espeleo i aigua

COM RESPIRA LA TERRA........

2012-01-22T23:53:00.000+01:00

Vídeo on podem observar el corrent d'aire que surt per aquesta esquerda. Les possibilitats en son varies existeix una circulació entre diferents nivells de fractures. Existeix un volum hipogeu prou important en l'interior d'aquesta massa calcaria?

Temperatura de l'aire expulsat 16ºC, 99% Humitat. A l'estiu el procés s'inverteix. La seva obertura és molt difícil, car que és tracta d'una esquerda de pocs centímetres de amplada i alçada i més de dos metres de longitud. Ha estat sondejada amb micro càmera.

Salut i al forat.

BON NADAL?, O BONA CRISI?.

2011-12-24T22:12:00.000+01:00

Com sempre acabo desitjant el nadal, quelcom que no celebrem gaire bé gens ................ i que no em fa la més mínima il·lusió, en el fons sóc un romàntic. La gent en general tenim bon cord i si més no desitja que per unes hores la mala baba que regne al mon s'aturi per una estona, que la crisi on ens han posat els polítics i mandataris en general sigui una broma de mal gust, i després d'un bon cava, remeti una estona, els problemes siguin un malson, segur que ho serà. En fi i en relativa esperança el mon sigui millor i no se't posi un nus a la gola veien la que esta caient. Per això no se si felicitar les festes o als que en festes estan en crisi Una abraçada molt forta a tothom.
No m'ho he currat (treballat) massa, també estic en crisis. Hem de retallar, però amb il·lusió.

Com sempre SALUT I AL FORAT , BON NADAL I BON ANY 2012................ que sigui lleu.

LLUMS LED, PER A FOTOGRAFIA SUBTERRÀNIA.

2011-12-03T19:58:00.000+01:00

Avui dia amb la fotografia digital la immediatesa del resultat fa que sigui possible fer bones si més no acurades fotos. Al poder fer aquesta selecció de les preses. A les hores un inconvenient, bé tampoc ho és tant. Com il·luminar, amb flaix, amb molts flaixos? per poder fer la foto cal enfocar, enquadrar, obertura, balanç de blancs........ i més quant més professional ets. I si ho féssim amb llums fixes?
Veient la potencia lumínica que tenen alguns led, i com m'agrada de tant en tant fer alguna foto maca, si més no, ho intento, premo el boto cercant una bona toma, no em considero fotògraf. Intento fer-ho el millor possible cercant el que trobo prou estètic per a mi, pels altres.............
He anat fent proves per realitzar fotos amb absència de flaix o amb algun flaix per reomplir o acabar d'il·luminat l'imatge, en un principi vaig utilitzar el focus de la HA-III, però té alguns problemes per la concentració del feix de llum, provocant moltes zones fosques. Cossa que produeix en la foto una rotllana central i la resta queda fosca. També amb la tècnica de pintat, però allarga massa el temps exposició de la foto quedant zones cremades i rotllanes, els models és cansen i es mouen quedant les fatídiques esteles. Un truc si li traiem el reflector guanyem angle de llum no concentrant el feix de llum, amb bons resultats.
Altres probes amb resultats però no gaire satisfactori, en conjunt no queda gaire bé. He anat fent altres proves de llumeneres amb resultats poc adients per al que se'n espera.

Finalment vaig realitzar un primer muntatge amb tres llums led Seoul SSC P7 com les que du els lots "Aurora" i la HA-III i similars però sense el concentrador de llum o reflector. Col·locat en l'interior d'una caixa ABS de plàstic d'alta resistència als cops i lleugeres a banda de resistir temperatures elevades. Amb els grup de bateries a banda. A estat un èxit tant utilitzant-les per a focus fixes com per a la tècnica de pintat sobre tot en volums importants.

Vist l'èxit (calia fer proves però la il·luminació que obtenim dona peu a continuar amb aquestes) construint dos focus d'iguals característiques. Amb algunes variacions i altres incorporacions.

Tot, com dic dins de la caixa plàstica amb una planxa d'alumini on allotjarem els tres led, agafat amb cargols a un dissipador d'una CPU, d'un ordinador vell farà el servei, en el cas que no hi càpiga és pot tallar a mida. El dissipador ens recull l'escalfor que produeixen els leds (per millorar la dissipació de calor cal posar-hi algun tipus de pasta tèrmica, molt aconsellable). Tot el conjunt és alimentat per tres bateries en paral·lel de Io-Liti protegides, de 25000 mAh amb una suma de 7500 mAh, obtindrem una autonomia d'uns 48 minuts que resulta una bona autonomia. Les col·locarem en l'interior de la caixa, podem aïllar-les amb suro blanc o qualsevol aïllant a l'ús. Un interruptor de palanca farà el tall d'energia quant les duem a la maleta o al lloc que decidim dur-les i no hagin d'estar tota l'estona funcionant, mentre preparem la pressa. Apuntar que pot servir també per enfocar millor la instantània, cosa que s'agraeix sobre tot als curts de vista com jo.

Per no haver d'estar retirant les bateries per a la seva recarrega, col·locarem un connector Jack femella per poder realitzar la recarrega. Per tancar el conjunt aprofitarem les tapes metàl·liques (alumini) fent tres forats d'uns 12 mm on deixarem a l'aire els leds. Per acabar i a mode de protecció dels leds he inserit unes xapes d'alumini, també, que és tanquen com una porta, com dic protegeixi els leds i a demés podem fer que la llum sigui menys directe podent jugar amb aquesta obertura. Per difuminar més aquest llum i que no sigui tant directe havia pensat a col·locar lamines de metacrilat translúcid o de trenat dicroic, però no resulten gens practiques per que no projecten gaire la llum. Com que en alguna ocasió per fer menys directe el llum del flaix hi col·loco un full o peça de plàstic d'embalar (fomper), a les hores fent la prova varem provar (nom comercial, fonpex), re-utilitzant algun tros d'una bossa d'aquest material, amb una bona propagació de la llum, cal anar amb compte car que al ser un material plàstic, per l'escalfor generada és pot desfer.

Les característiques del focus o làmpada com li vulguem dir seria de:

33 watts de potència +/- 2400 lm i 4800 les dues, amb una temperatura de color d'uns 6000º a 6500º K, aquesta dependrà de les caracteristiques del led a utilitzar. Les de blanc càlid la temperatura resulta molt semblant a la llun incandescent el que fa que molts detalls quedin enfosquits i engrogueixi molt la toma, encara que pot esser una opció, o sigui no ho he provat.
Un altre muntatge que és pot realitzar es re-utilitzant els reflectors de les làmpades sistema Aluline 111, o altres projectors que reflecteixin la llum. Hi ha en diferents angles crec recordar dels 25º als 75º.
Eliminem la bombeta que en el cas esta fosa i tindrem un forat prou ample per allotjar-hi un led P7 o similar, com a base hi posarem un radiador d'ordinador re-utilitzat com comentàvem anteriorment. Els podem muntar senzill d'un sol reflector o de dos reflectors junts amb les mateixes premisses indicades anteriorment. En tot cas una xapa d'alumini rígid uneix els dos reflectors i a l'hora els llums led. Important unir-ho tot am pasta termica, per una millor transmissió de l'escalfor. Per deixar el muntatge finalitzat he col·locat una protecció de metacrilat transparent per protegir els llum led. Tant quant el transportem, com quant els utilitzem.

També duc un flaix per reomplir els possibles espais obscurs, prou que la llum projectada marca molt els possibles obstacles que hi puguem tenir en el lloc. Així com uns trípodes per elevar del terra els llum evitant les ombres al terra. En les llum que duen les caixes posem uns cordinos per penja'ls en algun sortint de les parets obtenint un bon resultat.

Interesant es saber que:

Per treballar millor amb el arxiu d'imatge resulta una bona opció, utilitzar arxius RAW o imatges en cru, per que és pot variar la temperatura de color, la nitidesa, i varis paràmetres més. El problema que té aquest tipus d'arxiu és que cada fabricant de l'aparell fotogràfic fa el seu, i els programes que poden utilitzar tot tipus de arxius o son poc econòmics o resulta que el format que enregistra la teva càmera no hi va bé a banda que molts sont realitzats per gent altruista, això si, però fan la seva i sont complicats d'utilitzar per usuaris molt bàsics com jo. En el format habitual, JPEG també podem fer aquestes variacions de temperatura de color i demés histories, és menys professional però que vols.

Alguns resultats de les proves.

Salut i al forat.......... i continua........ra.........

UTILITATS, PER LA RECERCA DE CAVITATS I ALTRES PUNTS D'INTERÈS

2011-08-20T11:08:00.000+02:00

Quan cal localitzar una cavitat hem de fer ús del mapa trasllada les coordenades, en el cas que les tinguem i un cop fet tot aquest tràmit anar a l'aventura d'haver fet tots els passos correctes i que les dades siguin el millor i més concretes possibles. En tot cas aquestes passes les podem agilitzar amb mètodes més moderns, com no......... amb l'internet és clar, fa temps que ho vinc utilitzant. Evitant haver de magatzemar una quantitat ingent de cartografia, que la tinc i tenim, però que gracies al mètode descrit això a passat al privilegiat lloc dels trastos museístics, cal guardar-ho per si falla la línia telefònica o estem sense cobertura i/o tancats. Intentaré descriure dues formes de capturar informació cartogràfica per internet.
Una bona eina.. tot té limitacions.. per poder ubicar, localitzar, cavitats, inclús altres cerques que tinguem a bé realitzar, això darrer no seria el cas. Més aviat tractarem de trobar ubicacions d'avencs. Com deia la utilitat de què parlo és el visor SigPac del ministerio de agricultura i bla....bla,bla, bla, bla, i blabla. Que té altres usos, però per al cas ens farà el servei. Aquest funciona del mateix web cosa que no cal instal·lat res.
Per fer-ho anar, anirem a la pagina següent http://sigpac.mapa.es/fega/visor/ , i tindrem aquesta finestra inicial de la que clicarem allà on diu versió antiga (de moment no he fet anar el més nou, si ho voleu provar?) a les hores una darrera finestra de presentació s'obrirà cliqueu, i taxant!!!! ja tenim la pell de toro a la vista.

Per treballar amb el programa o sigui cercar el lloc on més o menys s'hi localitza, tenim l'opció de cerca, això ho trobarem en una icona que hi ha uns binocles, si pitgem aquí hi apareixerà una finestra amb diferents opcions de cerca, una que podem utilitzar estaria la progressiva anirem agregant en els camps corresponent comunitat autònoma, provincià, municipi, els darrers camps, els marcarem amb zero patateru. Aquesta cerca resulta una mica cafre, i complicada, però a títol d'informació no esta de més i pot servir-nos per situar la zona que volem visitar, etcètera.

Si tenim les coordenades del forat anirem a la pestanya "coordenadas" UTM i posarem els números que tenim relacionats amb aquesta cavitat, cal saber que l'estat Espanyol hi ha tres fusos el 29, que agafa la zona Nord-Oest; Galícia, Portugal, Sud-Oest d'Andalusia, amb les lletres majúscules T,S. El 30 també amb les lletres T,S, que pertany al centre peninsular i el llevant, Valencià, Alacant, Murcià. I el 31 que pertany a Catalunya, i el Nord Aragonès. Més o menys............

El darrer camp és la precisió del mapa que sortirà, jo la poso a 100, perquè si la posem molt baixa no distingirem on hi som i si les coordenades son errades encara pitjor, tenim l'opció de fer zoom amb la roda del ratolí. Per fer un exemple he posat les dades de la Ferla, per allò que la boca resulta prou gran per veure-la en una ortofoto.
UTM X: 404788
UTM Y: 4575046
Projecció: ED 50
Fus: 31
Z: 338 metres

Un cop complimentades les dades, cliquem en "Buscar E" i altre cop "voila". Anirem al lloc més exacte segons les coordenades que haguem obtingut.

Hi ha, l'opció de poder imprimir el mapa o la zona que hi apareix en la imatge, l'opció imprimir obtindrem una nova finestra en un arxiu de format PDF, la podem copiar, imprimir, desa, el que vulguem.

La següent utilitat és la del ICC o Institut cartogràfic de Catalunya http://www.icc.es/, tinc entès que en altres comunitats tenen eines similars, suposo que navegant per la xarxa les podem trobar. El fer-ho anar molt similar a l'anterior, SigPac, aquest, però podem trobar el lloc posant el topònim en la pagina d'inici, cal dir que no val qualsevol, i posant el topònim, resta bastant genèric. L'altre estaria col·locant les coordenades UTM, l'eix X seguit d'una coma, espai i l'eix Y, xxxxxx, xxxxxxx. Clicarem en "veure mapa" i obrirem una altra finestra on veurem el lloc localitzat. Saber que podem accedir aquesta darrera finestra clicant directament a "veure mapa".

En la següent finestra, trobarem diferents camps a l'esquerra de la pantalla, capes, cerca, descarrega, editor. Normalment s'inicia en el camp cerca, on podem escollir amb quins paràmetres ho farem, municipi, Latitud/Longitud o UTM ED50, i altres, com que de moment utilitzen les dades UTM a partir del European Datum, utilitzarem aquesta sempre i quan no vingui senyalat amb un altre. Hi ha un exemple de com posar les dades. En aquesta aplicació no cal indicar el fus.

Un cop realitzats els passos pertinents apareixerà el mapa de la zona desitjada (o no?). En aquesta utilitat podem veure els mapes en versió topogràfica, i/o ortofoto, amb l'opció de transparència (en el SigPac també) que trobarem en el camp de capes amb altres opcions afegides, una, prou interessant com la de mapa geològic, especialment pensada pels frikis.......... com jo.

En el camp "editar" trobem algunes opcions per afegir al mapa com col·locar els punts topogràfics de la coordenada desitjada. Fer mesures de distància, d'àrees, i més.......... teniu un mon per descobrir.

Podem descarregar-nos el mapa segons l'escala en què el tinguem obert, en el camp "descarregues" tenim varies opcions, la primera "vista actual" genera una finestra on ens mostra el diàleg per desar un arxiu comprimit, en el meu cas per defecte el guarda en arxiu WinRAR, aquest és desa per defecte en la carpeta (baixades) obrint l'arxiu pertinent (posa per defecte, uns noms bastant impronunciables) ens ha generat dos arxius més un jgw, que resulta ser un tipus d'imatge georeferenciada per utilitzar amb el ArcGIS, però això son figues d'un altre paner. El que no resulta tant complet però podem fer un bon ús, és un arxiu jpg, de tota la vida.

Salut i al forat.

P. D : Perdoneu aquesta llarga absència, però estava mirant-me el melic i vaig quedar-me adormit..............rodoliiiiiiiiiiii.

XVII TROBADA D'ESPELEÒLEGS DE CATALUNYA

2011-05-20T21:38:00.000+02:00

DIPÒSIT I GALERIA DE MINA, DELS TURONS DE CAN PASCUAL

2011-04-27T20:36:00.000+02:00

L'home de temps immemorials a fet manera d'abastir-se d'aigua per a la seva subsistència sobre tot en el sector primari i més quan és trobava aïllat en llocs remots i on alguns mitjans eren inabastables, d'aquí que admiri les obres de la mineria de l'aigua i tot el que és refereix a l'obtenció d'aquesta, tot aquest procés simple, únicament per obtenir aquest mineral que a ull avui dia no té el valor o no li donem el valor que mereix, com he dit moltes vegades el simple gir d'un canell l'obtenim a un cost molt alt, però de fàcil execució cosa que en l'era del mínim esforç, doncs quan més fàcil menys ens adonem del que econòmicament ens perjudica la butxaca.

Així en temps dels colonitzadors romans veïns en la mediterrània i per tal causa les seves necessitats eren semblant tant en la seva terra d'origen com el lloc colonitzat. Una de les seves construccions com era l'habitatge (domus), que no eren d'ús comú entre la majoria de la població, aquesta part vivia en les ciutats i s'apilava en apartaments (cenacula), més o menys com nosaltres, però sense bany ni cuina, i proclius a l'aluminosi. La domus aprofitava la coberta, teulada, (compluvium) per canalitzar les aigües de la pluja i emmagatzemar en una cisterna abans recollides per l'impluvium, que a mena de decantador feia un primer filtratge de l'aigua, arribant a l'aljub o per un pou o accés s'extreia l'aigua per al seu ús.

També possiblement de l'època dels romans s'utilitzarien altres tècniques com l'aprofitament de l'escorrentia superficial, amb la canalització de les aigües de pluja, prèvia preparació del terreny amb la construcció d'infraestructures que canalitzessin, i recollissin aquesta aigua per a ser usada, el sistema semblant al procés de recollida abans esmentat.

Temps passat, fent una volta per la serra de Collserola, per realitzar un escrit a banda d'un itinerari excursionista que tractava del mesurament del meridià, hi ha un vèrtex geodèsic, en un dels punts des d'on Méchain va fer, entre 1792 i 1793, l'amidament del meridià Dunkerque-París-Barcelona, que va servir per determinar la longitud del metre i per a la configuració del sistema mètric decimal. Per així obtenir l'estàndard del metro com a mesura universal, menys per alguns.
Vaig fer la descoberta d'aquest dipòsit al ben mig del turó amb una particularitat el seu coronament, que feia que la meva imaginació conjectures amb un estrany però enginyós sistema de recollida d'aigua. Poder no va arribar a fer el seu ús, o podria tractar-se de...... però....... Dies més tard voltant pel mateix lloc feia que trobes un altre element que ajuntava part del trencaclosques, aquest cop anava cercant bolets, res a veure amb cap interès científic, més aviat culinari. La resta del trencaclosques quedarà inèdit malgrat tot.

Localitzarem aquest conjunt, als turons de Can Pasqual, de 467 metres d'altitud.

Es pot accedir des del coll de Can Pasqual, per la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera (BV-1468), també del coll de can Cuiàs per un camí que va a can Masdemont i d'aquí al dipòsit, a banda d'altres itineraris.

Aquest conjunt consta d'un dipòsit i una galeria de mina per on passen les canonades. La particularitat del conjunt rau en el coronament que inclou el tancament o coberta del dipòsit. Seguint una primera conjectura, té en la part superior com deia, un petit mur d'uns 15 cm de gruix, (malmès) circular que corona el dipòsit amb un diàmetre d'uns 80 cm. En l'interior i en creu quatre colzes de ceràmica s'endinsen en l'interior del dipòsit a mena de captadors. Quatre colzes més en la mateixa disposició, però amb una desviació de 45º respecte a l'eix dels anteriors i allotjats en l'interior del mur s'aboquen a l'exterior pels vessants de la coberta. Aquesta disposició dels conductes primers sembla o dóna a entendre que les aigües de pluja es precipiten en l'interior del dipòsit. És de suposar que l'interior del dipòsit el seu fons esta per sota del captador que condueix l'aigua per al seu ús, decantant en aquest fons les partícules i brosses que pot arrossegar els captadors o recollidors, també podríem anomenar-lo "impluvimùm". Cal pensar que antigament no és malbaratava molta aigua, a demés se li donava molt rendiment. Dos exemples, per anar al bany, de ventre, de cuerpo, defecar.... llevat que hi tinguessin comuna, poca aigua llençaven, l'aigua de rentar i de rentar-se era utilitzada per regar l'hort.
El conjunt en general consta d'un dipòsit de 7 metres de diàmetre, amb una profunditat de tres a quatre metres (?). En la part nord del dipòsit, una galeria d'una dotzena de metres, per on hi corren les canonades que abastien el mas que si troba metres més avall.
Aclarir que, actualment la porta de la galeria és tancada i no podem accedir, ha estat recuperat, per a l'ús del Parc.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_romana

http://es.wikipedia.org/wiki/Impluvium

http://es.wikipedia.org/wiki/Compluvium

http://historiadelhabitat.blogspot.com/2009/07/insulae.html

http://ghidrologia.blogspot.com/search/label/Recolecci%C3%B3n%20de%20agua

http://ocw.um.es/ciencias/limnologia-regional/material-de-clase-1/tema25.pdf

http://una-cr.academia.edu/DavidMoralesHidalgo/Books/244166/Cosecha_de_Agua_para_Agricultura_Bibliografia

Salut i al forat.

PRIMERA TROBADA COMPARTINT, ESPELEO I CANYONS.

2011-03-09T14:30:00.001+01:00

Tenia noticies molt per sobre de l'esdeveniment, i he vist el web, encara que no tingui molta tirada per col·locar noticies publicades en altres llocs, no més quan té un interès, i en el cas la iniciativa penso que resulta interessant aquesta proposta i més partint d'aquesta dualitat, tant en el compartir experiències com en activitats, vulguem o no històricament van lligades les dues activitats, a banda d'altres possibles raonaments que pogués inserí.

D'aquí una forta empenta perquè sigui la primera de moltes trobades, sigui com sigui endegar-ho és tot un èxit, pagarà la pena l'esforç segur.

Pagina d'informació i més, http://www.espeleocanyons.com/

Salut al forat i als canyons.

EL TRI-LLUM 1.0

2011-03-01T20:42:00.000+01:00

Provades algunes combinacions per realitzar una il·luminació penso coherent, hagudes i per haver, he finalitzat la meva recerca de la llum quasi perfecte (que no ho és, ho dic abans que algú m'ho recordi), que no hi ha cap, però com la cerca del Sant Grial tot té un principi, desenvolupament i com no, un final, més per la infinitat de combinacions possibles. Com vaig proposar en l'article, la proposta era realitzar un llum polivalent, gens ple de grans dispendis electrònics i que qualsevol manetes pogués fer-se'n una, amb aquestes directrius. El que seria els materials elèctrics leds, interruptor, lents, etcètera, suposaria una despesa d'uns 30 €, les bateries de Io-liti entre 30 € i 47 €, depenent de la capacitat que desitgem més capacitat més autonomia, amb el carregador uns 10 €. Amb uns 100 € poc menys, si hem d'adquirir tub d'alumini i etcètera. Obtindrem una bona llum, que podem demanar més?

En el post dedicat aquesta llum, totalment artesanal, http://espeleoiaigua.blogspot.com/2010/12/el-tri-llum.html , mai satisfet amb la feina feta sempre cerco la millora, que no la perfecció, doncs aquesta no existeix, però sempre ens podem apropar a un producte amb condicions acceptables, parlant d'enginyeria de tot a un euro. Pel que he fet unes darreres variacions a l'andròmina. En comptes d'ubicar-la dins d'una caixa quadrada he utilitzat un tub rodo de 7'5 cm de diàmetre amb 4'5 cm de fondària. Per fer el fons he utilitzat pasta de carrosser (pasta polièster) amb dues xapes d'alumini que fan de tancament i base per allotjar els elements lumínics.

Per millorar les seves prestacions he col·locat un indicador d'estat de la bateria, amb dos led de 3mm un vermell, bateria baixa i un de verd, bateria òptima, http://www.neoteo.com/construya-un-indicador-del-estado-de-carga-de-sus.neo quelcom indispensable per la nostra activitat, que ens monitoritza la carrega (voltatge amb càrrega) que té en tot moment la bateria, s'ha de realitzar algunes variacions dels components, per acomplir aquesta missió. Sabent quin estat tenen les bateries i si cal substituir-les.

El rendiment resulta molt bo, la combinació de llum ens dóna molt de joc i l'autonomia de moment perfecte, sempre podem millorar i segur que algú ho ha millorat o ho millorarà, sort.
Salut i al forat.

SISTEMES DESOBSTRUCTIUS..................... MÉS SEGURS.

