Com comentaba en l'anterior article, la meva dedicació a l'espeleo i mes en en sector que anomeno espeleologia industrial, alguns es capfiquen en dir urbana, peró si urb ve de ciutat no totes aquestes construccions s'identifiquen amb aquet entorn. De totes maneres si que la seva utilitat es dur aigua a les poblacions e industries que hi menestien aigua. Peró també i ha que son en ple ambit rural, i que algunes d'elles encara funcionen i s'utilitza el seu recurs.En aquet escrit us parlare de la mina Erasme-Falguera, una mina Santjustenca de llarg recorregut, de la que les primeres exploracions les du el GERP de Sant Just Desvern, i que forma part del treball LES MINES D'AIGUA DE SANT JUST DESVERN, en el que vaig col·laborar hi.
Anys mes tard i despres d'haver continuat amb alguns treballs sobre mines d'aigua, es requeriren els meus coneixements en aquet tema, ja que poc a poc he anat estudiant diferens tipus de minats de captació d'aigües subalves. I que amb fortuna hem tocar fer aquet treball.
Degut a la construcció d'una canonada que ha de transvasar aigua del Llobregat al Bésos, i viceversa, aquesta canonada de molt diàmetre, afectava parcialment per el seu accés a la serra de Collserola precisament per la vall de Sant Just, on es troba localitzada la deu i l'inici de la galeria que mena les seves aigües al diferents receptors d'aquestes, Can Falguera, i can Erasme apart d'altres.
El treball es realitza en dues tongades, ja que en un principi només calia explorar la zona baixa de la cavitat, però finalment és requerí fer el treball de tota la mina. Cosa que beneficia l’acabat del treball que aquí es presenta.
Primer cercant els accessos i mes tard fent l'exploració i l'aixecament topogràfic, de tot el complex. Val a dir que en alguns punts no es va poder accedir per la precarietat de les galeries prou que alguns llocs eren veritables gateres i altres eren al punt d'ensulsida.
El treball és simplement el deixar constància de com era la mina ja que en un principi per exemple la part superior ha quedat en desús i ensulsida, pel que s'agut de desviar aquesta per poder fer els pous per posar la tuneladora que faran aquest túnel o canonada (a hores d’ara porten un bon tros foradat). Pel que la desviació de l'antiga mina a estat parcialment una bona cosa.
El corrent d'aigua és continu, amb un cabal estimable d’uns 100 a 200 litres per hora com a nota curiosa en qüestió de 8 hores o poder menys un dels trams inferiors queda totalment ple d’aigua uns 150 metres amb una altura mitja de 0’70 metres, quant es deixar de bombar en un dels pous que n'extreu aigua , degut a la presa que corria fer l'aixecament topogràfic no varem poder parar en els detalls de càlcul de cabals i altres parametres que en espeleologia també es recullen. Però en contrapartida, tot foren facilitats per accedir als diferents punts de la mina. Al final es va poder topografiar un total d’uns 1000 metres de galeries d’un total de mes o menys 3000 metres
calcita surant
decantador sector mitg
guineus, arrels calcificades
sector superior
sector mitg
sector inferior
