fenomen sense cap base científica a priori, si no que de percepció sensorial, increïble.

Un saurí, a vegades anomenat radiestesista o cercador d'aigua, és una persona que pretén que pot detectar elements ocults o enterrats, com aigua, metalls, o objectes perduts a través del moviment, suposadament espontani, de dispositius simples sostinguts per les seves mans.
Saurí: Persona que té o s'atribueix la capacitat de descobrir coses ocultes sota terra, especialment aigües subterrànies, valent-se d'una vareta o d'un pèndol.
Vareta: Bastó forcat que el saurí sosté per ambdós extrems mentre cerca aigua o metalls en el subsòl.
Per començar, podríem definir el terme rabdomancia. Aquesta paraula ve del grec rhabdos que significa "vara" i manteia que significa "endevinació". Es defineix com antic mètode adivinatori d'aigües amagades, metalls, minerals, etc. a través d'una vareta o pèndol. D'aquesta pràctica s'ocupa el rabdomante, el qual detecta manantials, corrents subterranis d'aigua o fins i tot substàncies minerals.
Podríem fins i tot dir que es tracta d'una variant de la psicometria. S'entén per rabdomante, a un sensitiu que està dotat de la facultat de percebre o detectar, l'existència de corrents d'aigua, vetes de minerals, llacs subterranis, etc. a qualsevol profunditat. Tractés d'una facultat supranormal que s'ha denominat amb més precisió "geo-psicometria", que és el rastreig de la psiquis per l'interior de la terra. El dotat, empra una vareta vegetal o metàl lica o bé un pèndol, que aparentment serveix d'estímul per seleccionar el lloc indicat. Els Rabdomantes o practicants de la radiestesia, seria ja que els individus o cercadors que localizarían manantials, metalls, petrolis etc. Per mitjà d'una vareta, generalment de fusta d'avellaner o bé un pèndol explorador.La radiestesia o rabdomancia és una activitat pseudocientífica que es basa en la creença que existeixen energies o elements sobrenaturals que poden ser detectats per mitjà d'un pèndol, una forquilla i altres artefactes senzills mantinguts en suspensió inestable.
L'Art Zahorí és una via, un do , ja que el desenvolupar la percepció, ens possibilita el adonar-nos permetent ser més conscients, el que ens dóna seguretat personal al confiar en les nostressensacions, ens ajuda a obrir la nostra intuïció, aquest sisè sentit "tan irracional", però tan immediat i aclaridor. També aconseguim un punt de desinterès, al discriminar entre nosaltres i el que percebem, podent passar d'estar forçats per les circumstàncies a ser observadors. Totaixò ens porta a adquirir majors cotes de sensibilitat i de la mateixa manera que els nostres avantpassats, ens acosta a l'esperit ajudant-nos a indagar en el nostre interior, donant-nos pistes per l'harmonia interna i externa. D'aquesta manera podem entendre, gairebé fent nostre, el famós acrònim dels alquimistes: VITRIOL (visita interior Terrae, Recapacitandoque Invenio Occultum Lapidem) Visita l'interior de la terra (de tu mateix) i rectificant trobaràs la pedra filosofal, (és a dir la teva essència). A banda dels aspectes pragmàtics, l'Art Zahorí va ser un art sagrat perquè va permetre als nostres avantpassats accedir a profunds nivells del coneixement, on esperit i matèria entraven en comunió. Els primitius coneixedors, els seus successors els druides i posteriorment els mestres d'obra, van construir temples de tota índole i durant l'edat mitjana, esglésies i catedrals. Va ser la seva percepció de l'univers basada en la intuïció, sensació,
experiència, coneixement directe i gran capacitat d'auto anàlisi, la que els va portar a accedir a aquests nivells esotèrics. Consisteix en la detecció utilitzant varetes, pèndol i principalment el propi cos com a antena. És el pas preliminar on els practicants utilitzen el cos com a receptor sensitiu, "escanejant" el lloc per reconèixer diferents components energètics de l'entorn i del subsòl. Per utilitzar el cos com antena el practicant precisa distingir les variacions de la vibració, la seva procedència, profunditat dels elements que les produeixen (sense ajuda de tecnologia).
Normalment l'enfocament sistemàtic en els diferents tipus de vibració, aigües, falles seques o humides, xarxes Hartamann, Curry, Peyró, xemeneies cosmotelúricas, etc .. permet discernir les característiques del lloc. Amb aquesta informació es diagnostica l'origen o orígens de la desharmonia, posant remei en conjunt o per separat, o es reconeix l'aspecte benèfic de les influències del lloc. En aquest primer nivell, eines com el pèndol i les varetes són utilitzades de vegades, però bàsicament l'eina del saurí és el seu propi cos. Les altres eines són utilitzades com ajuda per amplificar les sensacions captades pel propi cos.