2011-02-18T22:35:00.000+01:00

Malgrat que alguns personatges que corren per la xarxa, (cal prioritzar la lectura i comprensió del text/textos, a banda tu i jo no ens coneixem de res.....) no entenen les bromes o acudits, inclús el fet de què algú vegi similituds a coses explicades, o passades i vulgui fer broma de tot plegat. El que no faré segur, és posar en una mala tessitura la meva situació legal, explicant coses no legals, com entendran els llegidors que gaudeixen d'un nivell intel·lectual. Desprès de deu anys fent de dimoni en correfocs en la festa major i altres, em conec de sobres les lleis i el que no son, volia aclarir aquest tema per als llestos, dels collons/cojones. Hi ha coses que cadascun porta ................. discretament.

Aquest sistema desobstructiu que més vell, que l'anar a peu i que la historia de les piràmides que ja empraven aquests per tallar els blocs de pedra encara que amb algunes variants com el trepanat de la roca i etcètera http://ca.wikipedia.org/wiki/Falca. També hi ha altres sistemes semblants amb variants d'una sola peça http://darkfrontier.us/hammer/Page0002.htm , resultats http://www.minetrainquarry.co.uk/traditional.html .

No m'estendré gaire no cal explicar molta cosa, res més que una qüestió d'intuïció, que d'altra cosa, doncs que resulta més simple com el mecanisme d'un io-io. Portem uns quants mesos fent anar el sistema amb alguna variació anterior, a cops i mai millor dit funciona bastant bé, i a cops costa un tou fer lliscar la maquina o andròmina. No bull dir que no funcioni algunes vegades tot requereix de paciència i practica. La cosa resulta bastant senzilla d'explicar, però prou complicada per obtenir resultats satisfactoris, on més pateix el tema, en llocs estrets, pel que cal algun retoc en l'aspecte físic de l'andròmina. Per qüestions d'espai, en llocs que hem de trencar una part de la paret el que serien les falques interiors les he adreçat, també s'ha soldat unes anelles lligant un cordino no fos cas caiguessin allà hom no les poguéssim recuperar o el que pogués passar en les circumstancies que normalment ens trobem.

Els elements a emprar son :

Martell percussor amb bona autonomia, pensem que els trepans que farem son d'una llargada i un diàmetre considerable.

Una broca de 14 mm x 200 mm, si és possible de bon tall vaig adquirí una de quatre puntes.

També una broca de 12 mm x 200 mm considerem les mateixes característiques.

Una maça de 1 Kg, cal pes per tenir acceleració a l'hora d'impactar àdhuc en llocs estrets.

Joc de tascons trenca pedres ( varis formats, diàmetres, profunditats )

La mecànica estaria la següent per al cas he experimentat amb dues maneres de realitzar el trencament de la roca o el lloc on trencarà. En primera instància per fer els forats com dic anteriorment ens cal una broca de prou diàmetre, perquè aquest forat aculli les dues peces laterals i encaixi mínimament el tasco que anomenarem "pistó" les que nosaltres utilitzem cal un diàmetre mínim de 14 mm de broca. La distancia entre forats serà aproximadament d'uns 12 centímetres o menys, dibuixant una línia recta més o menys, l'espai al llavi exterior de la roca serà aleatori però no cal abusar de molt. Podem fer tants forats com el trepant tingui d'autonomia i tascons tinguem, això si, hem de fer el forat amb la totalitat de la broca, per obtenir un millor rendiment en el trencament.

L'altra alternativa que feia esment esta en utilitzar una broca de menys diàmetre i seguir les directrius anteriors. Farem tants forats com puguem, seguint com abans una línia recta, en el centre o mig de tots els forats farem el de diàmetre superior, obtenint els mateixos resultats que amb els traus més grans.

El mètode resulta molt segur, amb un bon rendiment, en tots els sentits, l'únic inconvenient, poder té més, cal un trepant potent amb prou autonomia. Altres sistemes també gaudeixen del mateix inconvenient.

He penjat un vídeo on veiem el funcionament del trasto.

Salut i al forat.

L'AIGUA I ELS SEUS BITXOS

2011-01-26T19:34:00.002+01:00

El company Enric em passa un parell de vídeos fets amb microscopi amb enregistrat de vídeo, on podem observar la fauna que si troba dins d'una gota d'aigua estancada........ del que podem arribar a beure.......... molt il·lustratiu, amb una bona edició per part d'aquest company de fatigues varies. Als vídeos podem observar uns ROTÍFERS i PROTOZOUS.

Salut i compte amb l'aigua

GIRES, CAMPANYA 2010, PEÑA DEL TRILLO.

2011-01-18T20:36:00.002+01:00

Presentada la memòria final de les activitats, farem un resum dels treballs realitzats en la zona assignada per la Federacion Cantabra de Espeleologia .

Malgrat tot, els objectius previstos s'han acomplert en una gran part, com dic malgrat tot ja que de l'any anterior inclús amb tota la sort del mon la cosa s'ha posat en contra nostre en molts moments, no ha estat fàcil, però hem superat les vicissituds i agafem noves ganes per l'any vinent.

El sistema de la Peña del Trillo no resulta ser una gran meravella del punt de vista espeleometric amb 19.000 metres de desenvolupament i 400 de profunditat esta dins la categoria de cavitats de poca grandària comparades amb les beines la Gandara i del Mortillano que superen els 100 km.

Com dic aquest és un resum molt per sobre dels treballs portats a terme en les boniques terres Càntabres.

ANTECEDENTS
L'exploració del sistema de la Penya del Trillo - la Tramasquera, s'inicia amb el descobriment de la Sima de la Lusa l'any 1979 per part de companys francesos, deixant el seu desenvolupament en 1.800m i una profunditat de-440m, (Profunditat després revisada a -436m). Malgrat els bons resultats deixen l'exploració del sistema.
No és fins l'any 1985 que espeleòlegs espanyols del STD, GEU, GEE, i altres, que recullen el relleu dels col.legues francesos, seguint els treballs exploratoris a la L-31. A causa de les dificultats d'accés que tenia l'anomenada cavitat, decideixen buscar una altra entrada que redueixi aquests temps. Amb aquesta idea en el juny de 1990 s'aconsegueix localitzar la CT-3 o Avenc de la Canal de la Torca, on s'obren noves possibilitats, centrant els treballs en la connexió aigües amunt direcció Burgos, donant com a resultat un desenvolupament de 18.000m i una profunditat de-432m de cota penetrable. Durant uns anys no es produeixen més exploracions en el sistema, quedant abandonat per un temps prolongat.

VALORACIÓ
Iniciem els primers contactes l'any 2009, havent demanat una autorització de visita a través de la Federacion Càntabra de Espeleologia, tenim un primer contacte amb la zona, durant la qual es realitza la localització de l'entrada al sistema, per la CT-3. Que serà a partir d'aquest moment, la nostra manera d'accedir aquest sistema subterrani.
El material gràfic que ens ha estat cedit, amb molt bona intenció i no menys voluntat, no ens aclareix molt sobre com iniciar l'exploració i per on, el que fa que la cavitat sigui per nosaltres com una primera exploració. Una vegada localitzada la CT-3 cosa que no ens costa molt, (tot i la boira que trobem els primers dies). Vist això, la resta semblava fàcil, convençuts que les instal.lacions per al descens, estarien en bones condicions, molt a pesar nostre, ens trobem, gràcies a una distracció provocat per la manca de cartografia concreta de l'avenc, en accedir per uns pous paral.lels, als quals anomenarem "Pozos de la Confusión", amb el resultat que els ancoratges, als quals hem de confiar la nostra integritat física, en un 90%, estan deteriorats, trencats o en el procés d'instal·lació trencar-se en les nostres mans. Aquesta circumstància ens fa perdre un valuós temps, al refer aquestes assegurances, i ens alerta de la possibilitat que els pous, que ens faran arribar a la zona horitzontal puguin estar en el mateix estat.
Això ens fa reconsiderar la situació i passar a reinstal·lar, amb ancoratges nous, tota la cavitat amb mitjans electromecànics lleugers i ancoratges més duradors, fent més segura la progressió per les diferents verticals. No és fins l'últim dia de la visita, que després d'intentar desxifrar la informació gràfica (Topografia i diferents escrits) de què disposem, aconseguim descobrir l'accés correcte, deixant-ho per posteriors exploracions. Vist això, fem la pertinent sol.licitud al Departament de Cultura del Govern Cántabro, això, mitjançant la Federacion Càntabra d'Espeleologia, per poder iniciar treballs d'exploració, sent aquesta acceptada.

DELIMITACIÓ DE LA ZONA:
La zona d'exploració està delimitada per límit de províncies entre la comunitat de Cantàbria i la província de Burgos (Castella i Lleó) al Sud i Oest, al Nord per la línia de coordenada X = 450.100 que part de la Penya Lusa, fins a la carretera autonòmica S-571, i tanca l'Est per la mateixa carretera que es dirigeix al port de la Sia. Pertanyent al municipi de Cañedo-Valcaba, en el conjunt de la vall de Soba

GEOGRAFIA I GEOLOGIA:
A grans trets l'entorn geogràfic es pot descriure com una gran muralla que tanca l'accés al Sud per grans desnivells de roca calcària, que componen les Peña de la Tramasquera, amb les principals altures que són la penya Lusa de 1.569m i la Peña (o Porra) del Trillo, no menys modesta amb 1.388m, vingudes per diferents canals que tallen d'amunt a baix les moles rocoses que tanquen aquest poderós circ.
És inevitable no contemplar les formes de glacialisme que tenen la seva màxima expressió en la cubeta glacial de Zucia, encara que també afectada per la Karstificació per l'evidència de la seva forma doliniforme.
Les diferents fàcies (Segons Simonnot) que presenta la zona en qüestió, es divideix en tres unitats geològiques o estrats, que comprenen de l'exterior cap a l'interior del sistema, les calcàries d'esculls de la part superior o sostre, un exemple de la seva composició es pot observar a la galeria d'accés als pous amb algun exemplar de fòssil. Un tram de margues-calcàries que afloren en les parts baixes de la vall, en un paquet gairebé imperceptible en la cavitat. Un nivell de base per on trobem l'estrat de base de gres, pel qual circula l'aigua i es produeix el contacte amb les calcàries. Aquesta sèrie d'estrats, serien datats en el periode compres en Cretaci i l'Albià mitjà a superior.

RELACIÓ DE CAVITATS PERTANYENTS DE LA ZONA DE TREBALL

• Cueva de la Penilla:
• Cueva de los Gorgullones:
• Torca de la canal del Trillo: (L-31)
• Sima Canal de la Torca: (CT-3) cavitat en exploració
• Torca de la Tramasquera 1: (TR1)
• Torca de la Tramasquera 2: (TR3)

Cavitats dins de la zona de treball, pertanyents al sistema de la cueva del Lobo:
• Cueva del Lobo
• Cueva de Castelagua
• Torca de Castelagua
• Cueva Salida de Emergència
• Cueva de Valturón

A banda d'una decena de petites cavitats de poc o escàs interès espeleològic però que s'han inclòs en la relació de cavitas.

Principalment els treballs duts a terme durant els dies d'estada, han estat principalment instal·lació dels pous d'accés a la part horitzontal del sistema, per al cas hem fet servir dos trepants, Bosch UNEO, preparats per a tal escomesa tenint un èxit notable en el seu ús, s'ha col·locat parabolts de M-8 amb plaqueta Fixe 2 i Fixe 1 i maillon d'acer de 7mm, segons les condicions de la instal·lació. Aconseguint accedir a la cota -300, a falta començar l'aixecament topogràfic que serà una de les nostres prioritats principals a banda de continuar la punta d'exploració.

També hem explorat e instal·lat un segon avenc, trobat en les prospeccions realitzades en la canal de la Torca, sembla que podria dur-nos a les cotes superiors de sistema ja que es troba més que menys per sobre d'aquest, encara que de moment no tinguem en ment ni sigui una prioritat la seva exploració més a fons, més que en un principi no estigués dins la catalogació de cavitats de la zona, cosa que afegeix una dada més al catàleg de la zona.

DESCRIPCIÓ DE LES CAVITATS EXPLORADES:

CTZ-0 i CTZ-00, Torca de Zucia.

Cavitat localitzada i explorada (?) durant els treballs realitzats per espeleòlegs francesos de la SC Dijon, pels senyals de marcatge gravades per ells (?) però indesxifrables, i localitzada mentre es realitzava una prospecció. Com que no hem pogut esbrinar la seva nomenclatura la passarem a anomenar Torca de Zucia per ser un balcó a tan extraordinari paratge que hom pot contemplar des de la seva boca inferior.

És situa al peu dels penya-segats que baixen de la Porra del Trillo, cota 1.397. La cavitat consta de dues boques obertes a la mateixa fissura, una superior i una altra inferior, per on es pot penetrar amb més facilitat al seu interior. Un cop superat dos troncs que intercepten transversalment la boca s'obre una rampa que als dos metres ens deixa davant d'un ressalt d'uns 5m., que ens condueix sobre un bloc encastat a manera de lleixa, des d'aquí la vertical d'uns 40m. (?) Ens fa arribar a la base del pou, on s'obre una sala de bones proporcions. D'aquí una rampa d'uns 15m. ens porta a un ressalt vertical d'uns 5m. per mitjà de blocs, que ens deixa en una sala semicircular on en el seu extrem oest, una petita diàclasi amb forta pendent i on es percep una considerable corrent d'aire.

CT-3 o sima de la Canal de la Torca:
Es troba localitzada a mitja alçada de la canal que ve del coll de les cotes 1397 i 1381 , en el seu marge esquerra hidrològica. L'accés a la cavitat es realitza a traves d'un pou vertical d'uns 20m. que forma part d'una boca diaclasada d'uns 10m. de llarg per 3m d'ample en la seva part més àmplia, en la base d'aquest pou trobem una rampa descendent d'uns 3 metres de desnivell, per on accedim a una petita sala semicircular que forma un fus d'uns 20m. d'alçada. En la seva part nord trobarem una gatera, que per accedir-hi caldrà remuntar un graó, d'uns 2m. d'alçada. Una vegada en aquesta gatera d'uns + /-60m. de longitud (?), i que ens obliga arrossegar-nos a alguns trams i en altres, progressarem ajupits, ens condueix en uns 30m., més o menys, fins a una sèrie de fissures diaclasades impenetrables; zona de contacte que s'inicia a l'entrada de la gatera amb una inclinació d'uns 45 º a 50 º i que es perd en profunditat. Poc després en un esglaó de 1,50 m trobem una diàclasi dividida en dos pisos, amb una sèrie de fòssils repartits per les seves parets (diaclasa de los fosiles). Per una oquetat vertical accedirem al pis superior, on en uns pocs metres arribarem a un ampli pou, on trobem l'inici de la vertical. Una vegada baixat aquest primer pou continuem per una sèrie de ressalts de poca alçada, que ens anirà conduint al gran pou de + /-50m de profunditat (?), aquest ens deixa en una gran base ocupada per clastos de diferents mides, que en conjunt semblen un llit al·luvial. Aquí trobem una curiosa forma d'erosió a manera de "Castell" que dóna nom al pou (Pozo del Castilló), existeixen diferents galeries que donen accés a altres sectors de la cavitat. D'aquí i per mitjà d'una petita grimpada i algun pas delicat; per estar desfondat un petit sector, accedim a una galeria encanonada d'un centenar de metres. A traves d'una sèrie de passos estrets accedim a una petita sala que en rampa ascendent ens mostra dos conductes forçats de bones proporcions, seguim en suau rampa descendent cap a un balcó, que després d'una vertical de 20m., arribem a una sala de grans proporcions (Sala del veinte), ocupada la seva base per grans blocs. Aquí parteixen diferents galeries també a altres sectors.

BIOESPELEOLOGIA
Altre treball escomès com la catalogació de la fauna cavernícola de la cavitat en estudi. Amb una primera catalogació d'alguns exemplars de diferents especies, com Triphosa dubitata, Heteromurus nitidus, Coleópters, Colévids.

Però l'estrella de tots els relacionats fotogràficament, sens dubte, un Ischyropsalis gigantea. Aquesta criatura és un artropoide, aràcnid, de l'ordre dels Opilions, de la família Ischyropsalididae, del gènere Ischyropsalis i de l'espècie Ischyropsalis Gigantea Dresco, 1968. Es tracta, per tant, d'una espècie troglòbia molt interessant i molt fàcil de localitzar, ja que se la pot veure vagant per les parets i colades estalagmítiques a la recerca d'insectes per triturar i esquinçar amb les enormes pinces dels seus quelícers, com passa amb els grans depredadors, no són abundants però tampoc no passen desapercebuts. Les fotografies preses d'aquesta espècie, van ser enviades, Laboratori de Aracnologia; Malacologia del Departament de Zoologia i Biologia Cel.lular Animal de la Facultat de Ciència i Tecnologia Universitat del País Basc.

L'equip (sin prisa, però sin pausa) format per quatre membres del GIRES, en Rafa, Enric, Eloi, i Lluís.

Agraïm l'ajuda donada:
Al GIRES pel recolzament material, malgrat els temps que corren.
A la Federació Catalana i Cantabra.
A la Rocio i a l'Ada per fer-nos de mares.
I especialment al virus Càntabres que ens han jugat alguna mala passada.

Preceptiu dir que per qualsevol visita o exploració, cal demanar permis al Govern de Cantabria i observar alguns preceptes, relacionats en el permis, un d'ells el total respecte al medi en el cas el subterrani.

Salut i al forat.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG...........BON NADAL I MÉS.

2010-12-22T01:56:00.001+01:00

Havia pensat en dedicar una sèrie d'improperis Nadalencs, però és transformarà en una sèrie de felicitacions, perquè és Nadal, i en aquestes dates tots els conflictes s'aturen, com a consol, es mata amb menys mala llet. Els Xoriços roben amb menys ànsia, els Traficants fan millors preus, els Polítics miren més pel personal, els Caps et conviden a dinar en un restaurant, en definitiva tothom és transforma en millor persona.
Ha passat un any més, simplement, i com sempre des que tinc ús de raó, això, un any més, un número més, i mil raons per seguir passant números. No volia escriure cap article carrincló. Se'm fa un Nadal estrany diferent, poder per això de la crisi !!!, aquesta on ens han fotut els grans enginyers financers que ens vigilen la cartera i el que no ho és, si home els que ens recomanen que invertim aquí i allà perquè ells puguin fotre unes farres de pu..... mare. Pengem llums per celebrar el naixement del Salvador, el Messies, si home aquell que desprès el barem penjar en una creu i li foten la culpa als Romans, però no els d'ara si no els d'havans que eren molt animals. Si, i més tard van crear una mena de secta, però a lo bèstia, per això per poder celebrar el nadal i que la gent és torni boja comprant allò que no ens cal, però durant uns, segons ens calma l'ànsia, consumista. M'afecta en menys mesura, per sort, com bon català la feina és la feina i la pela més. De totes maneres toco fusta, cloc!, cloc!, hi ha qui ho està passant d'allò molt malament. Mala peça al teler quan entrem en aquestes situacions. Ara bé com va dir el savi "Das mich nicht tötet, bildet mich stärker", també coneguda com "Hoc non pereo habebo fortior me" frase que vaig veure tatuada en el mont de venus d'una noia, perquè desprès diguin que el cos no dona cultura.

Pel demés un any de feina, d'idees, de campanya, de espeleo en definitiva, que és de moment el que ens omple a molts, sense haver de recorrer a les compres compulsives ni altres succedanis de la felicitat. Com deia no volia escriure res, però, me decidit a desitjar un bon nadal i un pròsper any 2011:

a tots els amics,

als saludats,

als que no ho són,

als que no ho volen ser,

als que no bull que ho siguin,

als anònims,

als simpàtics,

a les guapes,

a les lletges,

a les ties bones,

als guapos,

als lletjos,

als tius bons,

als morruts,

als desmanega lladres,

als despenja porcs,

als que es barallen,

als enamorats,

als desterrats,

als que caic bé,

als que no caic bé,

al caganer,

als mossèns,

als bisbes,

a les monges,

a les meuques,

als gigolós,

als culers,

als periquitos,

als cinc a merengues zero,
al Mahuriño cinc estrelles,

als dimonis,

als diables,

als traïdors

als mentiders

a qui dia passa, any empeny,

als sensibles.

als figaflors

i a tots els que em deixo en aquesta llista ...........

A tots Bones festes de Nadal.

Perdoneu que us doni l'esquena.

Salut i al forat.

EL TRI / LLUM.

2010-12-05T14:03:00.000+01:00

Com en tot, les obsessions poden ser dolentes, però durant bastant temps he anat donat cops al carburer per totes les coves que he explorat. I qui digui que el carburer li anava de nassos....bé algú hi haurà. Cal reconeixer que era el que hi havia, però tampoc em serveix que diguin que la flama del carbur fa espeleologia, he sentit dir que produeix aquella llum intimista, calida, àdhuc magica (surten follets? o fades?, jo diria que pudor i fum, però...... hi ha qui li agraden l'olor dels seus pets) bé en qüestions d'intimitat tanco la llum, m'enteneu oi! poder també aure d'explicar això!!!.
Un cop va sorgir la possibilitat de l'enllumenat amb leds, com dic ha estat una obsessió, això si sana. He cercat nous productes per a tenir una il·luminació que sigui d'acord amb les necessitats que tenim els espeleos i en el cas de gaudir d'una llum prou potent però amb una autonomia respectable, (és un punt feble per aquesta tecnologia) tots el leds il·luminen més o menys. La cosa ha evolucionat bastant, diria que molt del primers Nichia o com és diguin, fins els darrers, http://shoptronica.es/1066-led-ssr-50-de-luminus-con-pcb-circuito-impreso-de-aluminio.html , poder això ja sera massa llum? o no.
Ens calen un seguit de paràmetres que resulten d'on ens movem, la primera la facilitat d'ús, sempre he pensat que el més senzill és el que val i el més fàcil d'arreglar, encara recordo quan el DIANE6 s'espatllava amb un tros de qualsevol cosa sorties del pas i anar-hi anant, així que facilitat primera premissa, segona, el mateix, però d'ús senzill, oberta, tancada, més, menys llum. Que duri prou estona 10 a 12 hores efectives i en un moment donat tenir molta llum, pel que sigui.
Resumint un llum ha de ser senzillà que il·lumini amb dos nivells, no calen masses nivells, amb un focus per poder desenvolupar-se amb certes garanties, i un segon feix de llum que permeti observar detalls. I una cosa molt important i que passa una mica desapercebuda orientable en l'eix, per evitar enlluernaments i poder enfocar quant per exemple llegim una topografia o fem topografia. Un estil, i ara algú pensarà ara si que........ el DUO de Petzel, aquesta llumenera si l'analitzem, té aquestes condicions. Facilitat d'ús, un llum menys potent i un altre amb més potencia, amb carències vist com esta el nivell lluminós actual. La ULTRA, també estaria dins els paràmetres......poder més pensada per l'espeleo?.
Seguint els paràmetres comentats he fet un prototipus per fer proves, he intentat que la circuiteria no sigui gens complicada i amb materials assequibles, com sempre aquestes coses no tenen preu. La idea era obtenir una llum amb una bona il·luminació sobre tot per desenvolupar-se amb bona visió, en el cas he utilitzat tres tipus de leds he obviat col·locar cap circuit electrònic regulador, tot va directe sense electrònica de regulació, posat que en la gran majoria d'aquests circuits acabem deixant de funcionar o perdent propietats de regulació, directe, fàcil, senzill:
Un led de 10'5 mm que serveix simplement per tenir un llum de referència, fa relativament poca llum prou per poder llegir, preparar menjar, etc. S'encén directament així també quan fem el canvi de potència no quedem a les fosques. http://www.dealextreme.com/details.dx/sku.3190 .
El segon led, he utilitzat un Luxeon star/O, http://www.ledsupply.com/docs/Luxeon-StarI.pdf aquests estan descaragolats, tinc entès però encara podem aconseguir en alguna comercial d'electrònica. Hi ha de similars amb més potencia o amb la mateixa. Podeu trobar aquí aquest component juntament amb reflectors i lents, http://shoptronica.es/784-led-1w.html , http://shoptronica.es/414-lentes-para-led.html . Aquesta llum podem utilitzar per moure'ns amb certa facilitat per qualsevol indret d'una cavitat, gaudeix d'un bon focus i l'autonomia amb les bateries esta prou bé. Més endavant parlarem del sistema d'alimentació i recarrega de tot plegat i autonomia.
Un tercer led que utilitzarem seria el de gran potencia, model Seoul SSC P7 http://shoptronica.es/279-led-seoul-p7-montado-en-circuito-impreso-de-aluminio.html de 12 watts de potència i entre 800 a 900 lúmens, ja he parlat d'ell en altres articles, bé és obi que la utilització d'aquesta bèstia d'una potencia lumínica extraordinària ens farà servei per veure més enllà del que els nostres ulls puguin gaudir http://www.dealextreme.com/details.dx/sku.12721 .

