dilluns, 8 de desembre del 2008

LES CRONIQUES DEL GEXXI, POU DEL COSTA DRETA


He de ser sincer i avui hem feia molta mandra pujar fins al Costa Dreta. Alguns pensaran per que esta molt lluny. En part si, però el motius son mes profunds i qui coneix la historia sap de que parlo. Així com l'Esquerra hi ha molta gent que l'ha fet infinitat de vegades, per a mi el Costa Dreta es el mateix, posiblement per a mi mes. També per que es motiu d'alegria i de decepció, de ràbia, de tantes sensacions, de les que segurament, com hem vaig enamorar de la meva companya, estic enamorat d'aquesta cavitat, que no m'ha deixat de sorprendrem quant penso en ella sento una canço de Rammstein, Ohne Dich (sense tu). Tot es condensa en gaire bé en uns dos anys, quant era federat en l'ERE-AEC. I decidirem porta una campanya en el massis de Montserrat. A priori l'objectiu era una catalogació de totes les cavitats de la muntanya, tot va canviar al observar que el Costa Dreta tenia visos de una possible continuació en el seu fons, (molt avans tenia aquesta ideia) a partir d'aqui tot foren anades i tornades, enamorament. Seguidament decepció i ràbia, en una d'aquestes anades hens mal llevaren la instal·lació fixe que teníem col·locada per agilitzar els treballs. Trencant una dinàmica positiva, costosa però a fi efecte bona.
Alegria i decepció, gracies ha mal llevar-nos les cordes i xapes àdhuc els maillons. La providència hens du a explorar la via transversal, on de xiripa localitzarem un pou que amb 62 mts ens deixava en la base del pou. Seguit de desqualificacions, improperis, menys preuant aquesta descoberta.
Aprofito aquesta tribuna per deixar clar que continuem treballant. Ningú hem treura l'esforç de lluitar per el que crec que es de justícia, i qui la va fer, tard o d'hora la pagara. Consti que no es odi, demano justícia, ara ja divina.
En trenta minuts hens plantem a Collbató, es dia de mercat i la cosa esta una mica atapeïda no veiem a ningú i decideixo, anar al estacionament del camí de les bateries. Aquí trobem a Pedró, que esta preparant els trastos. El Manel truca i quedem que hens trobarem en aquest lloc, a la poca estona arriba la resta de la gent en total som vuit. Intercanvi de salutacions, ordenem el material que aportem cadascú.


Agafem camí i seguim la traça tot passant per la senyera, que es visible de molt lluny, la boira es va ficant per tot arreu de la pujada no es densa però no deixa veure el paisatge. No fa calor cosa que s'agraeix, aquesta pujada amb sol encara que de hivern es fa molt feixuga. Ràpidament albirem la bifurcació que du al Costa Dreta. Fem un descans i fem petar la xerrada, com sempre ha veure qui la diu mes grossa. Seguim camí, en pocs minuts estem en la rampa que porta a la boca, una veritable festa del pujo una, baixó dues, tot esta trinxat i patina molt.
Ja a la boca mentre uns comencen a instal·lar, altres seguim el caxondeó, i preparant-nos per davallar. En poca estona un a un estem dins d'aquest majestuós pou que, entre petits i espaioses lleixes va baixant fins al seus 103 mts dels 148 que formen juntament amb la galeria Gracia el conjunt de la cavitat. Mentre descansem i fem un mos, xarrem comentat idees i futures exploracions per desenvolupar. M'atanso fins a la xemeneia que prove de la via transversal, es el pou de 62 mts que descobrirem, i grimpo fins una primera lleixa on tenim encara el niu de material de desobstrucció, la corda fixe no la recordo, serà un ajud per baixar uns metres i tornar a la base. Comencem ascendir sense presa però sense pausa, avui desfaré l'instal·lació jo, es un tornaré, la meva, la nostre petjada, de tots els que en el seu dia férem l'esforç de somiar en nous descobriments en mes aventures disfressant-nos de protagonistes d'una de les novel·les de Jules Verne, l'aventura continua......ra.

Continuem la celebració en el bar del poble tot i la quantitat de espeleos que erem un exit, un exemple mes que aixó del GEXXI ha estat una gran ideia.



Salut i al forat.
P.D : Estimats companys del ESPELEOBLOC (Víctor) hem sabria molt greu que el GEXXI es convertís en una capelleta, perquè si fora així jo seria el primer en denunciar aquesta anomalia. El GEXXI esta creat per donar cabuda a tothom que no tingui gent pròxima per fer espeleo o tingui ganes de sortir amb altre gent de l'ofici, amb l'aventatge que hi trobem ajuda en els projectes de exploració de noves cavitats i altres incògnites que es desenvolupen en les cavitats. Dir també que el lloc de reunió virtual que hem creat es restringit per que el Facebook encara que no ho sembli es perillós ja que qualsevol alie a la nostre activitat podria entrar i voler fer quelcom que no es al seu abast a banda de recollida d'informació que no esta en la voluntat del participa'ns d'aquest grup de grups. Sense mes i esperant haver aclarit alguns conceptes envers al GEXXI, us convido a participar amb nosaltres en alguna activitat. Gracies per escoltar-me. Salut i molts èxits.

1 comentari:

Joan Montoya ha dit...

Molt maca la descripció de l'activitat. Llastima que no pugui estar en dos llocs a la vegada!!.

Molt bona la definició i la "defensa" del GEXXI.