Com procedir per experimentar amb la radiestesia: Per a la construcció d'unes varetes, necessitem una petita branca en forma de forquilla o de V, d'avellaner, olivera o altre arbre que tingui una fusta flexible i resistent. Alguns utilitzen els coneguts "fleixos" d'automòbils. Una mica com les varetes dels neteja-parabrises dels vehicles unides amb cinta aïllant per la punta, també pot servir. Un altre tipus de varetes útils, serien les "perxes" metàl liques, per penjar roba. De manera que les tallaria deixant una petita empunyadura i formant un angle recte, la resta de la perxa. El resultat seria com una "L". Un altre tipus d'eina, seria el pèndol. Fins i tot amb un anell o clau, lligat a un petit cordill o cadena d'uns 10 cm. serviria. Si utilitzem les varetes d'avellaner o olivera, el funcionament seria el següent:

1r.- Situeu en posició recta sostenint les varetes de manera que estiguin el més
tenses possible, sense arribar a corbades.

2n .- Imagina un cabal o corrent d'aigua que discorre pels seus peus.

3r .- Cerqui el nord-est, i camini lentament en aquella direcció, ja que les corrents subterrànies generalment discorren de nord a sud.

4t .- Cuand creui un corrent, les varetes tendiran a doblar fortament cap amunt, de tal manera que si vostè oposa resistència, arribarien a partir.

5è .- Arribat al lloc on les varetes estan els més perpendiculars a terra, aturis
i relaxi les varetes.

6è .- Torneu a posar-se en situació de cerca, vagi girant lentament en rodó, sense moure's del lloc. Quan les varetes s'aixequin de nou, indicaran que es tracta d'on passa la corrent. Si pel contrari baixen sobtadament cap al terra, significaria cap on discorre el corrent.

Salut i al forat.

http://es.wikipedia.org/wiki/Radiestesia

http://es.wikipedia.org/wiki/Zahor%C3%AD

http://www.ctv.es/USERS/seip/seip19.htm

http://www.artezahori.com/pagina0.htm

http://www.escepticospr.com/Archivos/AguayVarillas.htm

Dia 20 de gener hora 00:00 de cuatre comentaris, 2 estan borrats pels autors, jo no tinc res a veure amb això. Aquet blog es obert a tot tipus de comentaris referents als temes tractats, no als insults que aquests si que els borrare jo. Si voleu informació de qualsevol temà relacionat m'ho podeu demanar

LES CRONIQUES DEL GEXXI, LA TROBADA....MANTUCA I VINATXÓ.

Ahir perillava la meva assistència a la trobada dels companys del GEXXI, a darrera hora de la tarda el meu estimat i venerat jefe, Txema pels amics, hem trucava per anar urgentment, a una fuita d'aigua que s'havia convertit en un incendi. Tocàvem les dues de la matinada que sortia camí de casa per intentar dormir una mica, al dia següent teníem un menjar, on per un moments parlaríem d'espeleo però no la practicaríem, sona malament encara que considero que parlar també es una manera de fer, opinar, en suma conèixer als teus col·legues de corda. Si, per un cop una trobada no ha estat mes profitosa, en la que he gaudit de la companyonia. Uns han parat taula, altres passejat, altres cuinat, altres xerrat..... es suma i segueix. Bon rotllo, bones vibracions, enteniment, tot barrejat de bon ambient, un còctel explosiu per alguns que no els hi agrada el tractament i la manera de fer simplement espeleo.