Ha estat muntat en un reflector tallat a mida evidentment perquè càpiga a la caixa i tenir un focus centrat, una part important, en tenir molta potència cal que dissipi l'escalfor en tot moment, http://www.dealextreme.com/details.dx/sku.13803 .

El conjunt en principi per tractar-se d'un prototipus vaig decidir de muntar-ho dins d'una caixa plàstica, de totes maneres funciona de la mateixa manera el que passa que l'escalfo del P7 va marcant tant la part posterior com el vidre de metacrilat que fa de pantalla estanca. Dins les cavitats i si són fredes, aquest factor és minimitza, però existeix el risc de cremar el Led o trencar la pantalla si no utilitzem un sistema d'evacuació de l'escalfor que genera. Ho posarem a funcionar amb un interruptor de tres posicions ON-OFF-ON, la central serà tot tancat amb l'excepció de com comentàvem el led de 10,5 mm que el tindrem sempre encès. Al que li farem passar un corrent d'uns 50 mA i ho farem limitant el voltatge amb una resistència de 10 ohms en sèrie amb el díode, aquest element ha de rebre una tensió d'alimentació d'uns 3,3 volts. Els dos altres elements lumínics els farem funcionar mitjançant un interruptor de tres posicions, un circuit. No limitarem el pas de corrent si no que els fem anar directament amb la tensió generada per la bateria, cosa que fa que haguem de refrigerar bé tot el conjunt, amb especial atenció el P7. La tensió màxima que treballen aquest dos components esta sobre de 3,8 volts en luxeon passarà un corrent de 350 mA i pel P7 uns 2800 mA, que donaran 90 i 800 lm respectivament.

Bé anem, doncs a l'alimentació o el que fa que tot això llueixi i no pas de goig, o faci llum. Per evitar volums excessius de bateries farem servir bateries 18650 de Io-liti http://www.dealextreme.com/details.dx/sku.5790 que ja ve sent un clàssic en aquesta pagina, i 2500 mAh i les utilitzarem protegides, per evitar falses descarregues o sobre tensions tant en l'ús com en la recarrega posterior aquest. El muntatge el farem en sèrie de tres bateries on obtindrem entre 3,7 i 4,2 volts i una capacitat de 7500 mAh, el que ens donarà una autonomia bastant bona.
Aquest grup de bateries desprès de donar-li voltes i més voltes i provar diverses andròmines per contenir les bateries, àdhuc fer provatures varies, casualitats de la xarxa vaig veure en un fòrum una idea que ja en voltava al cap però no acabava de veure amb claredat. Col·locar les bateries dins del portapiles de la DUO, prou resistent per dur a terme aquesta funció i fa de compartiment estanc, per al cas, immillorable. Així que un cop buidat el contenidor podem col·locar tres bateries i el connector per unir-les a la llum.

El següent, diguéssim escull a superar era el de la recarrega dels elements que subministren l'electricitat o sigui les bateries ja que un cop unides mitjançant soldadura d'estany no les estarem connectant i desconnectant ja que penso més convenient soldar-les que fer-les anar amb contactes, que segons l'experiència no deixen de ser un niu de falsos contactes i una complicació devant de cops i sacsejades. Doncs amb els mateixos connectors que fem la connexió de la bateria al sistema d'il·luminació i aprofitant el carregador a l'ús per a les bateries tipus 18650, he tret dos cables amb un dels costats del connector per carregar les tres bateries a l'hora. Hi ha varis models a escollir, hem escollit el model, OEM 2x18650 Lithium Battery Charger 240V http://shoptronica.es/962-nuevo-cargador-inteligente-baterias-de-litio-18650-ue.html amb un corrent de càrrega de 500 mAh, la recarrega té durada de bastant temps, però he vist i comprovat resulta més efectiva una carrega lenta que una carrega massa rapida, el temps aproximat esta en unes +/-10 hores si esgotem la capacitat de la bateria, tinguem en conte que el voltatge no pot baixar del 2'7 volt de voltatge mínim, cosa que faria que la bateria es feu mal bé, per això que les bateries han de ser protegides.

L'autonomia calculada, per aquesta llumenera esta de calcular el voltatge d'alimentació, partit de la potencia de cada element lumínic utilitzat, juntament amb la capacitat de les bateries que utilitzem. I més o menys aquest seria el temps que sera operatiu. Evidentment hem de pensar que si utilitzem molt seguit el led més potent, aquests números tendiran a baixar molt.

Led de 10,5 mm potencia calculada 0,160 w corrent necessària 0,03 A autonomia de 250 hores

Luxeon 1w potencia calculada 1,33 w corrent necessària 0,23 A autonomia 32 hores

Seoul P7 potencia calculada10,64 w corrent necessari 2,85 A autonomia 2,63 hores

Desprès d'haver utilitzat el prototipus durant unes sortides........... Vaig decidir de fer un model definitiu. A primat en el muntatge l'evacuació de l'escalfor que pugi produir el SSC P7, pel que, perquè estigui fresc he posat un bon radiador d'alumini darrere dels components lumínics ( podem utilitzar un radiador d'ordinadors vells com en el cas) que a l'hora l'utilitzarem com a suport de tot plegat, a banda per evitar cops i altres problemes l'he tancat dins una caixa d'alumini de 40 X 60 mm. Un eix per poder bascular tot el conjunt, podent orientar el focus allà on ens vagi bé. Un altre canvi ha estat la substitució del reflector d'alumini degut al canvi esmentat abans per un lent que fa la mateixa funció que el reflector, http://www.shoptronica.es/528-lente-acrilica-38mm-15-para-seoul-p7.html . És pot millorar..........segur. Seguim explorant les posibilitats.

Salut i al forat.

SISTEMES DESOBSTRUCTIUS.............. POC SEGURS.

2010-11-10T19:55:00.001+01:00

Perdoneu que rigui, no acostumo a riure de ningú, però en més d'una ocasió l'intel·lecte ens juga males passades, poder perquè de vegades no pensem en les conseqüències, més aviat per la imperiosa necessitat d'anar més rapit o abusar del que sabem que pot ser perillós, A l'observar aquestes imatges, en venen al cap, histories passades i algunes d'explicades.............. però perdoneu que continuí rient..........s'ho val. No us perdeu el lamentable desenllaç que podia haver estat pitjor. Res a veure amb les coves, però de mostra un botó.

http://www.elrellano.com/videos_online/2679/martillo-explosivo.html

Salut i cura amb els peta-zetas

RECERQUES I EXPLORACIONS, LA CABRA I L'AIRE RAR.

2010-10-29T16:51:00.000+02:00

Aquest article hauria d'haver-lo publicat diumenge, però m'he fet algunes preguntes, he intentat donar-me resposta, possiblement una resposta............

Diumenge, hem anat a estirar la corda pel Garraf, zona de Campgras com dic per estirar una mica la corda, dues cavitats que en una estona són fàcils de trobar i de realitzar, la Fragata i el Lluís Solà el primer d'ells, situat en una dolina de bones proporcions, sempre que no erris la dolina que és situa, posat que per la zona hi ha alguna de molt similar, com la del Carol i alguna, més propera, el que tenia de particular avui era que el seu fons hem trobat una cabra morta, un mascle, penso, poder un exemplar de capra hircus, o d'altra espècie, tal com estava difícil de concretar. Ja no hi quedava ni carn ni pell, les mosques i altres animals que se'n aprofiten han donat bona conta de les seves despulles, l'animal en concret estava censat, doncs entre les seves restes trobarem l'etiqueta de control que duen la majoria d'animals que tenen un control veterinari o de guarderia, (aquesta etiqueta a estat entregada a un guarda del parc que casualment passava per allí, descrivint-li les circumstancies i el lloc on era la bestia) pel que sembla l'animal seguint les herbes que li agrada nodrir-se es precipita al buit.

Com que anàvem bé de temps no calia corre per acabar d'estirar la corda com deia, hem anat a descendir el Lluís Solà, amb una vertical d'uns 30 metres amb les parets molt polides i erosionades, maco. La davallada no té cap complicació a excepció de la boca que resulta un xic estreta. Una primera sensació era una intensa pudor a pixum a les hores he obert l'encenedor, la flama, tot normal, he seguit davallant fins un pont de roca que fa de lleixa on és fracciona a la meitat més o menys del pou. Un cop fraccionat he seguit avall, però aquest cop no he utilitzat l'encenedor, francament no m'he recordat. En arribar a la base del pou, dono el lluiré, i guaito l'evolució del meu company a les hores he tingut la feliç o no, idea de posar en marxa l'encenedor de 10 intents l'encenedor no a fet flama, l'he sacsejat, l'he baixat i pujat el cargol per donar més o menys flama. Tot això canviant de lloc per saber si era casualitat o no, la flama no prenia o era el lloc(?), no s'ha encès, no hem tingut la sensació de falta d'aire en cap moment, tampoc sortia baf dels nostres halés. L'estada d'uns 10 o 15 minuts, sense cap símptoma apreciable de manca d'aire. No hem donat gaire importància en el moment, la més mínima, car que les sensacions no eren dolentes, Quan era a l'exterior l'encenedor a fet la flama normalment. El que em desconcerta que no haguem tingut cap mareig ni res de semblant. I francament no som cap Superhomes, jo sóc fumador, en Rafa i l'Eloi no. Qui tenia més possibilitats de sentir els efectes de la manca d'aire suposo era jo. Fa anys en el Corral nou, va passar el mateix i dels tres que hi férem la visita el que no va tenir sensació de manca d'aire fora jo (?).

A les hores hem començat a conjectura el perquè és produeix aquest fenomen d'empobriment de l'aire o quantitat baixa d'oxigen. Hi ha, varies possibles causes al meu parer, em pregunto:
Temperatura de l'aire? Exterior vs interior?
Falta de ventilació inferior? fractures reblertes? Medi epigeu a hipogeu totalment aïllats?
Confinament dels avencs? Les possibles falles no tenen comunicació amb altres avencs?
Canvi climàtic? El CO2, Metà, que emet el magnífic i meravellós abocador, plana pel Garraf? En superfície en profunditat? Les possibles falles si tenen comunicació amb els avencs àdhuc amb l'abocador? quins són els avencs afectats per aquestes falles coincideix amb els avencs denunciats com perillosos?
Fullejant el llibre "ESTUDI ESTRUCTURAL DE LES ZONES DE FRACTURA DE GARRAF I DE VALLCARCA" llegeixo sobre la fracturació i l'ordre en la direcció de les falles més o menys, tampoc he descobert res de nou, tothom que tingui una mica de curiositat entén que en tot massís o similar les forces tectòniques han generat i generen la fracturació dels anomenats material. Consulto el mapa geològic de Garraf, a les hores, hi ha, varies falles que parteixen de la Vall de Joan i /o Fondo de les Tarradelles. Tres fractures que parteixen d'aquesta vall, amb orientació ONO-300º que afecta als avencs del GIESC i Carles Selike avencs afectats. La següent falla té una direcció en dos sentits de NNE 34º ascendent, en direcció descendent SO-229º, que pot afectar als avencs, Llambrics, Benjamí Digon, Asensió, Lluís Solà, Llamp, denunciats. I una darrera en direcció SSO-197º que pot afectar l'avenc del Ramon Valls. La Sibinota també podria estar afectada per aquestes falles, pel que es pot observar en el mapa geològic existeixen una sèrie de fractures una mica més a l'est de les anomenades, possiblement la descrita en darrera instància, prou que no l'acabo de situar, aproximadament en aquest mapa. Els avencs del Asensió, Lluís Solà, etc ..... malgrat que en el mapa no estan tallats per la línia de falla si tracem una línia imaginaria, gaire bé que enllaça aquest fins l'avenc de Llamp cosa que fa sospitar que siguin la prolongació d'aquesta o es tracti d'una falla suposada. Aquesta fracturació Radial molt simple però per a mi molt evident ja que els avencs que han estat denunciats per la manca d'oxigen o acumulació de CO és situen en aquestes fractures, deixant a banda que els estudis climàtics que han dut companys, son molt vàlids i prou rigorosos. Podem interpretar que les dues siguin la causa efecte d'aquest fenomen, si més no en aquesta part del Garraf.
Tanmateix aquestes dades no són rigoroses més aviat per aproximació, resulta d'una observació sobre planell amb la situació dels avencs aproximadament, evidentment no és cap estudi seriós, ni vol ser-ho.

Aquest escrit és una simple reflexió o com dic, una sèrie de respostes lleugerament desenvolupades, no assentarà càtedra. Però com deia el meu avi matern, 11 burricos, 22 cojones. Bull creure que algú sabia d'això (?). Mireu-vos com vulgueu, però cal reflexionar.
Observatori de O2 CO2 http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=116299777710468705251.00045e3b3d28ed42e7a97&t=h&ll=42.250121,-0.147586&spn=2.001916,4.37728&source=embed
http://www.apunts.org/apunts/ctl_servlet?_f=40&ident=13126395
http://espeleobloc.blogspot.com/2009/03/estudis-atmosferics-lavenc-del-llamp.html........... hi ha d'altres.

Salut i al forat.

ADÉU COMPANY

2010-10-22T01:38:00.000+02:00

Un nus a la gola, he sentit quant algú confirmava el seu traspàs, volia que fos una maleïda coincidència, de nom, d'edat, el seu motor no a superat la darrera embranzida, no puc ni bull dir res més, un amic ens ha deixat, un espeleo de cor, de voluntat, que no li va falla mai, però el de veritat........................

Caminaré al costat dels pins,

Aquí, on la vaig veure per última vegada ...

Però la tarda deixa caure un drap sobre la terra

i sobre els camins a la vora del bosc ...

I el bosc està molt negre i desert

Em fa mal, fa mal

I els ocells ja no canten

Sense tu no puc estar, sense tu!

Amb tu, de totes maneres estic sol, sense tu!

Sense tu, compto les hores, sense tu!

Amb tu s'aturen, els segons,...........

Els homes bons van al cel. Bona travessa company.

L'ESPELEO, MOT FEMENÍ .............. COSA D'HOMES?.

2010-10-14T18:34:00.000+02:00

No gaires dones practiquen espeleo, però les que si dediquen, moltes vegades superen als homes i amb molta passió. Penso que en el cas estaria interessant recolzar aquesta iniciativa, organitzades per les companyes Su i Cris que hi han abocat tot el seu esforç.

Per més informació: http://www.espeleologia.cat/

XIII CURS DE PROMOCIÓ A L'ESPELEOLOGIA

2010-10-08T00:25:00.001+02:00

Més imformació: GIRES o giresgrup@hotmail.com

RECERQUES I EXPLORACIONS, POU DE LA PORTELLA

2010-09-12T22:02:00.000+02:00

Desprès del període de vacacions, tornem a prendre el pols a l'activitat, com que les calors no minven anem a fer una visita al Pou de la portella on també la calor és fan present. Conta la llegenda que aquest pou va ser trobat desprès d'un incendi que va cremar la zona de can Massana i el bruc i afectaren gaire bé tot el vessant nord del massís. La versió oficial, més creïble que era coneguda d'antic pels escaladors i fins als anys 90 s'informa de la seva localització al E.C.Gràcia i altres clubs, cosa que provoca una petita confusió.

El dia s'aixeca frescot com diria el clon del Tomàs Molina. La radio fa cinc cèntims del dia que s'aixeca bromeres a l'interior i sol a mida que transcorri el dia. Però gaire bé, no trobem el coll de can Massana la boira encara no havia marxat, desprès d'un problema d'alçada amb el pas de la roda en un sot de l'estacionament, pugem vers al coll de Guirló, sense parar seguim fins el coll de la portella, el put... nen m'ha fet treure el fetge i el darrer paquet de tabac cigarreta per cigarreta. 28 minuts!!! de can Massana a la portella, no anàvem massa carregats, però un ja té una edat.

En poc estem a raser dels domigueros sobre el coll que per una rampa un xic delicat, ens du a la vertical per accedir a la boca del pou. Jalem una mica i comencem les operacions de davallada. De la lleixa davallem uns 9 metres de vertical fins a quedar sobre de l'accés a la vertical. Un pou d'uns 27 metres ens deixarà en una mena de balcó on intuïm la boca inferior per l'entrada de llum. Una gran esquerda vertical de 10 o 12 metres d'alçada similar al darrer pou que baixarem i dona accés a l'exterior de la cavitat. Del balcó, per una rampa ascendent amb molta pendent (cal estar alerta si patines surts rodolant avall) tota encatifada de crosta estalagmítica ens mena a la zona més decorada pels processos químics de la cavitat, poc però resulton, observant una bonica colada prou blanca, amb algunes formacions més.

Pel que sembla la cavitat esta instal·lada per fer-la en integral, per com és equipada, amb xapes amb anelles i cadenes, que vist el gruix de les cadenes, no voldria pas que saltes cap d'aquestes per si no aguanta el saque.

Per fer la visita cal dur una corda de 70 metres o més, doncs per accedir a la boca és menja molta corda, la resta gaire bé vertical. La rampa també cal equipar-la si més no per seguretat.

Salut i al forat.

MESURAR, COM?, AMB QUE?.

2010-08-08T01:11:00.001+02:00

Per la sortida que teníem programada a la Leze, una de les idees que tenia en ment, era la de mesurar les dues boques de la mencionada cavitat i si podia part del sostre de la galeria per saber més o menys la seva alçada. Una possible manera de fer-ho consisteix en utilitzar càlculs trigonomètrics, la del triangle.
Tenim per al cas dues opcions, la mesura simple que estaria traçar una línia horitzontal entre dos punts A, i B. Amb un lot o un punter làser del punt A, que serà el punt central o d'origen, prendre l'angle de B al punt que marcarà el lot o el làser. Aplicarem la formula, h = tg alpha · AV.
On :
h = alçada a saber
tg alpha = angle obtingut de la mesura . (La tangent d'un angle resulta de la divisió entre la longitud del catet oposat i la longitud del catet adjacent) en aquest cas francament no sé quins càlculs hem de fer, però segur seran complexes, en tot cas amb la calculadora científica obtenim la dada.
AV o X = distancia horitzontal entre punts
Obtenint l'altura de la sala, Boca de cavitat, galeria etc.
Un segon exercici estaria el de fer la mesura composta, tractaria de fer la mesura en vers tres punts AV, HAC, amb dos angles alpha i beta amb la formula anterior h = tg alpha · AV i h = tg beta · HAC obtindrem dos resultats d'aquest farem la mitja obtenint una alçada més aproximada.
Una apreciació que hem de tenir present, quan fem la mesura haurem de sumar l'atura de com hem fet la mesura això vol dir que si l'hem fet ajupits sumarem aquesta altura, acostuma a estar entre 0'90 centímetres, més o menys per tothom (comprovat) si estem drets sumarem l'altura que manca com el cas anterior d'on fem la visual els nostres ulls, fins i tot la mida l'hauríem de prendre aquesta alçada. Això anirà a criteri de cada topògraf.

http://www.gisiberica.com/
Però hi ha altres mitjans, i no precisament lligar una pedra a la cinta mètrica i llançar-la fins que toqui el sostre i agafar la mesura quan queda prou tensa la cinta.

Els primers en aparèixer foren els mesuradors d'ultrasons, encara és venen i son els més barats de tots els mesuradors del mercat, amb variacions. El seu funcionament esta basat en l'eco localització l'aparell envia un senyal inaudible per les persones i quan troba l'obstacle, aquest retorna contant el temps passat entre l'enviament del senyal i el seu retorn, calculant aquest donant la distancia. Donà molts errors degut a les interferències produïdes per temperatura, obstacles intermedis, humitat, etcètera. Cal tenir en conte que algun model porten un làser però només com punter o indicador del lloc on és fa la mesura.

http://www.gisiberica.com/Medidores_distancias/MD001.htm
http://www.gisiberica.com/Medidores_distancias/md007.htm
A partir de l'ultrasò, apareix i sembla ser que no hi ha canvis si més no, millores i més funcions, el làser. El principi de funcionament és per al desfasament de la llum del díode làser que emeten un feix de llum constant, a reflectir sobre l'objectiu provoca un desfasament fa que l'aparell calculi la distancia existent, d'aquesta manera l'aparell obté les lectures.

El preu resulta prohibitiu malgrat això, la seva precisió resulta magnifica.
http://www.pce-iberica.es/medidor-detalles-tecnicos/instumento-de-distancia/distanciometro-laser-prexiso-x2.htm
http://www.pce-iberica.es/medidor-detalles-tecnicos/instumento-de-distancia/telemetro-laser-tlm-300.htm
Els models més simples tenen varies opcions, mesura de distància lineal, superfícies i volums, però en molts casos limitada la distancia mínima 20 a 30 metres. Les distancies poden variar dels 0,30 centímetres fins al 200 metres encara que amb menys també aniria prou bé, 50 a 60 metres. Darrerament a banda de què son molt petits caben en una mà, poden tenir funcions trigonomètriques (Pitàgores) podent fer les mesures que parlàvem al principi de l'article. Si no, tenim l'opció d'acoblar algunes adromines per aquest ús de clinòmetre. I fer mesures en graus obtenint més precisió en el càlcul. Encara que per la lectura de pendents va prou bé encara que té alguns inconvenients, ja que la lectura resulta imprecisa si ens tremola el pols, ja que el nivell és molt sensible als petits moviments. Existeix una bona varietat d'aquests nivells d'obra, tipus tot a 1 euro, fins més cars, per fer el que volem amb un del primer ja va bé.

