divendres, 18 de febrer de 2011

SISTEMES DESOBSTRUCTIUS..................... MÉS SEGURS.



Malgrat que alguns personatges que corren per la xarxa, (cal prioritzar la lectura i comprensió del text/textos, a banda tu i jo no ens coneixem de res.....) no entenen les bromes o acudits, inclús el fet de què algú vegi similituds a coses explicades, o passades i vulgui fer broma de tot plegat. El que no faré segur, és posar en una mala tessitura la meva situació legal, explicant coses no legals, com entendran els llegidors que gaudeixen d'un nivell intel·lectual. Desprès de deu anys fent de dimoni en correfocs en la festa major i altres, em conec de sobres les lleis i el que no son, volia aclarir aquest tema per als llestos, dels collons/cojones. Hi ha coses que cadascun porta ................. discretament.
Aquest sistema desobstructiu que més vell, que l'anar a peu i que la historia de les piràmides  que ja empraven aquests per tallar els blocs de pedra encara que amb algunes variants com el trepanat de la roca i etcètera http://ca.wikipedia.org/wiki/Falca. També hi  ha altres sistemes semblants amb variants d'una sola peça http://darkfrontier.us/hammer/Page0002.htm , resultats http://www.minetrainquarry.co.uk/traditional.html .
No m'estendré gaire no cal explicar molta cosa, res més que una qüestió d'intuïció, que d'altra cosa, doncs que resulta més simple com el mecanisme d'un io-io. Portem uns quants mesos fent anar el sistema amb alguna variació anterior, a cops i mai millor dit funciona bastant bé, i a cops costa un tou fer lliscar la maquina o andròmina. No bull dir que no funcioni algunes vegades tot requereix de paciència i practica. La cosa resulta bastant senzilla d'explicar, però prou complicada per obtenir resultats satisfactoris, on més pateix el tema, en llocs estrets, pel que cal  algun retoc en l'aspecte físic de l'andròmina. Per qüestions d'espai, en llocs que hem de trencar una part de la paret el que serien les falques interiors les he adreçat, també s'ha soldat unes anelles lligant un cordino no fos cas caiguessin allà hom no les poguéssim recuperar o el que pogués passar en les circumstancies que normalment ens trobem.
Els elements a emprar son :
Martell percussor amb bona autonomia, pensem que els trepans que farem son d'una llargada i un diàmetre considerable.

Una broca de 14 mm x 200 mm, si és possible de bon tall vaig adquirí una de quatre puntes.
També una broca de 12 mm x 200 mm considerem les mateixes característiques.
Una maça de 1 Kg, cal pes per tenir acceleració a l'hora d'impactar àdhuc en llocs estrets.

Joc de tascons trenca pedres ( varis formats, diàmetres, profunditats ) 
La mecànica estaria la següent per al cas he experimentat amb dues maneres de realitzar el trencament de la roca o el lloc on trencarà. En primera instància per fer els forats com dic anteriorment ens cal una broca de prou diàmetre, perquè aquest forat aculli les dues peces laterals i encaixi mínimament el tasco que anomenarem "pistó" les que nosaltres utilitzem cal un diàmetre mínim de 14 mm de broca. La distancia entre forats serà aproximadament d'uns 12 centímetres o menys, dibuixant una línia recta més o menys, l'espai al llavi exterior de la roca serà aleatori però no cal abusar de molt. Podem fer tants forats com el trepant tingui d'autonomia i tascons tinguem, això si, hem de fer el forat amb la totalitat de la broca, per obtenir un millor rendiment en el trencament.

L'altra alternativa que feia esment esta en utilitzar una broca de menys diàmetre i seguir les directrius anteriors. Farem tants forats com puguem, seguint com abans una línia recta, en el centre o mig de tots els forats farem el de diàmetre superior, obtenint els mateixos resultats que amb els traus més grans.

El mètode resulta molt segur, amb un bon rendiment, en tots els sentits, l'únic inconvenient, poder té més, cal un trepant potent amb prou autonomia. Altres sistemes també gaudeixen del mateix inconvenient.
He penjat un vídeo on veiem el funcionament del trasto.

video

Salut i al forat.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Aixor ya el varen probar el altre dia i ondia de facil res de res
Al final ho varen acabar amb el sistema " suc de les montgetes" maceta escarpa i fotli
Cordialment Captain garfio o per abreviar J Coma

Lluís ha dit...

Res és facil ja ho dic, sobre tot en les etroitures. Ja que no hi ha espai però amb paciencia vas fent.

Salut. LluisVader per abreviar, també.

Vili ha dit...

Doncs és un sistema molt interessant!

Amb oli als ferros aniria millor? O potser s'hi enganxaria la pols? Ho heu provat?
Salut!

Lluís ha dit...

No ho em fet, però ho varem pensar, tard això si. Posiblement la pols si enganxi i creï una pasta desagradable.

Manel ha dit...

Quin tipus d´acer has fet servir per fabricar les cunyes?

Lluís ha dit...

Els vaig comprar. No ho he comprobat però diria que no es acer si no ferro forjat a tipus el de les escarpes.