dilluns, 16 de juny del 2008

AIGUA, LA MINA ERASME


Com comentaba en l'anterior article, la meva dedicació a l'espeleo i mes en en sector que anomeno espeleologia industrial, alguns es capfiquen en dir urbana, peró si urb ve de ciutat no totes aquestes construccions s'identifiquen amb aquet entorn. De totes maneres si que la seva utilitat es dur aigua a les poblacions e industries que hi menestien aigua. Peró també i ha que son en ple ambit rural, i que algunes d'elles encara funcionen i s'utilitza el seu recurs.
En aquet escrit us parlare de la mina Erasme-Falguera, una mina Santjustenca de llarg recorregut, de la que les primeres exploracions les du el GERP de Sant Just Desvern, i que forma part del treball LES MINES D'AIGUA DE SANT JUST DESVERN, en el que vaig col·laborar hi.
Anys mes tard i despres d'haver continuat amb alguns treballs sobre mines d'aigua, es requeriren els meus coneixements en aquet tema, ja que poc a poc he anat estudiant diferens tipus de minats de captació d'aigües subalves. I que amb fortuna hem tocar fer aquet treball.


Degut a la construcció d'una canonada que ha de transvasar aigua del Llobregat al Bésos, i viceversa, aquesta canonada de molt diàmetre, afectava parcialment per el seu accés a la serra de Collserola precisament per la vall de Sant Just, on es troba localitzada la deu i l'inici de la galeria que mena les seves aigües al diferents receptors d'aquestes, Can Falguera, i can Erasme apart d'altres.
El treball es realitza en dues tongades, ja que en un principi només calia explorar la zona baixa de la cavitat, però finalment és requerí fer el treball de tota la mina. Cosa que beneficia l’acabat del treball que aquí es presenta.
Primer cercant els accessos i mes tard fent l'exploració i l'aixecament topogràfic, de tot el complex. Val a dir que en alguns punts no es va poder accedir per la precarietat de les galeries prou que alguns llocs eren veritables gateres i altres eren al punt d'ensulsida.
El treball és simplement el deixar constància de com era la mina ja que en un principi per exemple la part superior ha quedat en desús i ensulsida, pel que s'agut de desviar aquesta per poder fer els pous per posar la tuneladora que faran aquest túnel o canonada (a hores d’ara porten un bon tros foradat). Pel que la desviació de l'antiga mina a estat parcialment una bona cosa.
El corrent d'aigua és continu, amb un cabal estimable d’uns 100 a 200 litres per hora com a nota curiosa en qüestió de 8 hores o poder menys un dels trams inferiors queda totalment ple d’aigua uns 150 metres amb una altura mitja de 0’70 metres, quant es deixar de bombar en un dels pous que n'extreu aigua , degut a la presa que corria fer l'aixecament topogràfic no varem poder parar en els detalls de càlcul de cabals i altres parametres que en espeleologia també es recullen. Però en contrapartida, tot foren facilitats per accedir als diferents punts de la mina. Al final es va poder topografiar un total d’uns 1000 metres de galeries d’un total de mes o menys 3000 metres

calcita surant

decantador sector mitg
guineus, arrels calcificades


sector superior

sector mitg



sector inferior

BERTA, EL COMPLEX MINER

Del l'any 2002 en que vaig coneixer en Sergi, els treballs que hem fet en la mina Berta en els termes municipals de El Papiol i Sant Cugat del Valles, es una llarga prolongació de la meva activitat com a espeleoleg, jo que les meves primeres incursions dins de la espeleo, foren en el mon de les mines en concret les relacionades amb la conducció d'aigües, on hi segueixó fent els meu treballs tan de descoberta com en alguns casos de arranjament de aquets espais. I que anire publicant en aquet blog.

accés

Respecte a la mina Berta i mes concretament a la mina del Quars, el que seria el seu mal nom donsc aquet ens va fer ballar el cap durant molt de temps, perque el seu nom real i oficial estaria el de mina Matilde, i aixó seria un exemple que avegades les coses son el que son, perque dic aixó, per una raó que m'explicaren un cop, a les mines i a les pedreres, els minaires li posaven sempre nom femeni.
En aquet temps i amb molta calma hem regirat l'historia de la seva consolidació del 1904 fins a l'any 1986 on es genera l'ultima noticia o treball referent aquet complex miner.
I no es fins al 2002 que com comentaba abans, ens interesem per aquet, en aquet any es promet treure lavocador del Garraf i tenen la imperiosa necesitat de dur la m.... a un altre costat, cosa que du les mirades cap la pedrera Berta on els treballs d'extracció de granit (granodiorita) es a punt de perdre validesa o alguna cosa semblant, la questió es que algun iluminat diu que el batolit es inpermeable i pel mateix un bon lloc per far hi un projecte d'abocador. Fent una serie de, enbolica que fa fort, disminució del perimetre del parc de Collserola, que si cap aqui, que si cap alla, etc. Farém! un eco-parc, a les hores fent un gran treball de presió per part de en Sergi i en Pau, es logra detenir la ubicació del ecologic eco-parc, la FCE també i posa el seu granet de sorra. Ha, ara Collserola la delcaren parc natural. He de fer esment que la fracturació del espai on es troba la Berta es d'una complexitat brutal, en Monturiol en parla en la seva tesina "mineralizacion de la mina berta". Amb el que podem deduir que aquet actua com un Karst i absorveix tot el que si precipita.
Perque ens oposarem aquesta construccio per que sencillament el batolit, on es troba la mina berta te una fracturació molt acusada i aixó es fa evident en l'aportació hidrica que es troba en la zona penetrable del bloc granodioritic la mina.

pou de 64mts



En aquet temps hem anat fent cosetes, col·locar una porta en la boca inferior, balisar el pou de 64 mts de la primera sala, explorar i toprafiar aquet pou, es col·loca una pasarela en el fons del pou per poder-hi estar-si, i si algun dia enganyem algun espeleo-cabusador donsc.... topografia del avenc del quars, i manteniment de les intalacions per devallar aquet pou, valisament, del pou exterior de tant en tant cau algun gos al fons del seus 60 mts, instalan tota la vertical, aixecant la topografia i unint aquet tram a la de la resta de la cavitat. Baig construir un submari o batiscaf, per a madelmans peró es va ofegar, tot i que ferem probes de estanqueitat, la cosa no funciona. Ja fare algun comentari sobre aixó.

petita bandera de color blau


aqui un ellaç en PDF un resum del treball. On si teniu ganes de llegir descobrireu moltes coses de la seva intensa historia, es tot un culebrot, les anades i vingudes de la tecnocaracia o burrocracia. Una dada, el pou mestre era un dels mes profuns de la provincia de Barcelona, 210mts, es va inundar gaira bé fin a la seva meitat, conteu quanta aigua,....... hi ha. A banda es una zona amb termalisme o millor dit hi conte aigua calenta en profunditat.

http://espeleo-res.org/Enterprise/LinkClick.aspx?fileticket=HBVvX%2fCD%2flo%3d&tabid=248&mid=642&language=ca-ES

SALUT I AL FORAT


dimarts, 10 de juny del 2008

COMENÇA EL BLOG

L'ideia d'aquet blog es fer un recull de les coses que mes m'agraden en aquesta vida que m'ha tocat viure.
Que son l'espeleo, cosa que he lograt trasmetre al meu fill que ara amb 14 anys, podem dir que hem comença a deixar enrera, encara que l'experiencia es un grau.
També gaudim de la muntanya, i la btt.
hem dic lluís, salut i al forat