Darrerament l'últim crit en mesura ve del mon del golf, ja que és comercialitzen pel càlcul de distància en aquest esport tan divertit com el tenis, per a la caça, i també per la silvicultura, per al càlcul de l'alçada dels arbres.

http://www.pce-iberica.es/medidor-detalles-tecnicos/instumento-de-distancia/telemetro-laser-rangemaster.htm
Però també si, no tindria raó de ser aquest article els podem utilitzar en espeleo. Té una avantatge sobre la mesuradora làser a l'ús, podem gracies a la seva ullera podem visualitzar l'objectiu i realitzar mesures prou exactes amb lectures precises de +/- 1 metre. Té un parell de desavantatge de moment resulta cara la seva adquisició superior als 300 euros, no mesura a curta distancia, només un model MD293A de la casa Bushnell que pot mesurar a partir dels 5 metres, la resta usi-la entre els 10 a 15 metres.
http://www.gisiberica.com/Medidores_distancias/MD293A.htm
Desprès de valorar i mirar preus i altres paràmetres, la decisió a estat la d'adquirir un telèmetre òptic de la casa Nicon el 550 A S. http://www.nikon.com/products/sportoptics/lineup/làser/550as/index.htm

Amb aquest hem fet algunes proves de mesura amb bons resultats primer férem proves de mesura a distància a l'exterior, el bloc de pisos prop de casa meva amb una distancia de 133 metres. En la mesura d'alçades té un gran avantatge, qualsevol lloc és bo per realitzar aquesta, per sobre, al mig, de baix. En el cas de l'edifici l'altura resultant és de 27,80 metres, amb mesures de la part superior 142 metres, a la part inferior de 134,50 metres.

Un cop familiaritzat amb l'aparell en l'exterior tocava posar-ho a prova dins d'una cavitat. Com descric al principi de l'escrit tenia la intenció, ja feia temps, volia calcular l'atura de les dues boques de la Leze, també la de mesurar l'altura de tota la cavitat. I l'aparell en qüestió donava una bona opció per calcular amb efectivitat i precisió. Els resultats d'aquest càlcul foren els següents. Altura de la boca inferior en férem dues mesures una fou de 74,40 metres i la segona de 76,40 metres, hi ha dos metres de diferència, em decantaria per la segona com a bona. La boca superior el resultat de les dues mesures fou la mateixa 25,40 metres. Efectuarem dues mesures més en l'interior de la cavitat on suposem la part amb més elevació la mesura seria de 47,50 metres i la darrera mesura en la part que creiem menys elevada de 27,50 metres.

També en decidirem, perquè no hi ha dos sense tres en mesurar el Pou d'entrada de l'Emili Sabater, la primera fins on acaba la vertical de corda i altre on comencen les gateres que tindríem com el punt més baix de la sala. La primera dada i fent la mesura de la boca donava 18,50 metres. Seguidament mesuraríem de l'interior, colimant la boca amb el final de la corda obtenint un resultat de 18,80 metres, la darrera mesura seria de la boca fins a la zona més baixa de la sala amb una altura de 21,50 metres per obtenir millors dades fem una darrera mesura entre el ressalt del final de corda i el punt més baix de la sala obtenint un resultat de 2,80 metres, sumant aquest, als 18,80 metres el resultat és de 21,60 metres, hi ha una diferencia de 10 centímetres. Una bona tolerància en la mesura, no?

Ja posats mesuraríem el diàmetre de la sala que forma el pou amb diferents mesures obtinguts de diferents llocs de la sala amb resultats de la distancia mínima de 12,50 metres 13 metres, a la distancia màxima obtinguda de 14 metres.

Salut i al forat.

RECERQUES I EXPLORACIONS, LA LEZE. CANYÓ O COVA?

2010-07-19T19:14:00.003+02:00

La leze o Leize, anomenada com cueva de la Leze, topònim redundant. Perd la "i", penso, podria ser per la variació idiomàtica que és donà a la contrada, del mot euskera Leize (?). On la seva traducció vindria a ser abisme, caverna ......

Pel que sembla la cavitat fou utilitzada per passar una canonada, encara queden restes d'aquesta per dins la cavitat, que feia arribar les aigües de la pressa de Ugarraundi al vessant sud, i que regula un dels rierols que menen aigua a la Leze. Una gran avinguda desmantella tota la instal·lació que hi corria per dins. Tornant a refer-la aquest cop per l'exterior. Però que resta en desús, com podrem observar, doncs el camí que ens du a la boca superior ens acompanya en un tram de la pujada.

Malgrat que tothom se'n entesti a denominar-la com un canyó, o barranc, resulta ser una cavitat amb formes meandriformes ja que segueix una fractura de nord a sud aproximadament amb diferents canvis de direcció. Amb un desnivell de 107 metres i una distancia entre boques de 572 metres. Localitzada en serra de Aizkorri - Altzania.

Per arribar-hi vènit de Pamplona direcció a Vitòria per l'autovia A-1 prendrem la sortida de Egino fins arribar a una benzinera ( d'aquí veiem l'enorme boca de sortida) al costat aquesta surt un camí en mal estat que passa per sobre de la via del tren, finalitzada aquesta, girarem a la dreta a pocs metres un camí asfaltat ens du fins l'estacionament i la zona de pícnic. Aquí hem d'anar a l'altre costat de la serra que tenim davant. Un camí ara bastant marcat que s'inicia a l'altre costat del rierol que surt de la boca inferior ens condueix en una hora i dos quarts fins a la boca superior.

Quan arribem a la part superior de la cresta bretxa de Koloskako podem albirar el paisatge de fageda que creixen dins l'olla de Ugarraundi, . (resulta convenient que per accedir a l'olla hi ha la possibilitat de dos accessos, el primer i el més senzill malgrat és una desgripada. Arribem a un coll a mena de bretxa on i creix un arbre, s'identifica de l'aparcament és a on n'haurem de dirigir-nos. Algunes fites ens porten fins a una punta de la cresta on existeix una altra bretxa aquí em d'insta-la un ràpel uns metres més avall). Una important desgripada en tendència a la nostra dreta baixant, fins superar un fondal sec, en cas contrari trobarem que ens hi aboquem al penya-segat. Les lleixes ens va duent poc a poc fins al replà on s'inicia el primer ràpel,

Hi ha dues opcions al costat esquerre un arbre amb cintes indica l'inici del recorregut a l'esquerre just en la pendent per accedir tenim l'altre despenjament que ens introdueix en un petit circ rocós on s'uneixen dues torrenteres que alimenten la cavitat.

Una gran portalada que resulta la boca superior ens fa penetrar en el màgic món de les tenebres durant un curt espai de temps la llum de l'exterior ens il·lumina el camí a seguir. Una primera davallada d'uns 13 metres que arribarem per una lleixa. Als pocs metres un gir del meandre fa desaparèixer la llum de l'exterior malgrat que encara s'intueix.

La cavitat és fosca no per l'amplada del meandre que forma la galeria, si, més per l'alçada que presenta tota la cavitat, i la foscor de la roca que ens envolta cosa que fa que les fotos surtin gaire bé negres. Una successió de ràpels i ressalts alguns els podem desgrimpar, ens condueixen inexorablement fins a la sortida. Arribem al ràpel més llarg en l'interior, d'uns 14 metres on el sostre s'ajup, seguit d'una zona amb un llit de còdols. Estem a una mica més de mig recorregut, finalitzada aquesta part del recorregut retorna la llum del dia.

Una altra sèrie de ressalts i arribem al sifó, un pont de roca que resulta mig submergit, podem passar per sobre d'ell encara que pujar-hi resulti una feina feixuga pel relliscós de la roca degut a les algues que hi viuen instal·lades en ella. Els darrers ressalts i arribem a la resclosa on s'acumula l'aigua que recullen, penso per abasti els pobles veïns la resta corre per la riera de Artzanegi. A escassos 100 metres arribarem a l'aparcament donant aquest recorregut espeleològic per la serra Aizkorri - Altzania.

Un parell d'enllaços sobre la cavitat. on he trobat informació.
http://images.google.com/imgres?imgurl=http://barrankas.iespana.es/images/botones/botonmapa01.JPG&imgrefurl=http://barrankas.iespana.es/rio_leze.htm&usg=__H9MhfEy4Wbner5cLmwlA4OYWQGI=&h=128&w=128&sz=5&hl=es&start=186&itbs=1&tbnid=UG1zAqQYopMk5M:&tbnh=91&tbnw=91&prev=/images%3Fq%3Dla%2Bleze%26start%3D180%26hl%3Des%26sa%3DN%26ndsp%3D20%26tbs%3Disch:1

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancós/cueva_de_la_leze.htm

Aquest sobre els jaciments arqueològics trobats a la zona.
http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/riev/20256268.pdf

Salut i al forat.

LA REVOLUCIÓ EN ANCORATGES, CLIMB-TECH.

2010-06-28T22:26:00.017+02:00

Màxima seguretat, arriba la revolució en qüestió d'ancoratges per escalada, qui sap si l'espeleologia es farà reso d'aquesta nova forma d'equipar, neta, practica i lleugera. qui sap. Bé haurem de senyalitzar els forats per saber on col·locar l'ancoratge. La ment humana no té límits per poc que sembli, hi ha bones idea, però aquesta resulta magnifica.

Diferents enllaços explicatius i us recomano el segon vídeo per l'explicatiu que resulta.
http://www.climbtech.com/products/removable-anchors
http://www.climbtech.com/sites/all/themes/climbtech/datasheets/CT_RB1014_Datasheet_0210_web.pdf
No puc explicar-ho més cal veure els enllaços i vídeos, magnífic, esfereïdor!!!!!!!!!!!!!!
Chapeau.

ClimbTech Demo - Removable Volt from Vinny on Vimeo.

ClimbTech Co-Founder Falls 50ft Using ClimbTech Removable Volt from Vinny on Vimeo.

Salut i al forat.

MODIFICACIONS PER AL DUO, I ALTRES LÀMPADES PER ESPELEOLOGIA

2010-06-27T22:13:00.000+02:00

Qui no esta disposat a fer-se làmpades o no té manetes per fer-ho, pot adquirir diferents sistemes d'acoblaments per col·locar en formats en ús actualment. Pel que sembla es tracta d'adminicle de fàcil muntatge, no més cal seguir les instruccions.

En venda al comercial MASTREL SUPERLED. Munta els led's de la sèrie Superled-3 SWLT, on trobem diferents potencies d'il·luminació, a partir de 3 lumens fins a 240 lumens. Gens menyspreable qualitat preu. Utilitzant piles alcalines AA o recarregables de Ni-Mh. Amb una autonomia mitja de 12 a 24 hores depenent de la potencia utilitzada.

Nivell 1 - 120 Lumen - 12 hores d'autonomia (4 piles alcalines tipus AA)

Nivell 2 - Emergència: Lumen 300-200 hores d'autonomia (4 piles alcalines tipus AA)

Nivell 3 - Mastrel Test (prova de la bateria)

Nivell de potència 4 - Capacitat màxima: 240 Lumen - 4 hores d'autonomia (4 piles alcalines tipus AA)

Més informació en: http://www.mastrel.it/index.php?sel=4&lang=en

La següent comercial CustomDUO ven quelcom similar però amb un altre aspecte consta de dos mòduls que poden mantenir les cèl·lules de 14 led's o inferiors de Petzl . Poden utilitzar per complet el paquet ofert. Arribant a potencià de 290 lumens utilitzant el led Cree Q5 amb diferents nivells d'il·luminació. També ofereix la possibilitat de comprar paquets de bateries de NiMH de 4000Ah a 4500Ah.

Més informació: http://customduo.co.uk/CustomDUOmodules.aspx

I per últim una darrera incorporació al mon de les llumeneres per espeleo la IV TechTonique de fabricació suïssa. Que sembla tenir bones prestacions. Du dos led's Seoul Z-Power P7, integrat en una caixa d'alumini resistent a l'aigua. Amb diferents nivells d'il·luminació. Es pot alimentar amb piles de NiMH de 1.2V o alcalines de 1.5V (4 piles en sèrie) o fins i tot un paquet de Li-Ion de 7,4 Volts. Mantenint la caixa de la bateria de la Duo que portem a darrera.

Per fer la comanda: http://www.spelemat.com/ledlampe/

Salut i al forat.

LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, L'ESQUERRA, LA LAMARCA - TORRES

2010-06-06T23:18:00.000+02:00

Dissabte, preparatius de la campanya, i diumenge una mica de metres per arribar a cota amb una certa comoditat tampoc serà fàcil............

Toquen diana d'hora, el dia abans un malestar no em donava bones vibracions. Llet calenta amb mel i un medicament d'aquells de xoc per avui estigui en condicions. El dia s'ha aixecat amb llampecs i trons, la pluja maleïda, els caps de setmana no son pels pobres. De totes, totes ha pogut més les ganes que tots els entrebancs que Sant Pere hagi volgut posar. Carretera i trastos, a les 9 del matí ens anem trobant a la boca de l'Esquerra. Reunió de pastors dins d'un cotxe, anem al bar, o............. Treva, ens posem el vestit dels diumenges, avall, som cinc components d'aquest grup internauta que millor o pitjor va fent activitat, avui aquí, demà allà.

Aquesta coneguda cavitat escola per excel·lència que amb tanta instal·lació resulta molt fàcil perdres en un mar de espits, parabolts, químics i ferros varis, coses que tenen les aglomeracions. En poc arribem a la cambra nupcial. En aquest lloc la cavitat pren dos camins una rampa ens du a la via rat penat. Una gatera ascendent accedim al pou Lamarca, és per mi un dels pous més elegants i estètics de l'esquerra i poder de les cavitats del Garraf. Un cop casi superada la gatera una lleixa en forma de balcó ens posa en la capçalera del gran pou, encara que sembli un xic exposada la seva capçalera no resulta gaire difícil d'instal·lar al punt comences a davallar al pic un parabolt rovellat el podem utilitzar per fer un desviador, paraula que altres emprant amb un mot diferent que ara mateix no en ve a la memòria, i que ha enriquit la tertulià subterrània que estona més tard faria que la nostra estada en el fons de l'avenc es prolongués més estona.

Un pèndol a uns cinc metres de la base del pou, i aterrem en el túnel de l'infern. Aquí decidim aturar l'exploració més per falta de ganes, que per altra cosa. Anem sortint com sempre sense presa, però sens pausa, un cop a l'exterior la pluja anat fent la seva feina, però un sol esmortit pels núvols ens rep, cosa que encara que gaudeixi de les tenebres, el sol la seva llum també m'agrada. Desprès excursió al bar recuperar forces, i seguir parlant de collonades, de cinema de por i altres esports, balls i balladors.

Salut i al forat

LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, EL CAMPILLO, LA LLENCA I EL CANDIL

2010-05-26T20:22:00.001+02:00

A la fi, puc fer l'article, de dilluns que no he pogut fer res sobre aquesta sortida.

Feia uns dies que no realitzava cap crònica del GEXXI. Aquesta sortida prevista feia un parell de mesos abans va haver de ser posposada en dues ocasions la primera per el període hivernal dels ratpenats que descansen en els seus llocs d'hibernació, el que fa que la cavitat resti prohibida l'exploració http://www.espeleocv.com/index2.htm. El segon per temes personals que no cal tractar en aquest lloc. Finalment aquest cap de setmana passat podíem anar. Quatre components del GEXXI quedàvem entesos per fer el viatge fins a Tous. A Alberic en l'hostal can Domenehc ens trobarem amb el company Enric acompanyat pel Pasqual. Quatre hores de viatge entre converses, musica, amb alguna parada tècnica. En el lloc establert trobem als companys valencians, salutacions, converses sobre temes banals i anteriors coincidències. Decidim anar per feina i pujar cap a la serra que s'aixeca per sobre del poble de Tous, seguint la carretera que du al pantà de Tous. A pocs kilòmetres fem una parada on ens indiquen on és troba l'avenc del Palmeral o Palmerar, amb una profunditat d'uns 40 metres, com a possible activitat per al dia següent abans de tornar cap a Barcelona. També una mica més endavant ens indiquen el lloc per arribar a la cova del Candil, cosa que provoca un petit embolic a l'hora de localitzar la cavitat.

En uns kilòmetres ens presentem en el Campillo o Campet, anys abans, farà uns 13 o 14 anys vaig fer l'exploració d'aquestes dues cavitats, cosa que quan estàvem arribant al lloc en qüestió la memòria selectiva de què gaudeixo me'n recordes d'aquells dies, i els canvis que han alterat, no gaire el paisatge. En aquella època la pista no era asfaltada en canvi ara és tota coberta per l'asfalt amb algun tram de terrè...poc.

Un cop passat el coll que separa el pla del Campet, del Fondo una gran dolina que queda per sota de dos pics característics que formen aquest coll, parem al costat esquerre de la pista, en menys d'un minut arribar a la boca de la Llenca del Serrano cavitat que farem més tard. Fent la prova de comprovar la seva profunditat tirant un seguit de pedres.
Seguint la pista en un kilòmetre aproximadament passem pel costat d'una caseta en la seva part posterior abans la pista passava per davant, aquest espai l'ocupa uns camps d'oliveres i vivers d'arbres fruiters. Si no gaudim de tot terreny deixarem el cotxe en un costa i d'aquí una pista en mal estat, se'n dinsa per al costat de la caseta en l'inici d'un pendent que paral·lelament segueix el torrent anomenat Forcat de l'Avenc. En un kilòmetre ens plantem en la capçalera de la cavitat. La sima del Campillo ara existeixen uns cartells indicatius senyalitzant on es troben altres enganyen com explicaré més endavant.

Un panell explicatiu ens dóna la benvinguda amb fotos i topografies a banda d'una descripció de la cavitat.

Ens preparem i fem dues instal·lacions per davallar els 52 metres de vertical totalment aeris que sense presa, però sense pausa, plantifiquem els nostres peus en la base d'aquesta vertical.

Fem un dinar lleuger d'entrepans mentre comentem la jugada. El grup es divideix i cada un va baixant per diferents llocs de la rampa que porta fins la zona més profunda de la cavitat -118 metres............ això també ha canviat abans, penso era 116, no ho discutiré. L'enorme sala crida l'atenció les formacions de piles de plats que trobem per tota la sala, que lleugerament il·luminada per la boca de grans dimensions li confereix un aspecte majestuós.

Fotos, fotos i més fotos, anem passant l'estona. Com sempre sense preses però sense pauses, altre cop en la vertical per anar sortint. Un a un retrobem la calor que aviem deixat en l'exterior, malgrat que aquestes cavitats son prou càlides i no cal posar-se gaire roba d'abric el sol resulta prou fort.

En una estona ens trobem a l'aparcament de la Llenca que també és senyalitzada amb un rètol. Aquí ens acomiadem dels companys Valencians, son les 7 de la tarda, pròxim objectiu la Llenca del Serrano. En breus moments ens hi situem en la boca de la cavitat. una vertical d'uns 42 metres arribem a una gran sala dividida per una gran muralla que parteix la sala en dos espais. Remuntant pel cantó S-E resseguint la paret arribem a una zona més concrecionada, en direcció S-O una mena de capella bellament decorada hi trobem una gatera ascendent que entre passos estrets ens atansa a la sala Vicent Ajado, nom del seu descobridor, aquesta sala ja hi havia estat en l'anterior visita, he de dir que pensava que el seu estat seria lamentable, però en treure el cap entre les columnes que suposen el darrer obstacle per arribar a uns dels cels espeleològics fou un emocionant retrobament, xapó per nosaltres, blanca immaculada, el viatge a pagat la pena. Foto!!!!!!!!!! i més fotos...... he intentat fotografiar tot el que creia possible fotografiar, un parell d'hores que s'ho mereix.

Tornats a la sala continuem albirant les meravelles de l'indret. Passem de davallar el pou que trobarem en la part nord, no tenia bon record d'ell, resulta un tub infame i farcit de fang sense interès, l'únic si vols fer cota.
Sortim a l'exterior un a un ja que hem instal·lat la vertical directe, es pot fraccionar uns 7 metres més avall però tampoc evita les esperes poder resulta més llarg, a gustós .....
Com que la intenció és realitzar alguna cavitat més abans de tornar a Barcelona al dia següent, dormirem en la zona hi ha diferents llocs on podem plantar una tenda iglú. A la llum dels frontals anem preparant sopar i lloc per ubicar la tenda. Seguim amb les converses de bugaderes i els objectius a realitzar al dia següent i per altres possibles sortides exploratòries. La fatiga comença a fer acte de presència i decidim començar anar a dormir, cap el sac, la nit càlida amb una lleugera brisa ens acompanyarà durant tota la nit il·luminats per una lluna creixent,................. ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ.................
Al dematí esmorzar nutritiu de cafè, xocolata, i marranades varies, recollim i camí vers a cercar la cova del Candil. Aquesta serà l'activitat divertida del dia, i mai millor dit.... sota les errades indicacions dels companys valencians seguim el que creiem una sendera perduda molt perduda, perduda ella i nosaltres (vegeu, tres espeleologos en apuros perdidos en la infinidad Valenciana). Enfilem per un torrent en un flanqueig rectilini per no perdre gaire altura al poc observem un rètol d'indicació característica de la zona. I alegrement enfilem cap el lloc localitzat, la cosa no quadra gaire però.......... un a un anem destrempant aquell forat comentat que faria falta una corda doncs era una mica exposat el tema, però............. a fora posa clarament, cova del Candil malgrat que la topo que també hi és, s'assembli un ou a una castanya. Desprès d'apedregar-nos i jugar-nos el físic, restem a la base del pouet d'uns 7 metres, al seu extrem nord un esglaó sembla que sigui la continuació segueix sense quadrar la cosa hi trèiem el cap pel dit forat això no tira ni ha tirat en la vida ni em quedaré per veure quant s'obri. Perplexes (cara de ximple) ja que suposadament havíem seguit les indicacions donades. Abandonem momentàniament la cerca de la cavitat, retornant al cotxe. Allí ens trobem uns col·legues vingut de la ciutat de Valencià intercanviant experiències i opinions sobre les cavitats de la contrada. Nosaltres fora de les dues anteriors no coneixem cap més. Ajuntem esforços uns per aquí uns per allà, intentem cercar per un altre lloc. Tornem a fer llufa i donar més voltes que, un........el dia del pare.

Finalment entre suposicions i l'accidental trobada d'unes pintades, un dels companys agregats a darrera hora aconseguim trobar la cavitat. Jo hi havia estat per sobre com mil vegades. Coses de la espeleo. Explorem la cavitat resulta una galeria d'uns 300 metres que en els seus 100 metres inicials esta prou concrecionat amb gourcs mitjanament plens d'aigua, la resta com gaire bé tota la cavitat esta en descalcificació i la inpronta humana esta fent la resta del treball inclús accelerant te'l, és la cova del poble com anomeno aquestes cavitats de fàcil accés i menys difícil de visitar. No hi ha fotos, perquè no vaig volgué arrossegar l'equip de foto desprès de tot el mareig.
Feta la feina resolem marxar, no abans de delectar-nos amb els famosos entrepans can Domenech i una cerveseta pel que l'alcohol ens tonifica chicha i cerevelo.

Per més informació visiteu aquesta plana web del Grup Il·licità de Muntanyisme d'Elx, http://gim-elx.iespana.es/links.htm.

Coordenades GPS:
Sima del Campillo: 30S X 700588,0 Y 4344617,3
Llenca del Serrano: 30S X 701429,2 Y 4343920,4
Cova del Candil: 30S X 703175,7 Y 4338478,7

Salut i al forat.

(ACLARIMENT) DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, PERDONEU QUE DISCREPI

2010-05-11T19:59:00.000+02:00

Segurament algú pensarà que vaig posar els peus a la galleda, però rectifica és de savis, com que jo no ho sóc, reconec quant la fico, en aquest cas dependrà de l'animadversió que es tingui vers els meus comentaris o forma d'expressar-me. Alguns encara que no m'expresses desitjarien alguna cosa pitjor, de veritat jo també els hi desitjo el millor. M'assabento ara que la definició de la paraula, causa d'aquest article va estar en publica consideració entre el 21 de març i el 21 d'abril, cosa que m'ha fet saber el company Miret. De totes maneres com deixo pales en l'article tampoc faré una creuada ni culparé a ningú de res, és una reflexió en veu alta. No és ni serà la meva intenció. No estic al mon, simplement.