Uns espeleistes i altres espeleòlegs. Uns bregats en mil histories, altres que estan al peu del canó, altres que comencen. No es pot demanar mes. No explicaré res mes, no tinc ganes de compartir els bons moments que he passat, passo, i passaré, amb aquesta gent tant autentica, això si cada un amb les seves manies, histories, he hipoteques. Ells ho explicaran millor i amb altres detalls, avui estic cansat, derrotat. Jodid pero content. Companys a faltat birra.

Agrair a la Gemma i el Toni la seva hospitalitat.

Salut i al forat i que la espeleo us acompanyi.

POUETONS, VIA MEANDRE ESTRET

La caiguda de pedres és un signe de que quant passem trobarem alguna cosa gran molt gran, aquest era el comentari mentre picàvem aquell petit forat, el clonc sec i sonor dels topis que cauen vertical avall es esperançador, sona aigua molta aigua. La postura es molt incòmoda i produeix lesions al canell. El company, a cops estirat, a cops les cames per davant el cos arquejat , clinc, clinc.... el repicar de la maça sobre l'escarpra. Un dintre, dos fora, no hi cabem, inclús per entrar surt el de dins entra el següent...... passem.......

Feia una llarga temporada que teníem al cap fer un cop d'ull a unes incògnites en el Pouetons. La idea era intentar trobar noves galeries i forçar passos que semblen impenetrables i de vegades no ho son. Per fi hens decidirem a fer un primer intent en una de les zones baixes de l'avenc en qüestió, es miraren dos possibles passos, un a priori era pràcticament molt difícil de forçar, penso que en un altre moment el podrem tornar a intentar. El bo, és un pas força estret en el seu començament per accedir cal superar una gatera còmode però gatera. S'hagué que passar un estret pas concrecionat i aquí en una petita diguem-ne, saleta, un forat en el seu centre dóna pas a una vertical d'uns vint metres, aquest forat el varem picar a maceta i escarpra cosa que ens costar dos caps de setmana (16 i 30 de març del 2008), per poder acomodar el pas a les nostres pors. (Pas del canell).

Un cop superat el pas trobem un meandre esfondrat molt concrecionat i no gaire ample que, com deia en uns metres en deixa en la base d'una lleixa on prenem una vertical també d'altres vint-i-pocs metres que menen al llac, zona terminal del avenc. En la primera vertical observem tres ressalts amb unes esplèndides colades, que a les bases de les quals s'han format uns gours, plens d'aigua.

Dir que aquesta zona és una part pseudo-activa on circula i canalitza bona part de les aigües que és recull en les parts superiors. No es tracta de un nou pou si no d'una nova via que fa mes directe el trajecte fins a la part mes fonda de l'avenc.

També fer esment que en la base de la primera vertical trobàrem una capçalera amb dos espits i un tercer més avall que feia el fraccionament, per seguir a la vertical del llac. Aquests estaven prou envellits però restaven utilitzables. Crec entendre per on accediren els companys que arribaren fins aquest indret, el que és evident que per on accedírem nosaltres segur que no.

En breu disposarem de la topografia i la situació, que encara considerem que l'exploració no es acabada.

Han participat en aquesta exploració, Rafa, Miquel, Lluís.

Salut i al forat

RECERQUES I EXPLORACIONS, AVENC DEL PLA DE BASSIOLES

Avui sortida amb els col·legues del RES. Per correu electrònic hem quedat per fer un avenc que aquest cop els hi he proposat jo, l'avenc del pla de Bassioles, feia dies que sentia parlar d'ell. Com que sóc curiós de mena, he pensat, bassioles? que carai vol dir aquest mot, primer he buscat a l'internet "l'Enciclopedia", primer el nom bassioles el resultat primer "Nucli del municipi de Vallirana (Baix Llobregat)" , bona però aquesta ja la se.