Ho podia haver deixat com esta, però penso que per higiene mental calia remarcar l'aclariment.

No més agrair al senyor Miret la seva deferència en informar-me, àdhuc estar d'acord en el meu raonament, cosa que agraeixo profundament era d'esperar en una persona del seu tarannà i bona praxi.

A continuació l'aclariment penjat per ell en els comentaris de l'article en qüestió:

F. Miret ha dit...

Doncs sí, aquest mot compost és un neologisme en català. Com dius no hi ha cap paraula que per si sola defineix a totes les diverses i diferents exploracions i estudis que efectuem els espeleòlegs a tot tipus de cavitats artificials.
Així que, per a què aquesta activitat fou reconeguda pels estaments i les asseguradores li calia disposar d'un nom i una definició i trobar-se reconeguda com una especialitat de la federació.
El mot va ser a disposició i consideració de tots els grups federats catalans des del 21 de març al 21 d'abril d'enguany.
Ningú va opinar al respecte, però van donar la seva conformitat.
Ben cordialment

Gracies.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, PERDONEU QUE DISCREPI

2010-05-09T22:08:00.000+02:00

No soc ni m'agrada gaire esmenar la plana a ningú i menys a qui respecto i saben més que jo. (no és pejoratiu) A més a més, menys quan no tinc interès per participar de cap activitat, ni de quins fets ni quins actes. Pel que acostumo a callar i no dir res. Qui no participa ha de callar i respectar les decisions presses. (m'ha sortit la vena juvenil).
Però aquest cop perdoneu que discrepi de qui ha decidit com anomenar una disciplina dins de l'espeleologia (per mi mal anomenada espeleologia urbana) que ha estat menyspreada i en molts casos denominada amb el mal nom de cloaqueros ( malnom recuperat dels muntanyencs que així també desqualificaven als espeleos). Segurament pejorativament i sense coneixement de causa. I ara trobo que per englobar aquesta disciplina és bateja amb el nom de GRUTOLOGIA. Cerco aquesta paraula en el diccionari, com a "gruto" no existeix. Com a gruta fa referencia a cavitat i la seva definició estaria la següent:

gruta

[s. XV; de l'it. dial. grutta, variant de l'it. grotta, ll. vg. crŭpta, ll. cl. crypta, i aquest, del gr. krýptē 'cripta', der. de krýptō 'amagar']

f Excavació natural o feta de mà d'home en el flanc d'un terreny muntanyós.
El que fa referencia al sufix -lògia:

-lògia

Forma sufixada del mot grec lógos, que significa paraula, raó, teoria, tractat'. Ex.: filologia, sexologia, politicologia, zoologia, espeleologia.

És clar que tracta de l'estudi i raonament d'aquest tipus de cavitats i/o construccions subterrànies.

Pel que gruta-logia, seria el mot adequat. Però, quedaria malament com a paraula d'ús, o propaganda de l'activitat a què fa referencia, a banda que fa menció a cavitats naturals, i estem parlant de cavitats artificials fetes amb mitjans mecànics o no. Seria un tros de pal, llei de la palanca, potencia, resistència, punt de recolzament.

Però és que "gruto" no existeix o això penso jo que no soc ni filòleg, ni tinc estudis ni inferiors ni superiors. Poder és una errada de transcripció:
Grutología (Espeleologia Urbana, Hipogeus, Mines i altres conductes subterranis en desús fets per l’home) "extret del espeleobloc." (Pregunto, o amb ús? no)

Sempre he defensat que la seva definició hauria de ser espeleologia industrial, per raons obvies.

urbà -anà

[1803; del ll. urbanus, -a, -um, íd.]

1 adj 1 Pertanyent a la ciutat (oposat a rural). Una propietat urbana.

No totes les cavitats artificials és troben en ciutats o pobles, urbs relatives . Moltes en desenvolupen en llocs prou aïllats per passar desapercebudes. Però si que tenen en comú el tractament industrial com a estructures relativament modernes, (hi ha constància de construccions de l'època romana) per al desenvolupament de diferents aprofitaments siguin de la pagesia, urbans, abastiment, etcètera.

Poder sembla presumptuós el terme d'industrial, El que descriuria millor l'ús del terme seria hipogea amb algun altre sufix com espeleologia-hipogea, espeleo hipogea, hipogealogia, o ..................

hipogeu -ea

[s. XX; del ll. hypogēum, i aquest, del gr. hypógeion, íd., der. de hypó 'sota' i gẽ 'terra']

1 adj ECOL 1 Que viu o es desenvolupa sota terra. Fauna hipogea. Fongs hipogeus.

2 bolet hipogeu BOT Bolet que madura sota terra i dispersa les espores amb la intervenció d'animals que el localitzen i se'l mengen.

2 m ARQUIT Construcció o excavació subterrània. hi_po_geu.

Difícil resulta el pensar un mot per aquesta disciplina, ven mirat encara que sembli inventat o tret de diferents conceptes no sé com va anar el tema. GRUTOLOGIA tampoc és tant lleig, que ningú s'ho prengui malament, aquesta reflexió en veu alta o escrita millor dit. Ha passat una mica de temps de què es decidí aquesta definició he intentat entendre el que ............. i donar una definició costa i fer content a tothom....... impossible.

I aquí et fots (fiques)!!!! tu estàs volat.

Salut i al forat.

MULTIMONTY, UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES

2010-05-03T21:54:00.023+02:00

Posar línies per explicar com col·locar un ancoratge Multimonty pot ser un llarg compendi de maneres i formes de dir-ho. Pel que com s'enuncia en el títol una imatge és millor que mil paraules.

Uns consells que cal tenir en compte:

Observar que la roca és prou compacte, encara que aquesta fixació no expansiona procurem que la roca sigui prou solida, uns cops de martell descriuen significativament l'estat de la roca.

Resulta més fàcil col·locar l'anclatge amb una clau de les de trinquet, (anomenada vulgarment, carraca) empenyent per la part posterior de la clau realitzant una lleugera força en el cap del cargol.

És preceptiu treure amb un tub o qualsevol estri a l'ús, extreure la pols que s'ha generat amb el forat realitzat pel trepant i també durant la col·locació del cargol. Així entra tot el seu recorregut.

Prémer el just, el cargol per evitar que és cisalles. Tanmateix com amb els espits no cal posar-se de peus sobre la clau. Amb una lleugera pressió ja queda prou fort.

Salut i al forat.

Demano disculpes per l'enquadrament de la càmera, és suportada en el casc i a cops no penses que la dus a sobre. Penso, però, que serveix per donar una idea de com és fa.

LES MINES D'HOSTALRIC

2010-03-27T02:30:00.000+01:00

En l'any 2002, és realitza aquest treball d'exploració, i de documentació vídeo i fotogràfica, de les hores i prèvia presentació del treball, a l'ajuntament d'Hostalric, resta en l'oblit, donant més atenció a altres prioritats, quedant els treballs sense finalitzar, per les posteriors troballes realitzades per aquest ajuntament. Passat aquest temps penso necessari fer una divulgació del mateix en aquest bloc.

Amb la participació d'un col·lectiu d’espeleòlegs integrats en, el Centre excursionista Malgratenc, CEM, i Recerques i exploracions subterrànies, RES, del Club excursionista Pirenaic.

Les mines d'Hostalric es desenvolupen per sota del que forma part del casc antic de la població. Tenint l'accés comú en el carrer Major i el seu final "relatiu" al peu del castell. Aquestes dues galeries que formen el conjunt general foren construccions per abasti d'aigua el poble, primerament amb canaleta de mitja canya (semblant a una teula, però l'arc que forma la canal és més agut) més tard, per la falta de manteniment i també per la duresa de l'aigua ja que la tosca omple la canaleta primigènia fou substituïda per canalització, primer de ferro i darrerament per tub de ciment, i finalment abandonada per l'ús al qual eren destinades.

Distingim dues galeries una, més al nord en referència a la fortalesa, que creiem la més antiga per les característiques ja que conté alguns elements prou significatius i destacables, per conjectura així, encara que poder les dues siguin d'una antiguitat molt similar degut a què amb dues tenen el mateix tipus de conducció primigènia, amb petites diferencies. La més propera a la fortalesa que anomenarem la galeria sud i l'esmentada abans com mina nord.

La galeria nord a banda de ser la de més antiguitat, seria la primera a ser deixada en desús, la mina sud es destinaria a ser reconduïda amb la conducció de ferro i finalment amb conducció de ciment.
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Hostalric situat en l'interior, entre el massís del Montseny i tancat al mar per la serra del Montnegre, en la vall tallada pel riu La Tordera, quedant encaixat com diem entre ambdós relleus geogràfics. Els suaus relleus de la contrada donat el fet de tractar-se d'una vall construïda mitjançant els al·luvions de La Tordera dipositats d'antuvi per l'arrossegament del riu, però res més lluny de la realitat i més quan el seu subsòl ens descobreix el complex i els canvis generals que ha sofert la contrada, les minses fàcies quaternàries justa a la llera del riu i els seus costats no fan més que dignificar l'acció mecànica de tots els rius en la progressió que caracteritza aquests processos hídrics. Les complexes fàcies de la zona en qüestió ens la donen el fet del seu passat volcànic ja que sabem que l'antic cim dominat pel castell no és més que un antic gegant volcànic. Les mines excavades en materials volcànics i roques ígnies, són el reflex de l'activitat volcànica on es constitueix el turó on es troben excavades les dues mines. La seva constitució la podem datar en els períodes, del turolià al miocè i pliocè, englobat en l'era cenozoica.

Agafant les dues zones que travessen les mines, la seva descripció geològica a grans trets es poden descriure els materials que constitueixen aquestes sèries:
NMgb:
Gresós i argiles grises o groguenques, amb intercalacions d'alguns conglomerats molt compactes que localment inclouen colades basàltiques. Clastes de quars, pissarres, granits i roques volcàniques. S'interpreten com a dipòsits mixtes d'aportacions sedimentaries procedents de zones veïnes i de l'activitat volcànica, predominant uns sobre els altres, en funció de l'activitat del focus emissor. Afloren únicament als voltants del castell d'Hostalric.
Edat: Turolià.
Boh:
Basalts olivínics amb textura intergranular i porfírica. Els components fonamentals són: labradorita, Augita i olivina; els accessoris són: zeolites i magnetita. L'olivina té tendència hipidiomorfa a al·lotriomorf, apareixen micròlits de plagiòclasi orientats i vacúols de desgasificació reomplertes de zeolites. Afloren al castell d'Hostalric i a les rodalies d'aquest poble formant una alineació paral·lela a la falla del riu Tordera. La seva edat s'atribueix, segons criteris de camp i paleomagnetisme des del Turolià al Vilafranquià. Entre les dues litologies es crea un contacte que separa les dues series donant un aspecte de caos.
A escassos metres un cop passat el llindar de l'entrada a la mina observem una zona de granodiorita, roca molt semblant al granit, però la seva composició és més baixa en sílice. La resta excavada en material piroclàstic, expulsats per la xemeneia dels volcans.
Aquest, materials són tallats per filons o colades basàltiques, que es tracta de basalt amigdaloide, una roca volcànica bàsica, en la qual el seus principals components son plagiòclasi i piroxèns. Aquests filons a mena de dics tenen una orientació NE-SW i E-W amb una inclinació de 80º.

DESCRIPCIÓ GALERIA NORD

Partint del punt en comú, que és la tapa metàl·lica al lateral esquerra (direcció oest) i que ocupa tota la vorera, poc abans d’arribar a l'anomenada porta de Barcelona. Als 20 metres de l’entrada i baixant unes escales d’obra tot seguint en el sentit que portem de la marxa trobarem a ma esquerra el trencall on s’inicia la via Sud, continuant per la galeria Nord i a pocs metres de l'esmentat trencall ens trobem al terra una petita represa d’obra abastant tota l’amplada de la galeria de la mina que en aquest punt té 0,66 metres.
En aquest punt trobem una important acumulació de terra i pedres, sobresortint un gran bloc travessat en diagonal ocupant tota la secció de la galeria, aquesta acumulació és fruit d’una esllavissada tal i com queda confirmat en el moment que superem aquest pas estret on en rampa ascendent que provoca aquest bloc, ens trobem davant d'una zona més ample a mà dreta hi ha un accés tapat d’obra i en el sentit contrari i desprès una acumulació de terra i pedres es troben dues petites annexes de sostre baix i curt recorregut que en un d’ells i desprès de desobstruir el tros just per a poder passar el cap és reconeix un pou d’aigua d'uns quatre metres en sentit ascendent i quatres metres en sentit descendent fins arribar al nivell d’aigua.

La galeria continua amb la seva tònica general d'amplada entre 0,60 i 0,90cms., l’alçada sobre el 1,70 / 1,80 metres. I direcció, només als 60 metres des de l’inici hi ha un petit canvi de sentit i alçada a pocs metres de recorregut, que sembla com si fossin dues galeries començades per l’extrem i que en el punt de coincidència tinguessin certa desviació l’una de l’altre. En un tram d’aquest tros s’observa la muralla i la canaleta en un forat lateral, també es pot observa un sostre amb restes de canyís (canyís emprat per fer l'encofrat) que cobreix tota la volta d’aquest tram., poc desprès espot observar al terra una mena de sorrera força detallada. Als pocs metres apareix l’aigua en el terra i poc desprès la canaleta de conducció d’aigua que d’una o altra manera ens acompanya pràcticament durant tot el recorregut fins a la sortida del pou vertical amb l’escala metàl·lica. La galeria continua alternant trams d'encofrat, fins un punt amb rampa ascendent on ens deixa en una part més ample de la galeria on queda tancada la continuació per un mur d'obra amb un petit forat quadrat al qual s’arriba desprès d'una pronunciada rampa descendent, passat aquest forat ens tornem a trobar amb l’aigua i la canaleta, tot seguint la galeria començar a tenir els nivells d’aigua més alts aprox. uns 0,55 metres. estan en aquesta alçada també la canaleta, amb un espai per transitar al voltant del 0,30 metres.

A una cinquantena de metres es pot observar al sostre un tram encofrat i un forat al mig, tapat amb una gran pedra. Tot seguint una quarantena de metres aproximadament trobem un important forat al sostre essent un pou ascendent tapat en la part superior i d'uns sis metres fins a la part tapada. A partir d’aquí tornem a trobar l’aigua amb un nivell d’uns 0'60 metres. I la canaleta completant l’escassa amplada de la galeria. Poc abans del 80 metres de recorregut des de l’altre pou s’han trobat un altre amb les mateixes característiques i d’uns cinc metres d'alçada, una mica menys que l’anterior.

Al voltant dels setanta metres des de l’anterior pou ascendent ens trobem amb una escala fixada a la paret i que en poc menys de 10 metres de vertical ens porta a la sortida davant de les escoles on hi ha una tapa metàl·lica a uns 58 metres de la sortida exterior de la mina Sud.

Si no pugem per l’escala i seguíssim la galeria aniríem a parar a un tram de mina totalment envasat, al voltant d’un metre de nivell, aquest tram ja a estat reconegut fins al punt màxim penetrable.

Desenvolupament poligonal: 428 metre

Desnivell galeria: - 2,50 metres (punt mes baix des de l’accés del carrer)

Desnivell acumulat: -12,60 metres.

Coordenades de situació:

Entrada carrer : E469802 N4621850 Z 100 m.s.n.m

Pou de sortida: E469450 N4621636

DESCRIPCIÓ GALERIA SUD

Les dues mines parteixen físicament d'un mateix punt comú que és la tapa localitzada gairebé al cap d'amunt del carrer major, un cop superat aquest accés mitjançant unes escales d'obra accedim a una galeria tancada d'obra o bancada que acostumem a denominar com a trinxera per la similitud amb aquestes construccions, per la qual cosa aquestes construccions parteixen a partir d’una rasa i més tard eren bastides amb la volta de maó, en el cas foren encofrats i tancats amb ciment de calç. Un primer pou ens deixa aixecar el cap i observem la típica construcció pel tancament de pou anomenat THOLOS, tancat en sec cosa que al llarg de tots els pous que conté la mina en general tenen les mateixes característiques, uns metres més enllà la galeria d'accés es bifurca aquí és on diferenciem la sud de la nord a l'esquerra un fort pendent ens du a la galeria sud i seguint endavant a la nord. Seguint el pendent i als pocs metres torna a dividir-se, però en sentit aigües amunt seguint el desnivell. Aigües a baix, trobem una antiga cisterna on es recollia l'aigua provinent de la galeria nord, uns metres més avall trobem davant un mur de maons que dóna fi a aquest curt recorregut, observem, però en el terra un decantador o arener, amb canonada de sortida, possiblement aquesta canonada soterrada conduí l'aigua a la mina dels Safaretjos (?). En aquesta zona observem que els materials on és excavada la galeria resulta de granodiorita, un batòlit intrusiu.

Tornats a la bifurcació seguirem aigües amunt, al poc trobem un tàbic d'obra amb una obertura d'uns 0'80 metres d'alçada, part del que tancava la secció de la galeria, utilitzada com a cisterna aprofitant el desnivell de la galeria, així s'omplia la galeria, un petit broc normalment de plom feia les funcions de plomer deixant passar l'aigua justa. Als 15 o 20 metres trobem que la galeria és bastida o bancada en una llargària d'uns 25 metres, superada aquesta part, una ensulsida ens farà haver de superar un pas estret, superat aquest, observem un contacte entre estrats verticals en un canvi de textura del terreny, aquí trobem que els materials on són excavades les mines canvien, és tracta de granodiorites i piroclast a banda de material llimós, a l’hora que irromp un filó basàltic, prenent una direcció 335ºN-165ºS, metres més enllà un primer pou tancat amb pitxolí en sec. La galeria segueix amb una direcció d'uns 250º, i trobem un segon pou d'una alçada considerable uns 10 metres, amb el tancament decapitat en la seva part alta però apedaçat amb supermaos. També podem observar la colada parietal que s'ha format al voltant del pou, gràcies a una continuada aportació hídrica. Continuem trescant la galeria en un curs sinuós, en unes mesures mitjes de 0'80 a 0'60 metres d'amplada i 1'80 a 1'60 metres d’alçada, tot superant un seguit de pous en una freqüència d'entre 30 i 40 metres aproximadament. Seguint la galeria arribem al pou de la inscripció, i superat aquest, trobem al costat nord, una inscripció feta en ciment ràpid (?) grafiat amb un estri punxegut suposem que un clau, on resa "tuberia colocada // el año 1901 // Esteban // Sebastian". Superat un darrer pou trobem una peculiar deformació de la galeria que sobtadament fa un brusc canvi en la direcció de la mina, sembla ser que un error en l'excavació a l'hora d’unir les galeries, feu que els operaris hagueren de corregir l'error fent aquest revolt, de totes maneres a partir d'aquí la mina als pocs metres, pren una direcció de 220º que podria ser part de l’error. Més endavant tornem a trobar un canvi similar a l'anteriorment descrit, però fent una ziga-zaga. Als pocs metres trobem el pou de sortida, per on és possible sortir a l'exterior en un arriscat ramonage, emprant els esglaons fets per aquesta utilitat. En aquest punt trobem una galeria lateral que pren una direcció d’uns 280º i de minses dimensions 40 cm d'amplada i 1'20 metres d'alçada, als pocs metres en el desenvolupament d'aquesta galeria trobem un filó basàltic en disposició tangent a la galeria de W10N-E10S. Tornats al pou de sortida avancem per la galeria principal, al poc la galeria forma una mena de saleta, on trobem un altre filó basàltic de les mateixes característiques que l'anteriorment nomenat, però en una direcció N70W-S70E.

No lluny d’aquí un darrer pou ens fa superar un con d'enderrocs per uns passos estrets a banda i banda del pou, superat aquesta la galeria es troba embassada d'aigua provinent del final de la galeria i el sector descrit aquí, abans però de trobar aquest pas barrat de derrubis i l'aportació hídrica esmentada, un nou i darrer filó de material intrusiu de direcció N60W- S50E. Donant així per finalitzada l'exploració i descripció del que anomenarem galeria sud, part del conjunt de la mina d'Hostalric. Temps més tard poguérem explorar la continuació de la galeria desprès d'un desmontage que feu l'ajuntament. On localitzarem un entramat de pous i galeries amb possible continuació, encara que molt deteriorada en alguns indrets

Desenvolupament: gal. Sud 626 metres

Desnivell: 25 metres

coordenades.

accés principal: E 469802 N 4621850 Z 100 m.s.n.m

pou sortida: E 469466 N 4621684 Z 115 m.s.n.m.

El total topografiat estaria en uns 1054 metres, sumant les dues mines, si poguéssim afegir les darreres galeries trobades s'incrementaria en uns 200 a 300 metres més el recorregut. (?)

MINA DELS SAFARETJOS.

La mina dels safaretjos, es tracta d’una mina de curt recorregut que es troba localitzada en la zona mes baixa del centre de la població, possiblement es tracti d’una mina on es rebia l’aigua de les dues galeries sud i nord segurament mitjançant la pèrdua descrita en la galeria sud. Arribem en aquesta conclusió, car que no hem pogut localitzar el destí de dita pèrdua, de la mina de destí, mina dels safaretjos, si que mitjançant una col·limació aproximada de la pèrdua en la mina d’origen, mina sud, l’azimut és de 110º de direcció, un cop traslladades les dades topogràfiques a l'ordinador i descarregats en al programa adient per aquesta tasca l’error obtingut resulta de 2º ja que segons el programa l’azimut és de 108º en una distancia de 184 metres i un desnivell de –28 metres al punt més baix del pou, encara que creiem que possiblement es trobi localitzada en la zona mitja del pou.

La mina es troba localitzada en un dels torrents que ve del casc de la població en un replà hom trobem una bassa que recollia l'aigua d'aquesta mina. L'accés és troba obert sense cap mena de porta que impedeixi l'entrada un cop accedim observem una curta galeria de forma trapezoïdal amb volta de maó al sostre, amb el terra pel de sedimentació i cons de derrubis i en forta pendent, un gir sobtat de la galeria ens mena a un pou de poca alçada on aprofita uns graons obrats per accedir, aquí la galeria plena d'aigua en una altura de 70 cm una curta galeria excavada a la roca, ens atansa a un pou d'una vintena de metres i una profunditat de 1 metre, fet a mena de cisterna i de decantador, doncs aquí trobem a mitja altura del pou una bomba manual d'elevació suportada per dues bigues de fusta prou fetes mal bé. Finin aquí la mina.
Coordenades
X: 469975 Y: 4621777 Z: 75m.s.n.m
Desenvolupament: 39 metres
Punt alt: 20mts
Punt baix: -1mt
Desnivell: 21mts

En principi l'ajuntament havia previst que foren visitables per afegir un atractiu turístic més, aquesta bonica població (?).

Salut i al forat.

ÚTIL PER A TAC PERFORANT (TREPANT UNEO SISTEMA SDS-QUICK)

2010-03-21T20:57:00.002+01:00

En infinitat d'ocasions ens trobem amb el problema que les broques que utilitzem per la col·locació dels tacs perforants (espit), un cop fet el forat ens plantegen alguns dubtes i a l'hora premisses prou importants en la col·locació d'una assegurança, com és en aquest tipus d'ancoratge. Primera la profunditat de l'espai destinat al tac, si és curt per la possibilitat de què el tac resti sortit de la seva ubicació, el que resulta poc desitjable perquè el tac i la plaqueta no treballaran en les millors condicions, braç de palanca, poca superfície

per ubicar la placa, cisalla el cargol, etc...

Segona que el forat sigui mes profund del que volem, això com molta gent fa, es pot evitar amb un topall o testimoni de la profunditat d'inserció de la broca, donant com a problema que aquest topall es mou. En el cas de cintes adhesives o altres mitjans similars. Un topall mecànic com anelles soldades o altres fan malbé el tremp de la broca fent que aquesta es trenqui per feblesa mecànica. Per últim en tots els casos mencionats cal repicar el fons del forat amb un tac perforant per tal que la base del forat quedi prou plana, perquè el conus o reblo d'expansionar treballi amb plenes garanties per la seva correcta fixació, expansió del tac al 100%.

Fa temps em van publicar a l'espeleoCAT un article parlant de la possibilitat de construir un útil per a trepanar directament amb el tac perforant (espit), evitant tots els problemes citats abans. El que ressalto en aquest article, la possibilitat de fer-ne un per al trepant Uneo, emprant materials similars al que utilitzarem pel sistema SDS. Com sempre aconsello si algú no s'ho pot fer o no sap fer-ho dirigir-se a qualsevol manya o ferrer del poble, barri, etc amb pocs cales i facilitant-li el material segur que ho farà, per les bones causes......

El material a emprar serà:

una broca vella, de diàmetre 8 mm, que tingui el cap trencat o fos, si la tenim, si no la tinguéssim haurem de comprar-ne una. Per fer l'útil a la Uneo seria el mateix, però utilitzarem o el sistema SDS-Quick o tija hexagonal (1/4"), he utilitzat aquest darrer, d'una broca d'acer de diàmetre 8 i també pel mateix una amb base SDS-Quick. En el primer cas la tija de 1/4 és va trencar possiblement per la rigidesa mecànica de la boca d'acer tot i que la unió la férem amb elèctrode d'acer inox tot i així és feren uns 15 a 20 forats amb èxit i sense èxit, sense èxit per la qualitat de la roca. a demés del material dit anteriorment, farem servir un elevador o maneguet de mètrica 8 mm de rosca interior i 30 mm de llargada, figura hexagonal, cilíndric també val. Que sigui hexagonal la seva utilitat esta que si volem extreure el tac podem fer-ho amb una clau fixà de 13 i unes alicates o mordassa de prensió.

Una barra roscada d'una llargada d'uns +/- 40 mm. Si pot ser d'acer millor

Una femella de mètrica 8 mm que servirà com a topall entre el tac i el maneguet.

Muntatge:

Un cop tenim tot el material començarem per mecanitzar les peces obtingudes. Primer tallarem la broca uns +/- 12 mm del final de la base arrodonida. Agafarem l'elevador amb una broca per ferro (diàmetre 8 o 7'5 mm) farem una passada a l'interior de l'elevador, fins a la mitat d'aquest, rebaixant a l'hora el gruix que fa la rosca interior per poder encaixar l'espai que hem obtingut de tallar la broca. Un cop encaixi la broca, la soldarem amb soldadura d'arc (elèctrica) a l'elevador fent que quedi tot una peça i ben alineat, quan tinguem tot el conjunt unit. Aquest sistema de soldadura resulta més eficient que els d'aportació amb bufadors oxigen/acetilè, perquè no afebleixen els materials a unir. aleshores.

Seguirem per tallar la barra roscada en una longitud d'uns 47 mm. col·locarem el tros de barra de 47 mm a la part roscada de' l'elevador, llavors ens quedaran uns 29 mm lliures on posarem una femella que serà el topall on darrerament col·locarem el tac auto perforant.

Utilització:

La utilització és la mateixa que per fer el forat amb una broca convencional o amb l'espitador, cal preparar la superfície a trepanar allisant amb el martell la ubicació, només cal tenir cura de no mantenir la broca gaire estona fent la trepanació, perquè quan ho fem amb l'espitador el tac s'omple de polsim, el que no deixa avançar el tac, en els dos casos. El tac el podrem utilitzar una sola vegada la qual cosa vol dir que farem el forat amb aquest i desprès l'usarem per col·locar-lo a la paret això ens obliga a dur una clau fix del 13 i unes mordaces de pressió per extreure'l. Una altra opció és utilitzar el mateix tac per fer tots els forats i deixar-lo fix fins que es trenqui o les dents estiguin trencades. L'útil dóna unes prestacions de rapidesa i de seguretat en la fixació dels ancoratges donat que no hem de repassar el forat i la profunditat sempre serà visible per les dimensions del tac. Cal dir que en qüestió dels tacs seria prou necessari utilitzar els tacs de la comercial "Espit" o de la "Desa" de característiques recomanades i garantits.

Respecte als tacs és recomanable fer una observació referen aquest tipus d'ancoratge, he trobat que en alguns antics equipaments ha estat utilitzats tacs d'expansió interior, de M-8 amb broca de diàmetre 10, dir que la vida d'aquests tacs resulta molt curta, pel seu gruix de 2 mm respecte al 4 mm dels que disposen del rebló posterior, posat que entren en oxidació i es trenquen, posant en perill la nostra integritat física.

Aquí us passo un enllaç que parla de la corrosió en ancoratges encara que és de canyons podem traslladar-ho a la espeleo on també trobem aquests problemes, http://www.barranquismo.net/paginas/materiales/corrosiondeanclajes.htm

Salut i al forat

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, A PROPÒSIT D'IÑAKI

2010-03-07T21:09:00.031+01:00

Desprès de dies donant-li voltes a l'assumpte m'he decidit a escriure un breu apunt sobre la noticia de la utilització per part d'un entrenador de futbol d'un vídeo sobre l'intent de rescat de l'alpinista IÑAKI OCHOA. Traspassat fent el que més l'omplia, la muntanya (el monte, com és refereixen per al nord del país). La qüestió que em sorprèn, que uns jugadors de futbol que guanyen un dineral hagin de ser motivats amb un vídeo on gent que en la seva gran majoria ha de córrer amb les despeses per poder practicar el seu esport, activitat o com és volguí anomenar. Fent-se reso la premsa en general i esportiva, que li dedicaren en el seu moment, el sentit morbós que acostumen a donar-li aquests temes, la rellevància que els hi permet el seu desconeixement i com no, falta d'interès, sobre l'activitat tractada. No ven...... bé, si algú mor o és en perill de.......... Perquè ho fan? quina motivació tenen? que treuen de tot això? preguntes sense resposta per a ells, i amb respostes sense sentit, també per a ells.

Altre tema seria els que reben el missatge, de fer equip, de fer pinya, res més lluny de la seva realitat al que s'agafen amb talonari i contractes estratosferics, la motivació a què fa referencia el vídeo és la de salvar un company que ha fet gran el mot, solidari de solidaritat, amb pensament propi i que sabia sempre on s'hi posava, no poden igualar ni tan sols comparar els motius que omplen i mouen a uns i als altres, ni de bon tros. La nostra motivació, en la que jo m'incloc, resultat, de superar-nos dia a dia a partir de les traves i altres inconvenients que hi trobem al llarg del camí, sense cap guany, més aviat pèrdues, l'única, la satisfacció de superar els reptes que conscient o moltes vegades inconscientment ens plantegem. En un equip de futbol els riscos mortals, mínims, perdre la vida per ajudar a un company, inexistents, i tot per cap emolument econòmic, simplement per amistat, moltes vegades, perquè si, simplement. Només gent de muntanya.

És bona la intenció, però aquesta essència, aquest exemple té altres motivacions, que no la de guanyar. Si no la de lluitar contra la mort, sàpiguen que és va contra el rellotge. Poder estic errat, segur, en els meus pensaments.

En definitiva caldria que aquells a qui va dirigit el vídeo comprenguin la dimensió humana d'IÑAKI. Encara que suposo que dins d'aquest col·lectiu algú comprengui o tindrà en certa mesura aquests valors d'empatia. Jo també els hi posaria aquest vídeo de l'ISIDRE ESTEVE, per al seu esperit de superació, http://www.youtube.com/watch?v=Rwt8JGqykBs&feature=related

Us deixo un vídeo de l'Editorial Desnivel titulat "Iñaki Ochoa, un toque de genialidad", interessant entrevista pel seu lliure pensament i el valor íntegre del seu discurs. Una frase que em va colpir dita per ell i això diu molt de la seva faceta humana " un heroe para mi, es el medico que curo el càncer a mi madre, ese es un heroe, yo, yo soy un turista profesional como algunos dicen........."

http://www.youtube.com/watch?v=qTf3urlmbbI

Salut i al forat. Que consti que soc Culer, i m'agrada el bon futbol.

POUS D'AIGUA, TECNOLOGIA ARTESANAL.

2010-02-17T22:34:00.001+01:00

Normalment quan requereixo desenvolupar un article, cerco informació en pagines de l'internet, cercant informació per ampliar coneixements, donar una bona i l'hora contrastada informació, de vegades em cal aprendre i entendre per conèixer ..... ningú és sabí ni tan sols en el seu ofici...... a banda de la bibliografia de què gaudeixo. Sempre, quan ens llevem aprenem una cosa més abans d'anar a dormir. Així que cercant informació sobre uns temes relacionats, trobo uns vídeos del Youtube, força interessants i que son de l'interès de la gent que segueix aquest blog, a estones tediós, també repetitiu, alguns cops interessants, prou que és difícil mantenir un nivell d'interès, m'agrada més explicar el que em fascina i/o interessa. Al tema, que se'm gira l'olla i surto per les Guilleries. Fa relativament poc temps un conegut, realitza un pou per poder tenir més aigua al mas, llogant un pouaire de la comarca. Havent-li de fer dos pous, doncs el primer d'ells no li sortia l'aigua promesa. Recordo ara les paraules del company David, Radomant per generació, allà on feren el primer pou ell avança que no el faria, car que les seves sensacions no auguraven prou aigua. El segon ha estat un èxit ja que a la meitat de profunditat l'aigua brolla clara i prou abundant. Dit això el preu que ha calgut pagar resulta molt elevat, cosa que omple de joia, però també hipoteca part dels minsos ingressos d'un pagès, amb més despeses que guanys, vida a precari sobre tot si els temps no son gaire gloriosos. I si això ho traslladem a l'anomenat tercer món, el cost, i la poca viabilitat econòmica pel que ni tenen els mitjans ni perspectives de tenir. Ara bé l'enginy és el que ha fet que l'ésser humà sigui capaç d'arribar a cotes insospitades.... també sospitoses que de tot hi ha a la vinya del senyor Manel. Agafem el bo que el dolent ja ho trobarem. En aquests països com deia, l'enginy i la bona voluntat de persones, fa que aquests problemes quedin relativament superats.

Poso aquest exemple, perquè penso resulta molt interessant per tots aquells que ens agrada fer andròmines, provatures i altres, pels que no fan però és meravellen amb el que fan altres, i per la qualitat pedagògica que desprèn el film. On et fas la idea de com algunes coses han arribat a ser possibles. No hi ha paraules, però si fets, pas a pas, extrèiem com és fa possible aquest procés, més que si ho féssim amb una maquina perforadora.
En l'esquema següent podem observar les diferents tipologies de pous, els de tipus artesià, el surgent que pel desnivell (gradient hidrològic) que hi existeix per al nivell piezomètric, brolla l'aigua sense necessitat que mitjans mecànics o electromecànics, els artesians que el nivell d'aigua resta per sota del nivell piezomètric i que l'aigua ha de ser extreta per bombeig. El pou convencional que aprofitant l'escorrentia s'omple a partir del nivell freàtic dels aqüífers lliures, també procés que s'interpreta en les mines d'aigua. Així seria a grans trets com extrèiem aquests recursos.

El vídeo és fet en dues parts, ens mostren com amb mitjans senzills i a l'abast ( en l'exemple de reutilitzar no reciclar) construeixen un pou, en el cas d'un aqüífer confinat, on difereix de l'artesià car que aquest surt l'aigua per si sola degut a què és troba per sota del nivell piezomètric. Així amb una gran astúcia penso comandats, pel de la bandereta d'alemanya, mestre i aprenents realitzen un pou en la gent amb escassos recursos poden gaudir de l'aigua font imprescindible de vida.

enllaços a les pagines del Youtube de, Video 1 Video 2

Salut i al forat.

AVENC GRAN DE LES ALZINES......... UN BLOC........UNS MEDALLISTES.

2010-02-07T20:37:00.003+01:00

Aquest article hauria de ser sense paraules, però resulta evident que de vegades les paraules fan falta. Més per descriure, I també per evitar mals entesos,...........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................

.......................... No és un error, m'he autocensurat.

Fa mesos que un grup de companys intentarem treure el maleït bloc, la cosa no va quallar per les proporcions de la pedra i la dificultat que comportava, i la cosa quedar en això.

Dies enrere un correu d'un company en comentava l'estat lamentable i de perillositat dels primers metres de l'avenc gran de les Alzines, posant èmfasis en el bloc que restava travat en el ressalt posterior al primer pou. A les hores em vaig decidir a posar-me una (inici, musica de la champions) medalla (musica de la champions, fi musica), trencar el bloc i treure'l, minimitzant la possibilitat de perill, que aquest caigués sobre d'algú.

En davallar, per realitzar les maniobres de desmuntatge del bloc es comença amb tascons d'expansió a rebentar l'obstacle. Recapitulo un moment, i penso en, que el bloc hi és massa ben encaixat i trencar-lo una feina titànica. La solució està en afermar la seva posició i que en cap moment cedeixi. L'hem lligat (cosida) a la roca mare amb un cable d'acer de 12 mm, dues xapes i químic. Falta algun detall, que acabarem de resoldre.

P.D: El bloc, no suposava gaire perill de despreniment (és totalment encastat, malgrat que bascula una mica), no més en el cas de què algú s'hi recolzés fen-te'l bascular podria caure. El perill poc evident però viu, és troba en l'accés pels blocs que resten solts pels voltants, fora de la part on hem d'instal·lar, vull recordar que aquest problema ja era present quan és va desobstruir. Prova d'això ha estat el petit bloc d'un pes considerable, que a passat per davant del meu nas, just estan en el ressalt.

Segons fonts autoritzades. Aquest serà el proper accés de l'avenc, s'anomenarà, L-20, Begues - Fondo. Caldrà l'ús de cordes, qualsevol tarja de metro o autobús serà valida, T-10, T-1, T-2, T-espeleo, T-espero.

Salut i al forat.

CONSTRUCCIÓ D'UN FOGÓ LLEUGER.

2010-02-01T20:45:00.003+01:00

L'ànim de minimitzar pes podríem dir que resulta quelcom de primordial, a vegades coses tant superficials però útils com és un fogó. Si sumem els estris que hem d'acoblar i l'espai destinat a ells pot ser prou molest sobre tot si parlem del que utilitzen gas, cosa que posa a prova la paciència en trobar el maleit recanvi. Abans d'establir-se el gas com a productor de calor per a escalfar el menjar en la muntanya o fent espeleo, existien els fogons de combustible líquid, de diferents materials, però això es va perdre en substitució com dic de l'ecològic gas. Darrerament torna a ressorgir els fogons amb combustible líquid que poden anar en un compartiment a part o que és poden acoblar quan sigui menester el seu us.

D'aquest tipus tenim varies versions, també amb combustible sòlit com és el cas del ESBIT , amb les següents característiques:

fogó petit plegable per a combustible sec

suport : en acer galvanitzat, gruix: 0,5 mm
Mida: aproximadament 9,9 x 7,6 x 2,2 cm
Combustible sec en envasos de cartró
20 x 4 g comprimits
Temps de combustió: al voltant de 5 minuts / comprimit
Pes total: 165 g Preu: 8'60 euros. Recanvi combustible 3,40 euros.

Seguiríem amb els més diguéssim complets, en tots els sentits. Com per exemple el OMNIFUEL, una bestia, ho crema tot fins a combustible d'avions (?). Per sibarites. les seves característiques serien les següents:

Un fogó que funciona pràcticament amb qualsevol tipus de combustible: ampolles de gas, cartutxos amb mescla butà / propà, gas blanc, gasoil / benzina per a cotxes, querosè / parafina, i combustible d'avió.

El OmniFuel constitueix un desenvolupament molt millorat l'Primus OmniFuel, dissenyat per a l'Himàlaia el 1995. Dissenyat cremador incorpora un sistema de preescalfat que estalvia fuel i minimitza el temps d'ús. La vàlvula de control dóna un perfecte i immediat control, amb un ajustament exacte de la flama. OmniFuel està dissenyat per suportar condicions

exigents, altituds extremes i baixes i altes temperatures.
Temps d'ebullició: 3 minuts. (+ 40 seg. Amb preescalfament).
Potència: 3000 W.
Ignició: Manual (no inclou piezo elèctric).
Dimensions: 140 x 85 x 70 mm.
Pes: 339 g (Ampolla no inclosa). Preu 175 euros.

Encara que no entri dins dels fogons de combustible líquid, tindríem el RANDO 360 de Càmping GAS, faig referencia a ell, perquè és el meu fogonet, de referencia, fa molts anys que duc i no m'ha deixat tirat, això si he agut d'acaparar ampolles de gas per un tub ( no sé si encara el fabriquen). Les seves característiques:

Compacte i eficient de petites quantitats d'aigua ( 1L). pots de 500 centilitres i 250 amb el mànec.
Autonomia: 60 minuts
escalfa 1 litre en 10 minuts
Combustibles gas
Pes 60 g. Preu: 43 €

Els darrers ens endinsariem en els de petites dimensions a banda del preu prou econòmic, en aquests casos utilitzem combustibles d'alcohol. Un estaria el TRANGIA no l'he vist funcionar, però té bona imatge en l'acabat i sembla ser, que funciona d'allò bastant bé. Les seves característiques:

El cremador Trangia funciona amb Tenol o alcohols etílics que són barats, segurs i
fàcils d'adquirir.
Fàcil d'utilitzar.
Bull un litre d'aigua a 10-15 minuts aproximadament.
Pes aproximat: 110 g. Preu: 14 euros

El darrer de les mateixes característiques que el mencionat anteriorment, s'anomena VARGO. També crema alcohol i esta fet en titani esta bastant ben fet i du unes potes i sistema plegable per col·locar l'olla o el pot a escalfar. les característiques serien les següents:

Fogó d'alcohol VARGO
Micró fogó ultralleuger de titani.
Potes i suport per al pot plegables.
Funciona amb alcohol de cremar.
Amb 50 grs d'alcohol d'una durada aproximada de 24 minuts.
Diàmetre del cremador: 60 mm .
Diàmetre obert : 85 mm.
Alçada plegat: 27 mm.
Pes: 28 grs. Preu 23 euros

Els preus son aproximats, recollits de diferents webs especialitzades en la seva venda.

Però a l'embolic, Jo no vull gastar-me ni 170 euros ni 14, a les hores que com escalfo l'aigua o la jalema de rigor i requereixo d'alguns estris petits i lleuger i que tingui semblants característiques al VARGO o al TRANGIA. I perquè no. Cercant per aquesta meravellosa xarxa d'informació que és l'internet, vaig trobar una cosa que a primera vista, doncs que dir, interessant, però funcionarà i com i amb que. Un petit i minúscul fogó que no pesa res. I fet amb materials reutilitzats, dues llaunes de coca-loca, birra, la estrella morada, etcètera.

La fabricació senzilla de mena. Dos envasos metàl·lics de les begudes que més ens agradin. Abans de deixar les seques amb paper de vidre trèiem la capa de pintura exterior, per allò de la mala olor, o fums indesitjables. Podem fer-ho buides, correm el risc de xafar-les, es pot fer, però com dic, amb compte. Un cop extret la publicitat indesitjable, tallarem la part baixa o cul de l'envàs en una altura d'uns 2 centímetres. Es pot tallar amb tisores o amb una fulla de kutex, galgada i col·locada en un suport. Tallades les dues parts, una serà la base en la que hem d'encaixar l'altre. Abans però posarem cotó fluix que quedi ben ple, Jo, he utilitzat cotons desmaquilladors, en quantitat, suficient. Encaixarem la part superior amb la posterior. Amb una xinxeta, punxó, també una broca d'un o un i mig mil·límetre, farem 5 forats en la part central còncava, és per aquí on afegirem el combustible. Tot seguit farem una sèrie de forat al voltant de llavi que forma el lateral amb la part còncava i que queda a mode de cremador. El podem marcar abans de manera simètrica. I ja tenim el fogó fet. Per posar-ho en funcionament afegirem alcohol en la part central deixant que el cotó vagi absorbint aquest, unes quatre càrregues seran suficient. A la cinquena afegida amb l'encenedor donarem foc, en el cas l'alcohol deixant que vagi cremant, i escalfant el fogó un cop agafa temperatura per evaporació començarà a cremar pels forats. Per evitar el contacte directe de l'àparell amb el pot o olla, podem fer una petita reixa amb el filferro d'un penja-robes, prèviament li haurem tret la funda plàstica. Altra solució pot ésser utilitzar el suport del fogó ESBIT, amb dos trossos del mateix filferro, però tallats rectes.

Combustibles, podem utilitzar tot el que esta pensat per encenedors, per encendre llenya o carbó, aquests tenen un problema i és que la seva combustió fa aquell fum negre bastant desagradable que deixa els pots per llençar. Els millors, l'alcohol de farmàcia o el de cremar que no tingui productes afegits.

Característiques:

Escalfa 1/2 litre en uns 5 minuts o menys.

Autonomia uns 10 minuts quan deixa de cremar com que esta calent podem afegir una mica més d'alcohol i continuem escalfant.
Pes: 32 grams, Preu: reciclar. no té preu,

Aquí la pagina on ho vaig trobar el muntatge: http://www.miracomo.com/vídeos/como-hacer-un-pequeno-hornillo-364/

Salut i al forat.

LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, EL POUETONS, BRUIXES I REGIRA-ROCS

2010-01-18T21:15:00.002+01:00

Sortida amb els companys del GEXXI.

Pouetons d'Agulles, les primeres noticies escrites sembla ser que venen dels escrits d'en Francisco de Zamora, que descriu la boca de la cavitat detallant de passada l'excursió que realitzar fins a ella a banda d'unes aquarel·les fetes per Pere Pau Muntanya i altre acompanyant.

.............Una de estàs cavernas son los dichos Pouatons. Trepando por un terreno escabroso fuimos hasta llegar donde dicen las Agullas, que es donde estan situados: tienen dos bocas, con correspondencia entre si, la una mas pequeña que la otra, en las cuales echamos piedras que hacian un ruido extraordinario, oyéndose de tanto en tanto. Nosotros procuramos medirlo por las dos bocas, y hallamos que tenia seis varas castellanas; pero seguramente no era su verdadera profundidad, .............