Segon, terme bassiol, resultat:

barranc del Bassiol Curs fluvial de la comarca del Baix Ebre

barranc del Bassiol Curs fluvial de la comarca del Baix Ebre

punta del Bassiol Cim del municipi d' Alfara de Carles (Baix Ebre)

barranc del Bassiol Curs fluvial de la comarca del Montsià

al darrer paragraf " Vegeu mes resultats" resultat:

pont dels Bassiols Pont del municipi de Corbera d'Ebre (Terra Alta).

mullena Quantitat considerable de líquid, especialment d'aigua, adherida a la superfície
d'una cosa, que fa bassiols, que xopa els vestits, etc.

Següent pas el Pompeu, aportació a la casa de la meva companya, de tant en tant me'l miro, però no l'obro, avui si.

Varies definicions:

bassiol m. toll d'aigua Bàssia. ( Nom de diferents receptacles de fusta o metall per rentar plats, donar menjar a l'aviram, pastar guix, etc.

bassó m. Bassa petita.

bassol m. Bassa petita, toll d'aigua.

Conclusió sort que duia el mono de roba perquè si no arribo a casa en calçotets, el bosquet era tot molt humit per la pluja, he baixat per, en un primer intent trobar el forat, a la primera, cosa que gracies a la descripció del company David (bujeroaK, definició lliure euzkaldun de zulo) que fa una perfecte descripció de com arribar, agrair-li la feina feta.

http://www.madteam.net/foro/ver.php/barrancespeleo_1289.html

A dos quarts de deu sortim del punt de trobada el bar davant del Ca....bo de Vallirana, amb les indicacions fetes per la ressenya abans esmentada, i el GPS, passada de frenada, recapitulem i tornada enrera mirar la foto de la ressenya, pal elèctric de formigó, bosquet, es aquí, sens dubte. Com deia abans remullada "vil" per trobar-lo abans de res, tornada al cotxe per agafar trastos cordes i demases. Avui portem jardiner amb les tisores de podar va aclarin el camí.

Collons, ens han fotut el forat, no el trobem, serà això un lloc d'aquells que el magnetisme produeix zones fosques? Que va, com diria l'Eloi es que som mes tontos que una pedra, esta uns 20 mts més avall, sort que ja l'havia trobat abans si no?. Muntem una instal·lació còmode sobre tot pensant en la sortida, i un a un el sis anem davallant el primer pou, un espit i la base del primer. Un forat amb forma el·líptica en la sal de llop, s'intueix el segon pou el mes llarg uns 40 mts, esto no es un pozo, es un putadón, els parabolts no tenen xapa i he de tirar de naturals, els ponts de roca son de sal de llop i el fregament bé que dir del fregament, com Deu hem don a entendre arribo a la base d'aquest segon pou. Un rera l'altre els companys van arribant, dos espits i fins al fons del tercer pou. Una ampla sala clastica, es el final de l'avenc, entre el caos de blocs diferents obertures, fan possible accedir als punts mes baixos sense continuació evident, els ratolins del grup així ho fan pales. Voltem una estona per la sala fent la foto de grup i d'alguns bitxos que s'estan fotent-se la resta d'una poma o similar i el cartró d'un pessebre. A veure matxotes que es el que no heu entès de no deixar coses degradables dins les cavitats, i altres coses.!!!!!

En poca estona estem a l'exterior, retornant al cotxe on continuem fent-la petar una estona abans de marxar cap a casa, quedem per seguir amb la dinàmica de sortides mensuals i seguir amb els projectes que s'ens comencen a apilar.



Bona sortida i divertit avenc. Encara que el procés de descalcificació que pateix, a cada passa caigui alguna cosa.
Avís per a navegants qui pensi explorar aquest avenc, porti bagues, cargols i xapes per a parabolts del M-10 i si no l'espitador.

Salut i al forat