Però durant dècades era lloc on s'aixoplugaven, bruixes que accedien a l'avern, per visitar i fer festivals sexuals, amb en Pere botero, Llucifer, el Boc de Biterna. També on els gegants Regira-rocs foren llençats per art del bon Pare celestial a petició dels bons cristians que duien plegaries al cel, per les maldats d'aquests primers, per haver-los mal llevat el blat que hi conrreuabant en la plana a prop de la muntanya. Jo, aquesta llegenda em fa pensar, si l'analitzem bé fa la sensació que....... girant l'historia. Els regira-rocs que no eren més que simples peons, simples pagesos que subsistien i que feien la feina més feixuga, artiga i rompre, fent bancals, per contracte de Boïga, també existia el de Rabassa morta, amb el que els propietaris ( perquè la terra sempre ha tingut propietaris, coses del capitalisme) asseguraven l'esclavatge dels seus treballadors, també assegurant-se el tros. Així l'arrendatari (Rabassaire) no podia mai de la vida obtenir terres ni beneficis clars, o foten-los una part important dels seus benefici. És possible que aquests regira-rocs fórem una mica maldestres àdhuc una mica animalots. Crec que en l'època, per aquelles contrades delicadeses poques. Possiblement el propietari els hi fes una mala jugada i poc a poc i en venjança aquest mal llevessin tot el que arreplegaven, d'aquesta manera l'amo, que estaria per sobre del bé i del mal, donant t'els mala fama els posés en contra de la resta de la població i els altres pagesos de la zona. I fent-se el salvapatries, contacta amb la màxima autoritat divina amb l'ajut del poble, poruc, ruc, i de poques lletres. I pagant algun bandoler de pocs escrúpols que els llençar pel forat del Pouetons .....matant el gos, morta la rabia.... i per donar un caire diví convencé al populatxo que els pallers ara eren agulles de pedra. Coses de l'imaginari col·lectiu, veiem el que la nostra ment és vol creure, mentre, distreuen la nostra atenció a un altre lloc, així el que resulta important, passa a un segon o tercer o ves a saber quin ordre. I si no és veritat és ben trobat.

Bé com us podeu donar compte he arribat fins aquí sense explicar res de l'activitat que vàrem fer aquest diumenge, ferem cota que era el que és pretenia i remata feina pendent. En Joan ja ho ha fet en el seu blog. Explicar que, com sempre resulta un plaer fer espeleo amb gent eficient i amb ganes de passar-ho bé, i disposada al que calgui.

Salut i al forat.

UNA LLUMENERA MÉS, Serv-Ligth 2.0 / Serv-Ligth 3.0

2010-01-03T17:14:00.001+01:00

Com era d'esperar el mercat de les llums frontals per espeleo va creixent i per aquesta regla, el preu proporcionalment baixa o és manté estable (coses de la crisi mundial), el que fa assequible poder gaudir d'il·luminacions prou bones i econòmiques (preu qualitat).

He trobat un parell de llums frontals per a casc de la casa Serv-ligth, http://www.serv-light.com/index.html , resistents a l'aigua amb un disseny senzill i adaptat a les necessitats del espeleo. I com dic si no enganyen el preu bastant raonable per la potencia lumínica que aporta de 240 o 900 Lumens, segons el led que dugui. Podent muntar dos tipus de led el ssc P4 amb 240 lm o el ssc P7 d'una potencia lumínica de 900 lm. Alimentar-les amb una bateria de Liti - Ió tipus 18650 de 3'6 volts carrega d'entre 2000mAh a 3000mAh que son les ultimes que hi ha al mercat . Revisant el web de DealExtrem observo que comercialitzen bateries de liti de mesures similars a les AA, de les protegides de 900mAh. L'únic inconvenient i segurament en això rau el seu cost, és que hem d'adaptar el portapiles per alimentar el llum o unir-ho al cable del portapiles (en aquest apartat la cosa no resulta gaire clara si proporciona el portapiles o no, en tot cas informar-se) i limitar la tensió a 3'6 / 3'8 volts amb un resistor a l'ús sabent que un grup de piles, exemple piles alcalines de 1'5 volts per quatre tenim una tensió d'uns 6 volts. Dos enllaços on es pot calcular la resistor necessari per limitar el voltatge que li cal al led, http://www.ledsinternational.com/espanol/descargas.htm o http://led.linear1.org/led.wiz . Resulta important saber en tots els casos que la resistència l'hem d'unir al terminal negatiu del led encara que sembli indiferent a primera vista degut allò del sentit del corrent elèctric de negatiu a positiu i la càrrega. També es té l'opció de muntar un regulador de corrent o adquirir-ho a http://www.dealextreme.com/details.dx/sku.4735 o http://www.dealextreme.com/details.dx/sku.6190 , hi ha altres comercials que venen aquests reguladors, penso, però que sota comanda ja venen integrats. Té alguns inconvenients que cal valorar, exposats aquí.
Total una llumenera més, escollir la que ens interessi, una feina feixuga.

Salut i al forat, que els reis d'orient us duguin molts regals.

COMUNICAT TÈCNIC DE L'EMPRESA KORDA'S

2009-12-29T22:14:00.003+01:00

No soc gaire partidari de donar noticies d'altres llocs web, però el tema vist de la data que esta publicat i no s'ha fet reso en cap altre lloc o els blogs que jo segueixo no fan referencia. Penso resulta interessant, pels accidents que s'han produït darrerament i algunes queixes de cordes deteriorades o suposadament deteriorades. Tampoc bull ser alarmista mai ha estat del meu gust ser-ho, soc més partidari de la causa efecte, i en primer cas en la prevenció que no pas en la lamentació. Seguint aquests paràmetres. Pel que com dic és interessant donar publicitat a segons quins temes.

L'enllaç esta extret del web de la Federació Catalana d'Espeleologia, dona algunes recomanacions per part de l'empresa Korda's, sobre les pautes a seguir per saber l'estat d'envelliment d'aquestes per l'ús, amb unes recomanacions per esbrinar l'estat que és troben. L'informe és un resum d'un estudi molt més elaborat.

Esperant que us sigui d'utilitat seguiu el següent enllaç.

http://www.espeleologia.cat/Arxius/Nota_tecnica_kordas.pdf

RECERQUES I EXPLORACIONS, PUGMOLTÓ, MAS TRAVAL, PASSEU-HO BÉ FINS L'ANY QUE VE

2009-12-21T21:17:00.001+01:00

Bé, com cada any, acaba un cicle i torna un d'altres dels ritus humans que és generen en el cicle, el de desitjar, regalar, consumir, menjar, posar-se com un cerdo, que diria en Rafa, i tot allò del ritual Nadalenc que com any rera any, indica que finem un altre cicle de la vida, i com un, no és menys s'apunta a la festa de les bones voluntats, i auguris per l'any que en breu retornarà a començar, amb un nou numerant, però torna el cicle de la vida continua i continua d'una manera inexorable cap a la fi, la fi del dia, del mes, de l'any, de la dècada, i etcètera, in secula seculorum.

I com si no hagués passat més que un instant estem congregats per fer la sortida de Nadal, barra, final d'any, barra, fi de curs, dieu-li com millor us vagi, amb els col·legues del club, dels que m'acomiado d'ells per canvi de seu social. Ens anirem veient això si, ho desitjo.

Com resulta lògic la qüestió era gaudir d'una diada espeleològica, que no castellera i fer una jalema tots reunits, malgrat tot el que diuen les autoritats i vigilants autoritzats per aquests primers, conforme a les tasses alcohòliques i etíliques, però tampoc som tan joves per fer, segons quins dispendis.

Però anem al que toca, i a les penes punyalades, abans del dinar, trobada al punt de trobada habitual. Dia fred de co....llons, temperatures per sota de zero, el més proper al fred Siberià. La moral és alta i la gent té si més no ganes de reunir-se i fer espeleo. No tenim gaire clar el que farem. La zona escollida enguany Puigmoltó i voltants. Un grupet anirem a fer aquest el Puigmoltó, per intentar no allarga l'arribada al restaurant, avencs petits de poca fondària i complicació minsa, la resta es reparteixen pel fondo de la Tronera, sembla que li hem agafat estima al lloc. Cau el Puigmoltó i ens assembla poc i com que a prop del camí trobem el Tapat del Mas Traval o Petit del Mas Traval, decidim fer-hi un cop d'ull, tant ull que hi entrem amb el cos i tot. Dues cavitats fòssils, estat de descalcificació, que encara gaudeixen d'aquella bellesa que les fa agraïdes de gaudir. La primera amb uns 26 metres i l'altre sobre els 20 metres, de les que diem de col·leccionista.

Xerrades de espeleos que enriqueixen les tècniques i les possibilitats de variar, segons quins aspectes, discutint la jugada de com instal·lar millorant la seguretat. Poc a poc anem retornant vers als vehicles per realitzar la darrera etapa de la nostra trobada, la part corresponent a l'espeleologia omnívora, que també agrada, o motiva, que penso diuen els joves i no tant joves. Finalitzant un dia més dins del cicle de la vida i de les celebracions que els humans hem inventat per no sentir-nos sols, poder si que ho estem?

Que gaudiu d'aquestes festes de pau i amistat on segons diuen és paren les guerres, i la gent de totes les condicions s'agermanen, per celebrar el naixement del Salvador. A l'endemà tots a lo nostre.

Salut i que la espeleo us acompanyi. I Bon any nou.

RECERQUES I EXPLORACIONS, AVENC EMILI SABATER, UN RECORD PASSAT.

2009-12-13T21:23:00.002+01:00

Aquest dimarts passat, teníem intenció d'anar a fer una cavitat amb l'ànim d'estirar una mica la musculatura. l'Eloi tenia un conte pendent amb el "tap de Xampany" l'anterior vegada el vàrem haver d'ajudar a superar el pas. Així que decidirem anar a visitar l'avenc Emili Sabater. No, abans de passar per la ciutat Comtal a fer una reparació d'urgència, coses de la feina, solucionat el problema enfilarem direcció al Garraf, teníem el pressentiment que la cavitat seria ocupada. Però tal contracor no hi existia la boca era talment solitària, tot el contrari que la penya Ginesta que com tots els hiverns sembla la Rambla de Barcelona. A les hores ens adonem que, ens havíem deixat les botes en el cotxe sort que en el Mugre-móvil, com anomena el meu cap la furgona, duc les botes d'aigua per si cal en algun servei, previsor que és un.

Com tothom sap l'aproximació fins l'Emili, nom afectuós amb el que s'anomena aquest avenc, és com de la família, queda molt a prop del cotxe, així que ens calcem i enfundem la granota, en un pic ens atansem a la boca. Com sempre fem la litúrgia de mirar-nos el forat com si no l'agúes vist mai, centenars de vegades, un altre cop, més.

Mentre observo el forat veig la placa commemorativa del traspàs de l'Emili, el de carn i ossos, i recordo aquells dies de la trobada al Garraf on el vaig conèixer personalment, era un, més entre tot el grup de gent que vàrem treballar per fer aquella gloriosa trobada. Mirant la boca tingué el record de com ell havia trobat l'avenc que duria el seu nom. Eren paraules de la seva boca, no recordo si era tornant o venint, comentava l'Emili que, s'aturaren a fer un mos, assegut en una pedra plana i degut a la seva hiperactivitat, mentre menjava gratava el terrè i nota que les petites engrunes de terra s'escolaven avall, donat la sensació que allí restava quelcom interessant, i així és descobrí, un dels avencs més visitats de tot Catalunya, no erraria si, digues que el més.

Sorprèn pensar que aquest avenc fou desobstruït, veient avui dia el seu accés, on ara és poden fer varies instal·lacions en el seu dia s'hi cabia justet. Posteriorment i mentre escric aquest article, recordo que en el fòrum del GEXXI, aviem comentat tot aquest tema que si la boca era massa gran per haver estat desobstruïda que si pum, que si pam. Per sort un dels companys adherit al grup, feu l'exercici de donar-nos llum sobre els esdeveniments succeïts durant la troballa de l'anomenat avenc, amb un altre versió d'un del tres espeleòlegs que participaren en la seva primera localització. Explicant la versió de l'Emili, filparranda li vaig escoltar dels seus llavis, l'altre versió explica uns altres fets segur menys gloriosos, o menys elaborats, com dir-ho........ menys romàntica, àdhuc com si és tractes d'una altra cavitat.
Pel que sembla aquest tres companys tenien el costum de seguir la marxa d'una manera esgraonada per anar pentinant les zones a la recerca de nous forats. De sobte L'Emili trepitja una llossa que és balancejava i que treien-la van poder accedir al primer pou, veient que es tractava d'una de les més boniques cavitats trobades fins a les hores. Pel que sembla les dues versions son producte només que una confusió o mal entès sense mala fe, de qui havia entrat el primer o qui havia estat el primer. L'imaginari va posar la resta. No crec que tingui major importància, però una cosa m'ha dut a un altre, ja que descriure on i com és l'avenc...... qui no el coneix?
Sense cap dificultat davallem el pou d'accés a la sala, d'aquí superar les estretors fins arribar al tap de xampany, com sempre, el dubte, entraré, però sortiré?. L'Eloi se'n fot de mi, jo me'n fotre d'ell, més tard, car que a cada un li costa, el que li costa.
Tot aquest relat és a mode d'anècdota, l'únic dels tres personatges de la historia que he conegut fou a l'Emili, del que puc dir era un home bo. I que ningú interpreti cap defensa de cap veritat absoluta, hi ha qui és crea la seva veritat, hi ha qui creu en la veritat, hi ha qui diu part de la veritat.

Salut i al forat.

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, COMPETICIÓ, L'ENTRENAMENT, I ESPELEOLOGIA

2009-12-07T18:25:00.000+01:00

No estat mai un detractor de la competició, amb l'ús de les tècniques que desenvolupem en espeleologia al contrari faig pales el meu recolzament, inclús en la trobada del Garraf intentarem crear una prova esportiva semblant a una cursa de regularitat o ral·li espeleològic amb un èxit..... realment penós. De totes maneres m'ho mirava de lluny i amb allò de.... un dia aniré a veure com es treuen els ulls els medallistes, (medallistes, en un to afectiu). Entenc que vulguem o no, tots competim d'una manera o un altre, i cerquem medalles, uns, metàl·liques, altres de vidre, i també aquests últims intentem treure'ns els ulls uns als altres, sense fer-nos mal. Tot això té similituds. Tots competim amb més o menys respecte, competim, en una societat que encara que no ens agradi és competitiva això té un important decalatge dins nostre i qui digui el contrari menteix o me la fot per darrera. Amb els defensors a sang i fetge de què la competició no aporta res a l'espeleologia com alguns l'entenen, aquí no entraré en discussions del qui té raó, però si saps treu-ne profit, qui sap. Primer escales de corda, desprès elektrons, més tard cordes i sempre hi ha qui posa el crit al cel, perquè?

Segurament tendim a fer-nos talls al pit, perquè hi ha qui utilitza tècniques utilitzades en l'espeleologia, per competir!!!!!! heretgia!!, a la foguera!!!, resulta i si no vaig errat, físicament desenvolupem una activitat pseudo esportiva o més clar utilitzem una practica esportiva vinguda de l'enginy per poder davallar una vertical, quin mal hi ha en poder utilitzar aquestes tècniques utilitzades en la nostra estimada espeleologia. I mesurar forcés amb un adversari de carn i óssos, he mirat sota el llit i res de res, el problema resultarà ser els diners, quins diners? com en tot esport amateur, no professional les despeses corren a càrrec dels interessats amb segurament alguna excepció. O, és la por al que ens supera mentalment o que... veiem un immigrant pel carrer i si no té bon aspecte ja resulta ser mala persona? No cerquem la palla a l'ull aliè quan nosaltres fem cops amb la biga que duem a l'ull. Generositat, i enteniment entre els que som de la mateixa condició gent que fa espeleo i viu per l'espeleo, no siguem ronyosos, penso que hi ha qui ens la fot i no precisament fa competició.

Altres gestos estaria en la promoció d'aquesta disciplina dins de l'àmbit de la competició a l'hora en l'escolar i també presentar l'espeleologia dins del seu habitat com son les cavitats, el que si que certament el públic s'interessa més en l'aspecte visual que no en el terme espeleologia, pel desinterès que això implica dins del nostre col·lectiu, poder ens tanquem massa en nosaltres mateixos i més aviat presumim del que som que no del que fem. La competició o TPV (que és llegeix rar i sona fatal, que també seria, Terminal de Punt de Venda a on ens cobren en els restaurants), a la fi és un bon aparador, no és bo banalitzar ni menysprear aquesta opció, el perquè, el com, tenen la seva importància, però...........

Per sort, el meu parer o desinterès va fer un gir inesperat. He tingut la sort de coincidir amb gent que s'ha mogut i es mou per l'àmbit de la competició, i per curiositat i convidat per aquests a fer una prova d'entrenament en circuit. Santa paciència la seva, amb una gran subtilesa, i un gran sentit de la docència ens deixaren primer provar, millor dit, fer un penós intent de passar el circuit amb els nostres medis, un fracàs. D'una forma didàctica i planera, i amb algunes modificacions de l'equip, que ens aconsellaren, el que resultava un desastre, millora ostensiblement. No per falta de capacitat res més que pel concepte, acceptat per mi en els anys que porto practicant espeleo era erroni, que no dolent , adaptat a un nivell de progressió també erroni. Després d'això comportava un reciclatge mínim per dur a terme certs moviments i progressa adequadament a banda d'utilitzar altres tipus d'aparells que donen altre sentit a la progressió, a tot plegat. Clar que quan competeixes el que prima resulta ser la velocitat o dit d'altre forma minimitzar els temps, guanyar al teu adversari, competir per ser, no el millor si no tècnicament perfecte. Això aplicat dins d'una cavitat i posat en practica resulta ser de gran ajuda a l'hora de modificar certs aspectes, de seguretat, fluïdesa dels moviments, mecànica del material emprat, en definitiva una gran quantitat de recursos que fan que aquella superació que abans era pura força resulti pura tècnica. Cal dir que això no és flor d'un dia cal entrenar regularment i polir els problemes tècnics que dona els vicis adoptats. Més tard decidirem si fem carreres o seguim igual.
Penso hem d'aprendre uns dels altres, més d'ells. No serà espeleo perquè no es desenvolupa dins d'una cavitat, segur. El que si que puc dir que ells, son espeleos, i els tractem com a bitxos rars, no siguem més papistes que el Papa, no serà que els rars continuem sent nosaltres?.
Mentre son una minoria en uns anys.......

A la Su i el Jordi que la espeleo us acompanyi.
Salut i al forat.

LES CRÒNIQUES DEL GEXXI, ELS GUERRILLERS I LA POLS DE LA GUERRILLA.

2009-11-22T21:58:00.001+01:00

Avui, sortida popular a l'avenc dels Guerrillers, una sortida més del GEXXI, aquest cop, uns 12 si no vaig mal contat. a les 9:30 de matí quedem en trobar-nos a l'aparcament abans d'arribar a la meravella mundial de l'abocador del Garraf, ara amb arbrets que creixen i una caseta amb xemeneia i tot, ha demés els hi arriba la corrent elèctrica, un que és meravellà amb qualsevol cosa.

Dit això puntualment hem anat arribant al lloc indicat. Salutacions, presentacions i totes aquestes coses, que s'han de fer per educació, retrobament de vells coneguts i altres qüestions.
Enfilem la pujada fins a les boques, localitzades en aquell turó, en la distancia, paret, vist de prop. Les vibracions semblen bones i estem disposats a fer cota i si tot funciona fer l'integral dels avencs. A pocs minuts un primer grup ens plantem al costat de les boques. En breus instants el gruix de l'expedició arriba al lloc. Preparats per començar a davallar, uns accediran per l'avenc dels Guerrillers i comencem a davallar les seves primeres verticals. Pèndol a poca distancia de la base de la vertical del pou, ens mena a la primera de les gateres del dia o passos estrets, de poca dificultat du en una vertical estreta, però coberta d'una crosta calcaria d'un marró ataronjat, fins a la base del pou Fraguas, bellament decorat, on localitzem la part més bellament ornamentada de l'avenc. Continuació de la sala Arbones on també es concentra altra quantitat de l'exuberant paisatge espeleològic d'aquesta cavitat.

En un extrem de la sala un pas forçat mecànicament ens porta per una finestreta vertical , i bastant selectiva a la capçalera del pou Dalton, on arribem a la cota més baixa penetrable d'aquesta zona de la cavitat. En la base d'aquest, una magnifica colada de tonalitat marronosa que amb quantitat ens fa meravellar-nos de l'entorn on ens trobem. Retornats a la capçalera del pou Dalton, coincidim amb els companys que han davallat per la boca de l'avenc de la Guerrilla. Aquí, alguns (jo) tenim les nostres dubtes de si tornar pel mateix lloc o sortir per l'altra boca. Perdut el sentit comú, sortiré per l'altra boca ( alguns companys han entès que era massa estret i amb criteri han accedit per l'avenc dels Guerrillers) els primers metres son un pou acampanat de bones proporcions. Aparti de la seva capçalera s'inicia la via Ramonage, i dit en Francès o com ho dirien ells, es tracta d'un, POULLU o POUYU (és una transcripció lliure i sense cap rigor pel que les meves disculpes als ofesos, algú ho aclarirà) en referencia a la similitud amb un budell. L'impacte d'arrossegar-me físicament per un budell ple de pols degut a la descalcificació que pateix aquesta part de la cavitat, estat fòssil. Les penes no acaben aquí un primer pas selectiu que superes fàcilment amb la seva dificultat o gracia, pensant il·lús de mi, que ja estava tot superat. Però, hooo!!! sorpresa si falten els dos més autèntics, un pas horitzontal amb les mateixes característiques que l'anterior. Mateixes? pitjors!!! si més no els meus malucs no opinaven el mateix continuen dient el mateix, no, no, no. Victorià, desprès de fer un cop de mà per passar trastos, feina d'equip. L'aire fresc i humit, hem colpeja el clatell, la darrera arrossegada i no torno a entrar més aquest forat........ fins la propera. Bé com sempre una jornada divertida i ben aprofitada amb la sempre bona companyia de la Gent del GEXXI i agregats, convidats, digues-li com vulguis. Els espeleos ens estimem amb les nostres rareses, però en el fons i mai millor dit ens estimem.

P.D: No hi ha fotos, perquè m'he deixat la càmera al cotxe, altre cop serà. Aquestes dues eren de la darrera vegada i penso que no son meves. Per possibles repeticions, dur moltes bagues, moltes.

Salut i al forat.

EL CANVI CLIMÀTIC O EL FINAL DE LA QUARTA GLACIACIÓ ?

2009-11-17T23:46:00.005+01:00

Abans d'ahir el company Miret que ens té acostumats a un joc d'endevinalles, en el fòrum del GEXXI, publicava una foto d'un descens molt peculiar. No més vaig observar la foto sabia de quina cavitat és tractava, perquè la primera vegada que vaig anar a davallar la seva vertical encara era semblat a la de la foto. La cavitat en qüestió és la Bòfia del Port de Compte. Cavitat situada a uns 2048 metres amb una profunditat de 31 metres i un recorregut d'uns 60 metres, en el terme municipal de la Coma i La Pedra, no sé si és el terme municipal, així ho he llegit.

La qüestió és que com podreu observar al final de l'article, la imatge presa en els anys 60, podem observar com els espeleos baixen pel tronc que esta encaixat, sobre una muntanya de neu, l'alçada no crec que sobrepassi els 5 o 6 metres. Cert és, que durat molts anys era lloc de recollida de glaç de la gent de la contrada. Prou que el primer cop que la davallarem mentre sortíem del forat, un home del lloc, pastor per ofici, ens descrigué la cavitat fil per randa, donant fe de què, el que deia era veritat. Constatant el fet de baixar al fons del pou per un tronc clavat a la pila de neu. En aquella epoca la muntanya de neu era més petita, el ràpel devia de constar d'uns 10 o 20 metres, aterrant sobre del pilot de neu. Aquesta exploració la devíem dur a terme a finals del 90, penso que devia ser en aquella època. Com dic el tronc ja no hi era i l'acumulació de neu havia minvat. Anys més tard setembre de 2007, juntament amb l'Eloi férem l'exploració. Creient que encara hi seria la pila de neu, quina seria la meva sorpresa, quant al treure el cap per la zona que et mena a la vertical, de neu, res de res, en el seu lloc una mena d'enfonsament, colmatat per blocs, al damunt d'aquest, un garbuix de troncs de totes les mides, enverdits per la humitat que regna en l'avenc o bòfia, la temperatura també bastant baixa. I com no una coral de gralles esparverades per la nostra presencia. En qüestió d'uns 40 anys la muntanya de neu a desaparegut, No sé si degut a l'escalfament del planeta, cosa que ens venen diàriament ( algun interès hi ha?) o estem arribant al final de la glaciació? sigui com sigui alguna cosa esta canviant, les glaceres retrocedeixen i això ens fa por.

(foto cedida per F. Miret)

(any 2007)

Salut i al forat.

RECERQUES I EXPLORACIONS....GEXXI, FOTOS, INICIACIÓ.

2009-11-15T23:08:00.001+01:00

Avui tocava fer relax desprès d'una parada tècnica per acabar vacances degudes i fer feliç a la parella. Comencem iniciant a un company, conegut, que desitjava provar això de la espeleo, més poder per insistència meva que no pas per ell encara que s'ha deixat enganyar fàcilment. També l'interès per fer proves amb la nova adquisició per fer fotografies que desprès de mirar i remirar, i cercar models, preus i ofertes, m'he decidit per una "reflex" Cànon, que un cop esbrinat el seus secrets, no m'ha decebut el que falta és acabar de polir la mà que la controla, realment bastant desastrós, segurament amb el temps i el costum de ferla anar arribaré a fer alguna foto més presentable. a la festa s'ha unit ha darrera hora d'ahir el company Joan, "Monty" pels amics. Bona companya com sempre, de conversa fàcil i acudit dolent, una salutació a la meva "cunyada" per l'acudit fàcil, un cop t'acostumes........

L'objectiu era fer quelcom fàcil tant per al ritus iniciatic, cal donar, però no tot, poc a poc i bona lletra. I que fos agradable visualment, tant per al subjecte a iniciar com per fer proves de fotografia i provar certes configuracions de la maquina fotogràfica.

Ja feia temps que tenia decidit el lloc prou que fou una descoberta sorprenetment agradable. Als volts de les deu del matí ens trobàvem amb el company Joan en algun lloc determinat del Garraf, perquè gaudis d'una relaxant jornada espeleològica, fàcil senzilla i fotogènica. Calia un lleuger passeig, fins al lloc on localitzem l'entrada de la cavitat, esmorzar, equipament lleuger, i a gaudir, iniciar-se, fer espeleo.

Avis per navegats, no admeto comentaris d'anònims, no més si van signats amb un nom mínim, tampoc i ho vaig deixar clar un cop, ho puc repetir més vegades, cap tipus de qualificacions, les que siguin i jo admeti, cap ni una.

Salut i al forat.

HEROIS QUOTIDIANS "NIÑOS DEL CABLE"

2009-11-06T01:12:00.004+01:00

Certes vegades el món i ara més, ens ofereix imatges que treuen la respiració, d'altres sorprenen no sé si tristament o .......... Però en molts països la crisi és eterna i les vides anònimes de molts ciutadans d'aquest planeta no omplen les seves veritables i mínimes necessitats, que a nosaltres ens sobren, el sols fet de voler anar a l'escola pot ser una aventura dins de la més alta inconsciència. Però la necessitat fa que en països llunyans, aquesta inconsciència faci que aquests herois anònims puguin algun dia ser més que herois, així ho desitjo. El meu més sentit homenatge a aquests herois quotidians. I desprès ens queixem, no sé de què? http://www.youtube.com/watch?v=qfuDTwanjaw

VERSIÓ 1.1 DE LA CONNEXIÓ PER AL TREPANT UNEO.

2009-10-27T21:45:00.005+01:00

Em plau que, companys com el David P. facin versions lliures i prou practiques del muntatge per al trepant Uneo. Resulta interessant que cada persona posi la inventiva i els recursos que hi disposa per igualar o millorar els sistemes que fem servir en espeleo i altres activitats que relacionen la utilització d'aparells mecànics. Les millores com la utilització per l'ús de trepants com aquest, fan possible que avancin les exploracions el seu pes i la versatilitat. Jo no duc l'espitador porto el trepant.

Seguint algunes recomanacions, que no consells derivats de la meva experiència desprès d'haver adaptat el trepant en qüestió, el David ho ha fet a la seva manera i l'ha quedat força bé, l'ha clavat que diríem. Segons em comenta ha embolicat les bateries, desprès d'haver-les unit amb soldadura d'estany, amb "Armaflex" o "cuquilla" (espuma elastomérica, http://www.isoplast.cl/Isoflex-E.pdf ),

que pels neòfits seria les fundes que s'utilitzen per aïllar els tubs de calefacció, aire condicionat, etc. Trobem diferents gruixos de 9 a 16 mm d'espessor, aquest tema queda a les necessitats de cada un.

A banda ha acabat el muntatge tancant-les amb una bossa de tanca ràpida, per evitar en cas de mullena que aquest tipus de neoprè xucli l'aigua, ja que actua com una esponja. desprès tot el conjunt queda a recer amb una bossa de càmera fotogràfica o similar que en bandolera la duem penjada com si res. Un connector aeri uneix el paquet de bateries amb el trepant, penso que ha mantingut les bateries originals dins l'aparell. L'he demanat que em passes unes fotos per il·lustrar aquest article. Que molt amablement m'ha cedit. Gracies. Un aplaudiment: Plas!

Salut i al forat.

IL·LUMINACIÓ PER A CLINÒMETRE, CLINOVISOR.

2009-10-19T20:05:00.002+02:00

De vegades els aparells per topografia, no tenen les característiques o si la tenen, son poc útils a l'hora d'utilitzar-les sota terra, en llocs on la visió resta restringida a l'espai que ocupa la nostra il·luminació i la dels companys. Així com la brúixola la utilitzem en posició més o menys horitzontal i per aquesta causa queda prou il·luminada per la llum del frontal, podem amb poca o gran mida fer la lectura de les dades que obtenim d'aquesta. En el cas del clinòmetre la lectura queda totalment a les fosques per la falta de llum que és direccióni a l'aparell, el posem com el posem ( no més té una posició). No més hi ha una solució, la de dirigir un lot o un frontal lateralment per poder observar la lectura que mesura el clino. Pensant una possible solució per no tenir aquest enuig evitar dur més coses penjant o apèndix molestós una possible solució seria la de fabricar una caixa, en el cas, metàl·lica amb un llum interior que fes la suficient llum per obtenir una bona lectura, sense haver de fer maniobres.

Aquest acoblament, com podríem anomenar-ho, fa que integrem el clinòmetre en un conjunt que sigui portable al temps que poguérem fer una lectura ràpida i no errònia gracies al llum directe.

El més complicat, fer la caixa que allotjarà el clinòmetre. En concret vaig utilitzar xapa d'alumini de 1 mm. Podem començar per fer una plantilla de cartró per obtenir unes mides acords amb el clinòmetre aconseguint que encaixi dins, desprès construïm la capsa en alumini o qualsevol material que sigui mal·leable (també fibres de vidre o similars la qüestió tenir un contenidor, prou resistent). Un cop realitzada la capsa, el pas evident, mecanitzar els forats i fixar les llengüetes d'unió dels plecs de la xapa, en el cas amb cargol roscant per xapa, també podem utilitzar reblons d'alumini de 2 o 3 mm. El forat del visor ha d'estar en concordança amb el visor del clinòmetre. Fet tot això passem al muntatge de la il·luminació, el primer prototipus duia una bombeta d'incandescència, s'accionava amb un polsador de botó.

Més tard fou reemplaçat per un circuit amb LED, que estalvia pila a l'hora que dona una llum més blanca amb Led alta lluminositat BLANC 120º 4500/8000 mcd 3,5/4V cc, http://ledz.com/?p=led.auto.piranha, una pila de 9 volt que dona una amplia autonomia. Un polsador de palanca "sèrie 700" d'un circuit, ON/MOM. Per poder fer funcionar el LED hem d'intercalar una resistència de 22 Ohm que limitarà el pas de corrent i voltatge per il·luminar el LED.

Per acoblar el conjunt clino il·luminador vaig construir una mena de L que amb un cargol s'ajusta a tot el sistema, cal dir que la rosca que du el clino és diferent a la mètrica habitual, (Whitworth (?)) http://www.aprendizaje.com.mx/Curso/Proceso2/roscas.htm. També podem ajustar-ho tot amb un tros de goma tallada d'una cambra de roda petita (Vespa, carretó d'obra......) o de bicicleta. Completat el muntatge la seva utilització resulta fàcil i còmoda en la lectura de les mesures. Cal tira amb un dit del polsador a manera de gallet, mentre prenem la lectura mantenir-ho pressionat.

Per facilitar més la lectura podem arribar a acoblar un petit punter làser al costat contrari a l'òptica per on observem les lectures. D'aquesta manera apuntem a un punt de referència fixa que ens serveix per fer les visuals amb l'horitzó del clinòmetre. Les connexions les farem seriant amb la resistència que alimenta el LED així quan accionem el polsador aquestes ens dirigirà el feix lumínic al lloc on apuntem. Gaudint de més precisió.

Salut i al forat.

UNA FONT, UNA MINA, LA FONT DE SANT TOMÀS.

2009-10-16T16:26:00.003+02:00

Collserola no sempre ha estat el pulmó verd que tots creiem. Anys avans, era ple de bancades amb vinyes, i altres conrreus productius, que encara avui podem veiem si penetrem en alguns llocs. Massos on la gent vivia una vida a pagés, de viure del conrreu. El que feia que tot devia de tenir una fisionomia diferent. I per altre banda aquest tenien que buscar-se la vida en tots els setits. Un d'aquest sentits és, i era l'aigua, aixi que no resulta estrany trobar encara alguna mina prop d'un mas, ara deixat de la ma de Deu.

Segur que en els seus dies gloriosos aquesta font o mina d’aigua, que era perduda, colgada de matolls. Possiblement donava aigua a l’enrunat mas de can Sauró, a un centenar de metres d’on és l'accés a la mina.

I deia abans perduda per la senzilla raó que cercar-la fou una agradable sorpresa, sobre la planimetria constava com a font de Sant Tomás cosa que feia despistar un xíc, així que un dia qualsevol d'aquells que agafo la bicicleta per desintocsicar-me del tabac, al passar pel lloc, vaig anar ha agafar aigua per omplir el bidonet i treurem la curiositat que el meu cervell inquiet barrinaba, per localitzarla com a punt de recollida d'aigua per les excursions ciclistes que faig per la zona. La sorpresa majuscula estaria en comprovar que és tracta d'un minat d'aigua. El poder accedir, doncs la porta metàl·lica encara ara en bon estat, era pràcticament soldada, pel rovell produït pel rònec al qual ha estat sotmesa. Un cop establert el seu accés l’exploració i la seva topografia, fou bufar i fer ampolles.

Així doncs us faig una descripció del seu recorregut, i pugui valer aquest article per si fos recuperable, en un dia, qui sap si no molt llunyà. Fa temps que no paso pel la mina però la darrera vegada no rejaba gens d'aigua, restava seca, a banda per les neteges de les bores de les pistes del patronat uns metres més avall s'hi localitza un posterior diposit que devia de recollir l'aigua. Un dia d'aquests tornare per si torna a rajar, despres d'aquest abundos any de pluges.

Font de Sant Tomàs (mina)

terme municipal de Barcelona (Barcelonès)

regió: torrent de can Sauró

recorregut: 19'75 metres

desnivell: 0,20 metres

coordenades - X 424121 Y 4585655

Situació - per sota de la pista que provinent de can Sauró, porta al baixador de Vallvidrera, on la pista es bifurca i es fa evident el buc del torrent, en la part lateral hom troba l’accés a la mina.

Descripció- la seva entrada de 0'50X0'70 mts, tancada amb una porta metàl·lica ens introdueix a una galeria d'uns 0'48 mts d'amplada per 1'20 d'alçada. Aquí trobem el decantador dividit en dues parts mitjançant un petit mur de Totxo massís, col·locades de cantó, comunicades per un orifici d'uns 20 cm amb una profunditat de 0'48 metres. Passat el decantador la galeria continua uns 2 metres més, aquí la galeria és formada per roques de diferents mides, col·locades en sec, al poc fa un gir d'uns 45º, on trobem l'aigua conduïda per canaleta, de mitja canya de 10 cm d'amplada per 9 cm de fons, en aquest lloc la morfologia constructiva pren un altre to i passa a paret de pitxolí (bancada) i el sostre com abans amb volta d'entibar en dues peces, amb reblons de roca en la seva part superior típic en els sistemes constructius en les mines d'aigua.

Recorregut a uns 5 metres la galeria fa una mena de revolt d'uns 2 metres de longitud, un petit ressalt fa un canvi de desnivell.

L'amplada de la mina no passa dels 50 cm per norma general i una alçada d’1'10 metres. La qual cosa fa que la seva exploració sigui prou claustrofòbica. Passat el revolt la galeria es fa rectilínia i pren una longitud d'uns 8 metres. La part final es torna perillosa ja que la paret pren una forma bombada, en la part mitja de la paret, signe de la falta de manteniment. Uns 3 metres més endavant aquesta falta de manteniment es fa palesa per una ensulsida de sostre i parets. Donant per finalitzada l'exploració.

És probable que el seu recorregut sigui major, ja que possiblement prengui la direcció del fondal que continua per la part superior de la pista, tot i així la circulació d'aigua encara continua, com a prova, el decantador n’és ple. Mesos més tard en una visita de pasada observa que l'aport hidric habia minvat fins gaire bé que aixuta.

Salut i al forat.

RECERQUES I EXPLORACIONS, AVENC DEL LLAMP

2009-10-12T22:34:00.000+02:00

Aquest dissabte com que havia de treballar tot el cap de setmana, els plans tornen a torçar-se, buscàvem algunes opcions, però tenia poques hores i la qüestió era fer alguna cosa ràpida per ser a l'hora a casa. Uns treballen, altres per obligacions familiars. Així plantegem fer l'avenc de Llamp, ras i curt. Un pou d'accés prou maco i vertical, la zona baixa infame, per oblidar, malgrat tot decidim donar-nos una volta per un dels avencs amb menys aproximació del Garraf. Malgrat tot té el seu encant encara que no ho sembli hi ha racons, això si penjats, paga la pena fer algunes fotos. També de passada férem pedagogia espeleològica a un grup de turistes campestres que se sorprenen de la quantitat d'avencs que hi ha per la zona, els vam intentar enganyar a veure si tenim clientela i la cosa s'anima, que això comença a estar una mica parat.

Si, tot el cap de setmana currant com ja he comentat algun cop coses del servei, qui paga no sempre mana, però toca el que no sona ........... segur.

Ah! un sentit homenatge als col·legues estudiosos dels fenòmens terrestres. I als meus Caps.

Salut i al forat.

RECERQUES I EXPLORACIONS, MERAVELLES DEL GARRAF

2009-09-27T23:16:00.003+02:00

Ahir tocava sortida d'exploració, la cosa és comença a torçar quant l'Eloi s'havia de ficar al llit a causa d'un refredat sobtat, quedàvem tres, però no hi ha dos sense tres i el company Carlos, ha de passar la nit a l'hospital per un problema de salut familiar. Bé l'equip és reduïa a dos components la cosa pintava que aviem d'avortar l'intent, coses de la vida, si no pot ser no pot ser, que farem. De més jove m'haguera emprenyat, l'edat no perdona, hi vec les coses amb una altra perspectiva. L'ànsia no et fa millor i les preses..... això son preses.

Pel que he aprofitat el dia de diumenge per anar a fer una petita excursió. I la veritat caminar per caminar no em motiva gens ni mica, la meva motivació resulta ser la espeleo, gran o petita, explorar o visitar, tant em fa però bàsicament espeleo. He aprofitat per anar a cercar aquelles cavitats que tens a l'agenda i que de tant en tant, quan no tens res a fer aprofites per anar-hi, a trobar si més no, localitzar-la. Alguns, son petits avencs que contenen veritables meravelles, i que surten dels circuits habituals dels espeleòlegs son de poca fondària o de poca importància, com dic amaguen petites meravelles.

En aquest cas, la meva companya i jo, hem agafat camí al Garraf, com deia la idea era fer una excursió, i de passada fer feina, mapa, descripció i GPS. Evidentment les coordenades estaven desplaçades uns quants metres. Paciència i en base al mapa i la descripció, una bona cerca amb enverdisada inclosa, que atorga a la troballa una mica d'emoció. A poca estona érem al lloc on tècnicament resta la cavitat, fent cas del GPS la distancia a recórrer era d'uns 80 metres, com deia les coordenades estaven desplaçades uns quants metres 200 per ser més exactes, cosa que a fet que ens entretinguem un pel més de la conta, (mentre escric aquest article he descobert que no havia referenciat bé el programa per carregar el punt geogràfic) recapitulació. Parada tècnica i trobant un punt alt. Mentre agafar coordenades d'altres cavitats no sigui cas, o per una altra vegada. Trobat el punt de referencia l'objectiu era clar, i a l'abast. Ronda que rondaràs tornem a posar les idees clares i per fi objectiu aconseguit. Com que anàvem bé de temps he decidit fer una primera exploració. Una maravilla oiga!!!, petita i bufona, maca de coll....ons. Gaire bé una hora he estat dins.

Amb les coordenades i un mapa, amb el punt més o menys exacte (comprovat) us proposo un joc, (espeleo-geocerca) on és troba aquesta cova-avenc. Les coordenades han estat preses amb un etrex LEGEND HCx, sé de l'eficàcia d'aquest terminal GPS, però voldria tenir dades més fefaents sobre aquest. Si us plau comprovar aquestes dades qui tingueu GPS, de la marca qualsevol, si és Garmin millor. No hi ha premi, no més la satisfacció de gaudir d'aquesta cavitat, realment digne. Suposo que algú pot saber, de quina cavitat és tracta, el que demano que si podeu i voleu, fer l'exercici, de cercar-la amb un aparell GPS. Per poder valorar l'eficàcia d'aquest.
Aneu amb cura la cavitat esta força respectada, no voldria que a partir d'aquest exercici és malmetés.

31 T

E 409973

N 4573681

Datum ED50 Espanya, Portugal

Nota: gracies!!!! per la rectificació havia agafat les coordenades abans d'haver rectificat el datum del TrakMaker i les vaig col·locar sense tornar-ho a rectificar. Les donava uns 200 metres al S-O. En un primer moment havia agafat les referides en el WGS84, que estic utilitzant per provar, i és el Datum que ve per defecte en el mencionat programa, normalment faig servir l'Ozi que trobo mes complet i més facil d'usar. El datum del Garmin ja estava bé, és el quart GPS que trencaré i ja li tinc els trucs agafats, de totes, gracies per l'avis i perquè us impliqueu en el joc, ara si que esta bé.

Salut i al forat.

LES CRÒNIQUES DEL GEXXI. 40 ANYS I MÉS.

2009-09-13T22:28:00.003+02:00

Avui tocava celebració, lloc Alzina del Salari. Ens hem trobat una bona colla d'espeleos. Cap allà les 10 mati, era la quedada. L'amfitrió el company, amic i consoci, JL, Pepe lui, Josep Lluís, altres amb mala llet, també amb molt d'afecte, Federico, que orgullosament llueix. La seva vinculació amb la espeleo, farà el dia 14, quaranta anys i ho ha volgut celebrar amb els seus col·legues, i amics, perquè el Pepe lui, és un amic, que com els bons amics fa tot el que és a la seva ma, per ajudar quan cal. I també pels que no son tan amics. Dedicat a la Federació una pila d'anys a fer anar com més o menys pot, rutllar les contes de la Fede i altres serveis a la comunitat, cosa que no li posem fàcil els Federats i altres. Però ell continua, malgrat que el seu cord un dia llunyà és ressenti i li feu una mala passada. Com que encara que ell no ho demostri és un home valent li va fer front a la seva manera i va seguit rodant com diu la cançó. De fa un temps intenta amb molta cura fer una mica de la seva passió "la espeleo". Desprès d'un munt d'anys practicant allò que fou una sortida endavant per la poca varietat de l'oferta d'oci, en una època fosca i dura de la nostra historia. I la veritat aquell cuc que s'apodera de tu, amb aquest vici tant lleig que tenim el de ficar-nos sota terra, el Pepe lui, confirma la màxima del "mono d'espeleo" no pots estar molt de temps sense ficar-te, poc o molt però ficar-te. El seu primer contacte amb l'espeleo l'avenc del Llest, aquí ens hem trobat tots els que som companys del Josep Lluís, per a la nostra manera fer l'homenatge que poder no tindrà del col·lectiu, per al que com molts ha lluitat, ho he dit, a la seva manera, però ha lluitat i ha estat i continua...... altres, queixar-se i fer poc.

Poc a poc ha accedit aquell avenc que va ser i ha estat el primer avenc de molts que començaven a fer espeleo, el meu fill, per exemple amb tres anys va iniciar la seva diguéssim primera incursió dins d'aquest el nostre, mon.

La seva idea era baixar amb elektron, per sort estava trencat, però no ha desistit de fer-se la foto penjant d'ell, recordant vells temps, de glòria, de passió, d'aventura. Era un home feliç les seves pors superades, el pas ja era fet, gaudia de la foscor, de la foscor que t'abraça, que dona aquella energia, l'absència del temps, la espeleo, la seva màgia.

Caminaré al costat dels pins,

Aquí, on la vaig veure per última vegada ...

Però la tarda deixa caure un drap sobre la terra

i sobre els camins a la vora del bosc ...

I el bosc està molt negre i desert

Em fa mal, fa mal

I els ocells ja no canten

Sense tu no puc estar, sense tu!

Amb tu de totes maneres estic sol, sense tu!

Sense tu compto les hores, sense tu!

Amb tu s'aturen els segons,...........

Hem anat sortint, la tarda era fosca, una tempesta s'apropava perillosament. Penso que ha volgut unir-se a la celebració plorant d'alegria que un fill de la foscor torni a gaudir d'això, de la foscor. Copà de Cava, brindis i per molts anys.
Sento un gran goig d'haver participat en la celebració, 40 anys gaudint de l'espeleo, sigui en la primera línia, de punta d'exploració, sigui d'un despatx, fer espeleo, i que altres puguin fer espeleo. Això és el que conta.

Per més anys Josep Lluís. Un, salut i al forat, amic............

DISQUISICIONS D'UN ESPELEÒLEG, AIXÒ NO MÉS HO PODEN FER ELLS

2009-09-10T01:05:00.004+02:00

He trobat això per internet. Ho diré ras i curt quan nosaltres aquest país que li diem, de nord a sud i d'est a l'oest, fem coses com ells i com aquestes, podem dir-nos europeus i espeleòlegs, de moment l'exercit de Panxó Villa tenia més nivell que nosaltres.

cliqueu-ho l'enllaç següent http://www.youtube.com/watch?v=qbsxQPKEkaU la del 2008, i la del 2009

http://www.dailymotion.com/video/x9sbtw_rallye-speleo-basilique-2009_sport, a flipar.

Salut i al forat